L’exconseller i exdiputat Francesc Homs ha presentat una denúncia davant del Tribunal Suprem contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per desobediència al Constitucional. La denúncia, a la qual ha tingut accés El Nacional, s’empara en la “nova doctrina” amb què ha estat condemnat a inhabilitació el mateix Homs, i reclama el procediment legal per indagar les responsabilitats en què hagin pogut incórrer totes aquelles autoritats “governamentals o judicials” que de manera reiterada s’hagin negat a acatar mandats del TC. En aquest sentit s’adverteix que aquests alts càrrecs de l’Estat haurien pogut incórrer subsidiàriament en un delicte de prevaricació.

Denuncia d'Homs a Rajoy by El Nacional on Scribd

El passat 30 de gener, Homs ja va presentar una denúncia davant la fiscalia del TSJC contra Rajoy i l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso per desobediència i prevaricació, amb els mateixos arguments usats en la querella del 9-N, per desobeir una sentència del TC sobre subvencions a càrrec del 0,7% de l'IRPF. El 13 de febrer la fiscalia va arxivar la denúncia argumentant que les situacions derivades de la convocatòria del 9-N no es podien assimilar a la “presumpta desobediència” denunciada.

Homs ha presentat aquest matí una nova denúncia, aquest cop davant del Suprem, recollint la nova jurisprudència que aquest tribunal ha obert a partir de la seva condemna d’inhabilitació pel 9-N. Demà farà un mes que el polític català va haver d’abandonar el seu escó al Congrés en compliment d’aquella sentència després que fos condemnat a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència.

La denúncia presentada avui es basa que aquesta condemna se sustenta en la desobediència al TC i no en la qüestió concreta que s'ha desobeït. Per aquesta raó, “es posa en coneixement del Tribunal un seguit de fets que afecten diversos alts càrrecs de l’Estat espanyol i que, en aplicació de la mateixa doctrina, es considera que poden ser també constitutius del citat delicte o, subsidiàriament, d’un delicte de prevaricació, sigui administrativa o judicial”.

Autoritats governamentals o judicials

La denúncia es basa que autoritats de caràcter “governamental o judicial” s’han negat “de manera manifesta” a acatar pronunciaments del TC, la qual cosa es posa en coneixement del tribunal “atesa la sorprenent passivitat de Fiscalia” al respecte.

“Si la negativa a acatar una sola sentència ha estat suficient per condemnar qui subscriu per desobediència, com no haurà d’apreciar-se tal delicte (o, subsidiàriament, una prevaricació), en el cas d’autoritats que s’han negat repetidament i durant anys a acatar determinats pronunciaments de la jurisdicció constitucional?”, es pregunta.

El procediment s’argumenta amb dos exemples, les subvencions estatals per programes d’interès general amb càrrec a l’IRPF i les beques universitàries. La denúncia subratlla igualment “les negatives dels tribunals de justícia i de la Fiscalia General de l’Estat a acatar pronunciaments de la jurisdicció constitucional”.

Tot plegat es basa en la “nova interpretació del delicte de desobediència” derivat de la sentència del 9-N, que no considera necessari un apercebiment exprés a la persona que desobeeix i fa també innecessària “la nota de reiteració” en la conducta desobedient.

Llei igual per a tots

Com a conclusió, la denúncia d’Homs adverteix que si la llei, tal com va assegurar el president Rajoy és igual per a tots “siguin qui siguin” i si ell mateix ha estat condemnat per desacatar una mera providència sense haver estat requerit prèviament, no hi ha cap dubte que “caldrà incoar el corresponent procediment penal amb la finalitat d’indagar les possibles responsabilitats en què hagi pogut incórrer en el passat totes aquelles autoritats, governamentals o judicials, que de manera reiterada s’hagin negat a acatar mandats clars i inequívocs derivats de nombroses sentències del mateix Tribunal Constitucional”.