El gest de Felip VI quan van començar a aparéixer noves informacions sobre els tripijocs del seu pare a l'Aràbia Saudita va ser molt contundent: renunciar a l’herència de Joan Carles I i retirar-li l’assignació econòmica com a membre de la Casa Reial. Semblava un escrit d’acusació. Tant és així que, finalment, la fiscalia espanyola també s’ha posat a investigar. Fins aquesta setmana hi havia dues famílies ininvestigables a Espanya. La primera, el franquisme, que encara ha de ser investigat a l’Argentina. La segona, els borbons, que han hagut de venir els fiscals suïssos a posar llums i taquígrafs. La fiscalia espanyola només investigarà a partir del 2014, quan ja han passat la majoria dels fets. La Constitució li impedeix fer-ho des d'abans.
La investigació de la fiscalia suïssa és demolidora. El 2008, el règim saudita va transferir 100 milions de dòlars a una societat a Panamà, de la qual l’autèntic propietari i únic beneficiari seria Joan Carles I. Aquest ingrés va fer-se una setmana després de publicar al BOE un acord de col·laboració amb Riad. El rei emèrit hauria disposat d’aquests fons lliurement fins al 2012, quan, després de l’escàndol dels elefants a Botswana, el banc suís Mirabaud va convidar-lo a tancar el compte per un problema de reputació. El monarca va fer-ho, transferint 65 milions a la seva amant Corinna i un milió a una altra dona resident a Ginebra. Tots aquests moviments estarien relacionats amb el contracte de l’AVE a la Meca, adjudicat a diverses empreses espanyoles per 6.300 milions d’euros.
Els escàndols al voltant de la fortuna de la Casa Reial han estat uns quants, però fins ara no s’han pogut investigar a l’Estat espanyol. La figura de la “inviolabilitat” del monarca, que pot cometre qualsevol delicte sense que ni tan sols se l’investigui, ho ha entorpit tot. Els poders de l’Estat, començant pels més alts tribunals, hi han posat la resta.
Ni el poder judicial ni el poder legislatiu han pogut investigar la monarquia
Hi ha un sol precedent de Borbó que hagi acabat al banc dels acusats. Es tracta de la infanta Cristina, pel cas de l’Institut Noós, entitat de la qual participava juntament amb el seu marit Iñaki Urdagarín. Va ser aquest últim qui va acabar pagant tots els plats trencats per desviament de fons públics i frau fiscal. La filla del monarca va acabar sent absolta, malgrat que fins i tot era propietària d’Aizoon, una de les societats de l’entramat d’Urdangarín i el seu soci Diego Torres. Des de llavors, cap membre de la monarquia espanyola ha tornat a ser investigat per la justícia.
Ni per la justícia ni per cap altra via. Com en anteriors legislatures, el Congrés dels Diputats ha tombat recentment qualsevol intent d’investigació parlamentària al respecte. Amb l’aval dels lletrats de la cambra baixa, i amb el vot del PSOE, el PP i Vox, la Mesa ja ha tombat en els últims mesos tres peticions de comissió d’investigació registrades per Unidas Podemos i els partits independentistes, nacionalistes i sobiranistes de l’hemicicle. Malgrat buscar les escletxes legals, com investigar fets posteriors a la seva abdicació, el mateix destí li podria esperar a la sol·licitud entrada aquesta setmana.
Els serveis jurídics s'aferren a la doctrina del Tribunal Constitucional, que efectivament els dona la raó. Per unanimitat, l'alt tribunal va anul·lar la comissió d'investigació que havia aprovat crear el Parlament de Catalunya. La sentència argumentava que la cambra catalana s'extralimitava de les seves competències "per la inviolabilitat de Sa Majestat el rei Felip VI i Sa Majestat el rei emèrit i el seu caràcter no responsable". Els magistrats eren contundents: "No és possible la creació de comissions d'investigació sobre el titular de la Corona o sobre el qui ho hagi estat en època anterior".
Patrimoni incalculable
Felip VI ha renunciat a l’herència del seu pare, però ni tan sols se sap a quant puja aquest patrimoni. La magnitud de la fortuna de la Casa Reial espanyola, i més tenint en compte revelacions com la de la fiscalia suïssa i la quantitat ingent de propietats de les quals gaudeixen, resulta incalculable. La partida anual per a la Casa del Rei en els pressupostos generals de l’Estat se situa en els 8 milions d’euros. El 2012, The New York Times va intentar calcular la fortuna personal de Joan Carles I, en un extens reportatge. El diari nord-americà l’estimava en 2.300 milions de dòlars. El rotatiu parlava d’un “estil de vida luxós” i d’una “fortuna opaca”, i admetia que “continua sent un secret com ha amassat la seva considerable riquesa personal”.
No preguntable
Per no saber, ni tan sols es pot saber ja què en pensen els espanyols de la monarquia. És un enigma des de fa un lustre. A partir del 2014, la popularitat dels Borbons va començar a caure en picat, arribant a valoracions del 3,7 coincidint amb els escàndols del Rei emèrit i la seva posterior abdicació. Com el seu fill no remuntava les males notes, el 2015 el CIS va deixar de preguntar per la Casa Reial en els seus baròmetres mensuals. Des de llavors, és gairebé un misteri què en pensen els espanyols del seu cap de l’Estat.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries