Salvador Illa ha escollit un mar de plaques solars a Alcarràs per enviar un missatge inequívoc als municipis que planten cara al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER): el Govern està disposat a negociar, modificar i buscar consensos, però no renunciarà a desplegar massivament les energies renovables a Catalunya. "El Govern prendrà les decisions que hagi de prendre. Catalunya no es pot permetre aturar-se", ha advertit aquest dissabte el president de la Generalitat durant la visita al parc fotovoltaic d'Alcarràs, que comença la seva activitat i entra en funcionament per convertir-se en el parc solar més gran de Catalunya. L’escenari no era casual. Les instal·lacions d’Alcarràs sumen 300 megawatts (MW) de potència fotovoltaica, 200 de Solaria i 100 d’Ignis, una magnitud que gairebé duplica d’un sol cop tota la potència solar sobre terreny que Catalunya tenia instal·lada fa només uns mesos. I el complex encara ha de créixer: hi ha 100 MW més autoritzats, que el Govern preveu que comencin a construir-se a partir del 2027.
Illa ha presentat Alcarràs com l’exemple que intenta demostrar que agricultura, paisatge i grans instal·lacions renovables poden conviure. Una imatge que contrasta, però, amb la forta contestació que està provocant el PLATER en nombroses comarques catalanes. Però mentre Illa contemplava a Alcarràs el que considera el futur energètic de Catalunya, a les portes del parc tornava a emergir precisament el principal obstacle que haurà d’afrontar el PLATER, l'oposició de moltes entitats i municipis que estan d'acord amb el pla dissenyat per la Generalitat. El Govern vol més plaques i més molins, i els vol de pressa, però la batalla en els mesos vinents serà decidir on es posen, quants n’ha d’assumir cada territori i fins a quin punt el consens que reclama Illa pot condicionar unes decisions que el mateix president ja ha advertit que, al final, el Govern està disposat a prendre.
"Petroli no en tenim; sol i aire, sí"
El president ha admès que instal·lacions d’aquestes dimensions com les d'Alcarràs transformen inevitablement el territori. "Es tracta de triar on es fan", ha defensat, abans de recordar que altres grans infraestructures, com els embassaments, també van modificar el paisatge català. Per Illa, però, el debat va més enllà de l’impacte visual. La guerra d’Ucraïna i les tensions sobre el subministrament energètic europeu han evidenciat, segons ha argumentat, els riscos de dependre de l’exterior. "Petroli no en tenim, sol i aire sí", ha resumit. I ha plantejat la qüestió gairebé com una elecció de país: continuar depenent energèticament de l’exterior o avançar cap a una autonomia més gran gràcies a les renovables. "Volem tenir dependència exterior en matèria energètica? O volem apostar per l’autonomia energètica?", s’ha preguntat. La Generalitat parteix d’uns objectius especialment ambiciosos: multiplicar per tres la potència renovable actual abans del 2030 i per dotze abans del 2050. "I ho farem", ha sentenciat Illa.
Diàleg, però sense renunciar al PLATER
És aquí on apareix la principal tensió política. Illa ha insistit en el "diàleg" i el "consens" i ha reclamat una "conversa pública assenyada i respectuosa" sobre el PLATER. El president ha volgut transmetre un missatge de "confiança", ha posat esment en convèncer que projectes com el d'Alcarràs són positius, que "no perjudiquen l'agricultura", però immediatament hi ha afegit la paraula que millor resumeix la posició del Govern: "Determinació". L’Executiu escoltarà els municipis, revisarà el projecte i estudiarà les al·legacions, però no preveu fer marxa enrere en la planificació de les renovables.
I l’oposició territorial és considerable. Prop de 290 municipis s’han adherit a un manifest contra l’actual proposta del PLATER i alguns ajuntaments treballen per constituir-se en associació i augmentar la pressió sobre la Generalitat. El Govern, de fet, ja ha ajornat l’aprovació definitiva del pla fins a l’estiu del 2027 i ha anunciat un segon procés d’informació pública. La dimensió del malestar també queda reflectida en les xifres: el primer procés d’exposició pública ha deixat 12.143 al·legacions, que l’Institut Català d’Energia haurà d’analitzar abans de reformular el document i tornar-lo a sotmetre a consulta. El conflicte no és només entre el Govern i els ajuntaments. També organitzacions del mateix sector renovable han reclamat que es "repensin" alguns aspectes del pla, especialment la delimitació de les zones considerades prioritàries per acollir parcs eòlics i fotovoltaics.
El gran laboratori solar d’Alcarràs
Davant d’aquest debat, el Govern presenta Alcarràs com una mena de laboratori del model que voldria estendre a la resta del país. El parc compta actualment amb 300 MW i encara disposa de 100 MW autoritzats pendents de construir. A més, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que a partir de l’any que ve es vol incorporar una nova peça al projecte: bateries per emmagatzemar l’electricitat produïda i poder aprofitar-la quan no hi hagi generació solar. Paneque ha reconegut els "neguits" que provoca la implantació de grans projectes renovables als municipis, però ha reivindicat Alcarràs com la prova que és possible combinar "ambició, escala i consens".
Solaria ha invertit 105 milions d’euros en la seva part del complex. Segons el director de la companyia a Catalunya, Lluís Valle, només aquestes instal·lacions representen una proporció extraordinària de la fotovoltaica catalana destinada a la venda d’electricitat. L’empresa calcula també que el projecte generarà més de quatre milions d’euros en impostos vinculats a la construcció per als municipis d’Alcarràs i Lleida.
El preu: un paisatge diferent
L’alcalde d’Alcarràs, Jordi Castany, ha assumit sense embuts una de les conseqüències més visibles del projecte. "La transició energètica ens provoca també un canvi de paisatge", ha admès a l'ACN. El batlle defensa, però, que aquesta transformació ha d’explicar-se a la ciutadania i acompanyar-se dels recursos necessaris per reduir-ne l’impacte i compensar els afectats. La disjuntiva que ha plantejat és similar a la d’Illa: "O depenem del petroli, de països amb règims de poder dubtosos, o de la nostra pròpia energia".
No tothom comparteix aquest plantejament. A les portes del parc, una quinzena de persones convocades per Lleida contra la MAT, la Plataforma l’Horta de Lleida i Pobles Vius han rebut la visita d’Illa i Paneque amb pancartes i un lema que resumeix l’oposició als macroprojectes: "No és transició, és especulació". Els manifestants han denunciat també un suposat "fraccionament il·legal" dels projectes i han exhibit pancartes amb missatges com "Alcarràs, pel·lícula de terror".
