Enmig de la "refundació" de la DGAIA, que passa per un canvi de nom (a partir de la setmana vinent serà la DGPPIA) aquest dimecres han comparegut al Parlament fins a cinc ex-alts càrrecs del que ara és el Departament de Drets Socials per donar explicacions sobre el polèmic informe de la sindicatura de comptes de l'any 2024 en el qual es recollien irregularitats entre l'any 2016 i el 2020. Concretament, el motiu pel qual estaven convocats (les compareixences estaven pendents des del febrer) era "informar sobre la contractació pública i adjudicació del servei d'acolliment de la infància i l'adolescència entre el 2016 i el 2020", els anys analitzats per la sindicatura de comptes en el seu dur informe. Els compareixents han estat l'exconseller durant el Govern de Quim Torra, Chakir el Homrani; els exsecretaris generals de Treball, Afers socials i Famílies, Josep Ginesta i Oriol Amorós, i els exdirectors generals de la DGAIA, Ricard Calvo (ara al capdavant de Plataforma Educativa) i Ester Cabanes, que va estar al capdavant de la institució fins a l'agost, quan va entrar el nou Govern del PSC. Un dels objectius, tal com ha dit el mateix Ginesta, ha estat convèncer els grups que no eren ERC ni el PSC que "incidències i irregularitats no són sinònims", en paraules de Ginesta.
Procediment d'emergència
Tots cinc han defensat a capa i espasa la feina que van fer des del Departament, posant el focus en la situació d'excepcionalitat que es va viure en els anys analitzats: primer amb l'aplicació de l'article 155, quan la titular del Departament va ser l'ara vicepresidenta del PP Europeu, Dolors Montserrat, com a ministra del ram de Mariano Rajoy; l'arribada massiva de migrants menors no acompanyats durant els anys 2017 i especialment entre el juny i l'octubre del 2018 (quan van arribar-ne 2.300) i posteriorment, la covid. Per tots ells, aquestes circumstàncies justifiquen l'ús del procediment d'emergència, que és un dels punts que més critica la sindicatura en el seu informe. La tramitació d'emergència queda recollit en l'article 120 de la llei de contractes del sector públic, que estableix que es pot aplicar "quan l’Administració hagi d’actuar de manera immediata a causa d’esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin un perill greu o de necessitats que afectin la defensa nacional", una situació que segons els ex-alts càrrecs estava justificada en aquell context i que, tal com han anat remarcant, també ha de seguir un procediment.
"Van prevaldre els interessos dels menors"
Després d'una primera intervenció de Ricard Calvo, la resta de compareixents han intervingut en bloc, encapçalats per l'exconseller El Homrani, que ha volgut contextualitzar bé el moment, posant molt èmfasi sobre l'aplicació del 155, quan es va endarrerir la tramitació de centenars d'expedients, l'arribada massiva de menors que es van haver d'atendre i la covid. Fent un repàs de les dades de joves que van arribar a Catalunya en els anys en qüestió, Homrani ha considerat que "parlen per si mateixes" i que, el seu aterratge a la conselleria després de mesos amb l'autonomia de Catalunya revocada, va coincidir amb el punt més àlgid. "El que va prevaldre va ser l'interès superior dels menors, es va fer una feina titànica per la qual no estava preparat ningú", ha insistit l'exconseller. En la mateixa línia, ha reiterat que l'única manera de fer-hi front era amb la "contractació d'emergència", que inclou una vintena de passes: "Totes les contractacions d'emergències van passar pel Consell de Govern del president Torra".
Crítiques a l'informe de la sindicatura de comptes
Si bé la sindicatura de comptes no és l'única entitat que està investigant el funcionament de la DGAIA (també ho fa la Sindicatura de Greuges i l'Oficina Antifrau) els cinc compareixents ho feien a compte de l'informe elaborat per la síndica Maria Àngels Cabasés, que en el passat havia estat diputada per ERC al Parlament, entre el 2008 i el 2010, però després va trencar amb el partit i el 2022 va ser designada síndica pel Parlament, a proposta de Junts. En aquest sentit, el també exdiputat d'ERC i posteriorment secretari general del Departament, Oriol Amorós, ha expressat alguns elements de crítica contra l'informe en qüestió, retraient que el text no tingués en compte el contex,t que, segons ell, va tenir una "incidència molt important en la contractació i que no es menciona".