Si l'Audiència Nacional no rectifica la seva instrucció enviada aquest dimarts, el president Jordi Pujol haurà de personar-se dilluns que ve a les 9:30 hores perquè sigui reconegut pel metge forense i, en conseqüència, es decideixi si el seu procés d'evident deteriorament cognitiu és suficient perquè declari en el cas que se segueix contra ell i els seus set fills. Al tribunal no li sembla suficient l'informe dels forenses que es va emetre a l'inici del judici i que en va alleujar la situació processal, ja que li ha permès seguir el judici des del seu domicili. És evident que si l'acusat fos un altre, amb la seva edat avançada —el 8 de juny farà 96 anys—, el seu fràgil estat de salut, les seves dificultats de mobilitat que l'obliguen a desplaçar-se amb un caminador o una cadira de rodes, i la seva memòria delicada, se l'hauria eximit de comparèixer a Alcalá de Henares. Però Jordi Pujol i Soley no és, ni de bon tros, un processat qualsevol. És l'indiscutible pare de la Catalunya moderna, el líder del nacionalisme català i la figura política més venerada per una part molt majoritària de la societat catalana.

Això el converteix en una personalitat singular i d'aquí que, després d'un judici en què s'han acabat esvaint pràcticament totes les acusacions que havien assegut Jordi Pujol i la seva família al banc dels acusats, al tribunal li quedi, com a premi de consolació, el paseíllo del president entrant a l'Audiència Nacional. La venjança abans que la justícia i l'escarni per sobre del sentit comú. L'hemeroteca sempre deixa un rastre que val la pena seguir. Crida l'atenció que el president del tribunal que jutja la família Pujol Ferrusola i nou empresaris —el magistrat José Ricardo de Prada, d'ideologia progressista i membre de l'associació Juezas y Jueces por la Democracia— no tingués el 2016 cap problema per aprovar, amb els altres dos companys del tribunal, la suspensió de procediment contra l'extresorer del PP Álvaro Lapuerta. L'històric home de la caixa amb José María Aznar al Partit Popular estava acusat de l'activitat inicial de corrupció de la Gürtel entre el 1999 i el 2005, i va ser eximit el setembre del 2016 per l'Audiència Nacional d'afrontar el judici per la seva “demència sobrevinguda”. També es va eximir un empresari d'afrontar el judici per qüestions de salut.

És obvi que Jordi Pujol sempre ha enervat el que és l'Estat profund, ja que ha estat l'únic polític català que, durant un període no menor, els ha tingut agafats per on fa més mal

O sigui, que quan ha calgut atendre raons humanitàries, s'ha fet. Però és obvi que Jordi Pujol sempre ha enervat el que és l'Estat profund, ja que ha estat l'únic polític català que, durant un període no menor, els ha tingut agafats per on fa més mal. Van haver de conviure amb el seu poder polític a Catalunya entre el 1980 i el 2003 i veure com la seva ombra a Madrid es feia gran d'ençà del 1989, quan Felipe González va perdre la majoria absoluta, i gegantina entre el 1993 i el 2000, quan Aznar va obtenir la majoria absoluta. En aquells set anys, Pujol va portar González i, sobretot, Aznar a tantes renúncies polítiques per sostenir la identitat catalana que, sobretot el segon, encara supura el seu anticatalanisme per aquells acords que va haver de signar per arribar a la Moncloa i que es coneixen com el pacte del Majestic. Aquell Pujol enano, habla castellano, que el PP va haver de guardar en un calaix, va donar pas en poques setmanes a confessar, per guanyar-se el perdó, que parlava català en la intimitat. Tot això cou a Madrid i allà no s'oblida.

A veure què passa dilluns i com acaba tot aquest disbarat. Aquí ningú no perd passada i la citació per al 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, tampoc no deu ser cap casualitat. Les televisions tindran el paseíllo, que sembla ser la causa principal del viatge obligat a Madrid. El fet que a la providència de l'Audiència Nacional s'hi afegeixi que el metge del tribunal serà present durant l'interrogatori a Pujol és prou confús per pensar que el disbarat encara pot ser més gros. Que el tribunal ja ha pres la decisió que no eximirà Pujol de declarar. Espero que no s'arribi a aquest extrem i que es mantinguin les previsions que es van fer al seu dia després que, el novembre passat, el president Pujol comparegués davant del tribunal de forma telemàtica, des de casa, davant les seves dificultats de mobilitat, i a porta tancada. Aquella situació va permetre pensar que ja no hauria de viatjar a Madrid, però no serà així.

Deia una escriptora nord-americana que pots tenir justícia o pots tenir venjança, però no totes dues coses. I més enllà de l'Ebre, quan es tracta de qüestions relacionades amb catalans i poder, sol haver-hi molt més del primer que del segon.