La incertesa s'apodera del Partit Popular durant la primera volta de les primàries per escollir el successor de Mariano Rajoy, on totes les opcions estan obertes per al futur lideratge d'un partit poc acostumat a la democràcia interna. Serà finalment un baix 7,4% dels afiliats, és a dir, un total de 66.384 inscrits els encarregats de decidir aquest dijous qui passa al congrés dels dies 20 i 21 de juliol, dels sis contendents en joc: María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría, Pablo Casado, José Manuel García-Margallo, José Ramón Hernández i Elio Cabanes. 

La jornada electoral començarà a les 09:30 hores i es tancarà a les 20:30h, hora peninsular. Els afiliats podran exercir el seu dret al vot en les 1.096 seus habilitades i disposaran de dues paperetes: la primera, per al nom del candidat, i la segona, en llista oberta, amb què triaran els compromissaris que vulguin que els representin al congrés. De forma general, totes les seus comptaran amb dues urnes, excepte algunes que comptaran amb tres pels compromissaris de Noves Generacions. Un cop acabada la jornada, el recompte de vots es centralitzarà a la seu nacional del partit, a Génova, on de moment està confirmada l'assistència de Cospedal i Casado.

La qüestió és que la incapacitat de preveure el comportament dels inscrits manté les incògnites obertes, davant d'una militància acostumada al cop de dit per triar delfí: el darrer cop, el de l'expresident José María Aznar, que va triar Mariano Rajoy. El darrer dirigent popular, però, s'ha mantingut al marge per garantir que no afavoria un o altre participant, per bé que el seu entorn reconeixia la "preocupació" de Rajoy, ja afincat a Santa Pola i treballant al registre de la propietat del municipi d'Alacant.

Així mateix, el baix nombre de militants que votaran també ha aixecat els recels de l'entorn de l'exvicesecretari, Pablo Casado, qui creu partir d'una posició més endarrerida que Santamaría i Cospedal, en considerar-les de forma implícita "l'aparell" –com també les ha acusat l'exministre José Manuel García-Margallo–, va a la recerca del vot de protesta. Precisament, els barons territorials s'han posicionat públicament i de forma majoritària per una o altra de les exmans dretes de Rajoy.

El fet és que el biaix de participació podria redundar que una majoria de càrrecs siguin orgànics, amb el temor a la devolució de favors a l'expresidenta espanyola i exvicesecretària. Per això, Casado ha apel·lat els darrers dies a "no tenir por" a l'hora de votar, tot i que en algunes seus la queixa ha estat que no hi hauria sobres per a les paperetes i aquestes s'haurien de doblegar per ser introduïdes a l'urna. 

De la mateixa manera, Cospedal i Casado es podrien veure afavorits per les bases, que algunes teories apunten que acostumen a premiar el tarannà més purista i desacomplexat en ideologia: la primera, més conservadora i que reivindica haver-se "trencat la cara pel partit" durant els anys dels casos de corrupció que van assetjar el PP, com ara l'acomiadament "en diferit" de Bárcenas; el segon, proper a les tesis d'Aznar sobre el projecte nacionalista espanyol, i liberal d'abaixada d'impostos –més similar a Ciutadans.

Conscient d'aquest greuge comparatiu respecte dels altres dos, en ser més moderada i llunyana al control del partit els darrers anys, Soraya Sáenz de Santamaría ha intentat orientar la campanya a mostrar-se com el "vot útil" per recuperar el govern espanyol de mans de Pedro Sánchez, ja que és la preferida dels ciutadans en les enquestes, però podria no ser-ho dels militants pel raonament anterior. 

La solució a l'enigma es coneixerà entre aquest dijous al vespre i divendres, un cop els militants i els candidats hagin votat a les seus respectives: Santamaría i Casado a la penya del carrer Goya a Madrid, amb només mitja hora de diferència (12h i 12:30h); Elio Cabanes a la Font de la Figuera, València (9h); Cospedal, a Albacete (13h); José Ramón García-Hernández, a Ávila (12:30h); José Manuel García-Margallo, a Jávea (13h). 

El resultat d'aquesta primera volta, però, podria ser clau si és que finalment una majoria de barons i aparell s'avé que els compromissaris ratifiquin el guanyador de les bases el proper 21 de juliol per evitar una guerra civil al si del PP.