El Govern ha homenatjat aquest diumenge als més de 220.000 republicans exiliats durant la Guerra Civil i deportats pel franquisme, en una jornada commemorativa des de Portbou (Alt Empordà) en la qual han participat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i la consellera de Territori, Ester Capella. Coincidint amb el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, instaurat el 2017 i que oficialment se celebra demà 5 de febrer, la comitiva de la Generalitat ha fet un recorregut fins al Memorial Walter Benjamin, una ruta de gairebé dos quilòmetres pel pas transfronterer del coll dels Belitres, un dels principals punts de sortida cap a l'exili que els republicans catalans i espanyols es van veure forçats a prendre a les acaballes de la Guerra Civil. 

Durant l'acte de commemoració, Ubasart ha fet una crida a recordar l'exili "perquè esdeveniments així no es tornin a repetir" i ha lloat el llegat històric de "figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català" que van haver de fugir, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. "Tots ells van contribuir a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l'etapa republicana", ha afegit. Així mateix, la consellera de Justícia ha subratllat també la necessitat de no quedar-se “només amb la tristesa de l’exili, sinó també amb el record actiu de la memòria republicana, que ens deixà un llegat magnífic de llibertat, d’autogovern i de justícia social”.

Per la seva part, Capella ha recordat les milers de persones que van fugir "d'una guerra devastadora que els ho havia pres tot". "Els recordem perquè el seu patiment i la injustícia que van patir no caigui en l'oblit. Aquest també és un acte per reivindicar que Catalunya vol ser un país d’acollida, reconeixent-nos com un país que promou també la cultura de la Pau", ha afegit. Per a la consellera de Territori, "els catalans tenim a prop l’exili, perquè l’han patit generacions recents i encara el pateixen avui ciutadans i ciutadanes pel seu compromís democràtic", el que sembla referència a l'exili dels actuals dirigents independentistes que van haver de fugir després de referèndum de l'1-O i la declaració unilateral d'independència fugaç del 2017.

Visita a la tomba de Walter Benjamin

Finalment, l'alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, ha insistit amb el compromís del consistori en la promoció de la memòria democràtica i en els diversos projectes de memòria que tenen entre mans. A l'acte també hi ha participat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i el director del MUME, Miquel Aguirre, que han intervingut successivament al llarg del recorregut per recordar la gent que va passar per aquest punt fronterer fugint de la guerra. L'acte ha finalitzat davant del Memorial Walter Benjamin, on també s'ha visitat el cementiri municipal on està enterrat aquest filòsof alemany d'origen jueu, que es va suïcidar a Portbou el 1940 fugint del nazisme.

Més 220.000 exiliats pels Pirineus: Companys, Azaña, Rodoreda, Pere Quart

Es calcula que per la Jonquera i el Pertús van passar 220.000 persones de camí a l’exili, quasi la meitat de tots els que van fugir. Els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes —el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del govern basc, José Antonio Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio— van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajol, Alt Empordà), juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres. La major part dels exiliats no van tornar mai més a casa.