El secretari general de Vox i líder del partit d’extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, ha protagonitzat una sucosa entrevista en la qual ha deixat un munt de titulars sobre l’actualitat més candent. La regularització d’immigrants, els acords entre el partit d’ultradreta i el PP a Extremadura i l’Aragó amb la “prioritat nacional” o el català en el centre de la polèmica; els lamentables i vergonyosos càntics racistes que es van sentir en el partit de la selecció espanyola contra Egipte a l’RCD Stadium o la declaració de Jordi Pujol a Madrid que han deixat frases punyents en l'entrevista de Gemma Nierga al Cafè d’Idees de RTVE. Garriga ha arribat a dir que sent “orgull de nació” davant dels càntics de “musulmà qui no voti” que es van sentir a Cornellà-el Prat, i ho ha justificat pel fet que “milers i milers d'espanyols i catalans estan farts de ser assenyalats per reivindicar la seva forma de vida, per plantar cara davant una amenaça i avenç de l'islamisme, que està arribant a les nostres escoles i a les institucions públiques” i ho va justificar: “Em sembla molt bé que els espanyols reivindiquin la nostra manera de ser i que denunciïn el perill del qual durant molt de temps, i avui dia, molts continuen blanquegen”. El secretari general de Vox, que va recordar que “ara sembla que fins i tot el partit socialista del senyor Illa ara diu que ara cal prohibir el burca”, ha insistit que “ens posem molt dignes quan alguns criden ‘musulmans qui no voti, però callem com a covards quan es xiula al Rei o a l’himne nacional. A mi les dues bares de mesurar em semblen ridícules”.

“El català, a Catalunya”

Respecte al pacte entre el PP i Vox per eliminar el català de l’Aragó, Garriga, ha qualificat de "sentit comú" aquest acord que aposta per suprimir Institut Aragonès del Català i "alliberar" l'Aragó de la "imposició del català". L’ultradretà ha posat com a argument que "no pot ser que els diners de la gent que viu a l'Aragó es destinin a crear instituts per fomentar el català" i ha afegit que els recursos s'han de dedicar a "el veritablement important”. Garriga ha insistit que "no anem en contra del català, el català a Catalunya", ha afegit, per després insistir que "no es poden tirar recursos" per una política ideològica "potenciada per una línia separatista que vol annexionar part de l'Aragó, Balears i València".  

“Una traïció al poble espanyol”

Garriga ha descrit com “l’acte més gran de traïció al poble espanyol” la regularització extraordinària d’immigrants que ha fet el govern espanyol. Ha afirmat que les polítiques migratòries dels diferents governs de les darreres dècades han provocat la saturació dels serveis públics. “No es pot governar més en contra dels espanyols del que ho està fent el partit socialista”.  Preguntat sobre si amb Vox al govern es podrien produir imatges com les de les deportacions del Servei de Control d’Immigració i Duanes dels Estats Units (ICE), Garriga ha defensat l’expulsió de totes les persones en situació irregular: “Ho farem amb molt d’afecte, però alhora amb molta contundència”. 

El discurs inconsistent del PP i la prioritat nacional

Pel que fa al concepte de “prioritat nacional”, que dona avantatges i beneficis als espanyols davant els immigrants, present en els acords de Vox amb el PP a Extremadura i Aragó, Garriga ha retret als populars que mantinguin un discurs inconsistent segons el territori. “El PP diu una cosa aquí i una altra allà. L’acord a Extremadura i Aragó apunta en una direcció, mentre que Ayuso, Moreno Bonilla o Feijóo en defensen una altra”, ha assenyalat. “No és nou perquè hi estem acostumats; per exemple, poden defensar una política lingüística a Galícia i una altra a Catalunya, o una política de l’aigua diferent segons si són a l’Aragó o a Múrcia”. El secretari general de Vox ha reivindicat la “legalitat” d’aquesta mesura i ha sostingut que “els espanyols estan en desavantatge” a l’hora d’accedir a ajudes socials. Considera que la mesura haurà de superar diversos obstacles legals, tot i que hi ha canvis normatius que es poden aplicar; com a exemple, ha esmentat el sistema de punts per a l’escolarització de menors a l’escola pública. 

“La nacionalitat espanyola s’ha regalat”

Preguntat pel fet que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, hagi qualificat la proposta d’il·legal, ha defensat que s’emmarca dins de la legalitat, Garriga ha explicat que “no plantegem res en termes d’exclusivitat, sinó de prioritzar l’espanyol”. En aquest sentit, Garriga ha opinat sobre les paraules del portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, Joan Garriga —que va afirmar que és espanyol qui és fill de pare i mare espanyols—, ha admès que són un error “en termes de la legislació vigent” i ha defensat que és espanyol qui neix al país o adquireix la nacionalitat. També ha lamentat que “durant massa temps la nacionalitat espanyola s’ha regalat” i ha reclamat obrir el debat per replantejar la política migratòria, en un context marcat per la regularització extraordinària impulsada pel Govern.

“Pujol ha de pagar pel que ha fet”

Una altra qüestió polèmica de la qual ha parlat el dirigent de Vox en l’entrevista és la decisió de l’Audiència Nacional de citar presencialment el president Jordi Pujol a Madrid malgrat el deteriorament del seu estat de salut corroborat per diferents informes mèdics. Garriga s’ha mostrat partidari de què s’hauria de buscar una fórmula perquè pugui declarar, sigui presencial o no, però ha criticat que s’hagi triat tant a jutjar-lo, el que considera una demostració de què el sistema judicial està “fallit”, i ha deixat clar que Pujol “ha de pagar per tot el que ha fet”. 

Pel que fa a la petició d’exmembres i de sectors crítics amb la direcció del partit —entre els quals Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith— de convocar un congrés extraordinari, Garriga l’ha rebutjada i ha assegurat que no hi ha millor validació de les idees de Vox que els resultats obtinguts en les darreres eleccions autonòmiques.

Agressions a diputades de Vox per Sant Jordi

Garriga ha assegurat que les diputades del seu grup al Parlament, Júlia Calvet i Mónica Lora, van ser víctimes d’agressions físiques mentre participaven en carpes del partit amb motiu de Sant Jordi. Alhora, ha atribuït responsabilitats pel que fa als fets al president de la Generalitat, Salvador Illa, i a la consellera d’Interior, Núria Parlon. També ha criticat l’absència de condemnes públiques i ha indicat que, segons la seva versió, la diputada Calvet ja ha presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra.