El PSC del president Salvador Illa continuaria sent la primera fora política de Catalunya si hi hagués noves eleccions al Parlament ara, amb una forquilla d'entre 37 i 39 diputats i al voltant d'un 26% dels vots, si bé experimentaria una caiguda en comparació amb els 42 escons i el 27,9% dels vots que va obtenir les últimes eleccions, el maig del 2024. El Govern perillaria perquè ja no surten els números amb la suma d'Esquerra Republicana i Comuns que va donar lloc a la legislatura actual —la majoria absoluta són 68 escons i la suma de PSC, ERC i Comuns donaria com a màxim 66—. Així ho assenyala una enquesta de Sigma Dos publicada aquest dilluns pel diari madrileny El Mundo, que apunta en una direcció similar al panorama que traça l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Tanmateix, la caiguda més gran l'experimentaria Junts per Catalunya, d'acord amb l'enquesta del diari madrileny. Els de Carles Puigdemont, segona força política al Parlament i líders de l'oposició, passarien dels 35 escons —21,6% dels vots— amb els que compten actualment, a una forquilla d'entre 24 i 26 escons i un 16,2% del sufragi total, uns deu seients menys en la cambra legislativa catalana. Per la seva part, Esquerra Republicana es mantindria en tercera posició i amb un resultat molt similar als 20 escons —13,7% del vot— que té actualment: d'acord amb l'enquesta, els d'Oriol Junqueras aconseguirien entre 20 i 21 escons i un 15% del vot.
Després dels tres grans partits a Catalunya en representació parlamentària, vindria el bloc de les dretes unionistes. El Partit Popular, qui sap si amb Alejandro Fernández una vegada més al capdavant, obtindria un resultat similar als 15 escons —10,7% del vot— del 12 M: entre 14 i 15 escons i un 10,5% del vot. Després d'ells, Vox. El partit d'extrema dreta que lidera Ignacio Garriga a Catalunya milloraria lleugerament respecte als 11 escons —7,95% del vot— que va aconseguir el 2024 i obtindria entre 12 i 13 escons i un 9,5% del vot.
D'acord amb l'esmentada enquesta, es disparen els resultats d'Aliança Catalana, un fenomen al qual ja va apuntar l'últim baròmetre del CEO. El partit sobiranista d'extrema dreta que lidera Sílvia Orriols passaria dels dos diputats —i un 3,79% del vot— amb els que compta actualment al Parlament, una forquilla bastant àmplia d'entre 11 i 14 escons i un 9,8% del vot, podent fins i tot arribar a empatar amb el PP en diputats i superar Vox. Un creixement que, com assenyalen els autors de l'enquesta, seria fonamentalment per compte de la caiguda de Junts —als qui treuen un 17,4% del seu vot—, si bé també pesquen en l'electorat que el 12 M va votar ERC —9,9%— o al calador de Vox —6,6%—.
Finalment, a l'espai de les esquerres minoritàries, Comuns obtindria entre 5 i 6 escons i un 5,2% del vot, un resultat similar als 6 escons i 5,8% que van obtenir els de Jéssica Albiach —la continuïtat del qual no està clara, ja que el partit ha canviat de lideratges orgànics— en les eleccions del 12 M. Finalment, el partit més minoritari tornaria a ser la CUP renovada de Non Casadevall. La formació anticapitalista i independentista passaria dels 4 escons i 4% dels vots que té actualment a una forquilla d'entre 4 i 5 escons i un 4,6% del vot.
Sense majories clares, bloqueig polític
Amb aquest escenari s'albira un trencaclosques de difícil solució al Parlament, ja que no només no li donen els números a la majoria d'esquerres de la legislatura actual que sustenta el Govern de Salvador Illa —PSC, ERC i Comuns—, sinó que l'independentisme que va governar amb relativa unitat en legislatures passades tampoc assoleix els 68 escons amb una fórmula realista. La suma improbable de Junts, ERC, Aliança Catalana i la CUP assoleix tan sols els 66 escons, igual que la suma de PSC, ERC i Comuns. Així mateix, tret de sorprenents pactes antinaturals o una gran coalició entre els grans partits, l'escenari electoral que mostra l'enquesta de Sigma Dos desemboca en el bloqueig polític a Catalunya.