Entitats catalanes han celebrat avui un homenatge als 841 republicans que van morir als camps de concentració bastits per l'exèrcit francès a la Catalunya Nord, després de la denominada Retirada del 1939, i que van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri Oest de Perpinyà. A l'acte hi ha assistit el president Quim Torra, el conseller exiliat Lluís Puig i la secretària de la mesa del Parlament, Aurora Madaula, i també ha comptat amb el suport del Consell per la República. Un grup d’historiadors format per Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas ha revelat recentment les dades després d’un llarg treball realitzat als arxius de la Vila de Perpinyà. Els organitzadors han donat a conèixer els noms dels 841 enterrats a la fossa comuna, que majoritàriament són catalans.
El president Quim Torra durant l'acte al cementiri Oest de Perpinyà | Josep Bonet
La resposta francesa a l’exili republicà (les condicions infrahumanes en què van ser concentrats els refugiats), ha generat un intens debat durant dècades que s’explica per l’escassa alçada política dels governants francesos en aquell context històric. Tant el president de la República, Albert Lebrun, com el primer ministre, Édouard Daladier, estaven més preocupats per no tenir un conflicte diplomàtic amb els règims de Hitler, Mussolini i Franco, que en donar una resposta (a l’alçada de la història i del prestigi de França) a aquella brutal crisi humanitària. El mariscal Petain, que un any més tard (1940) es convertiria en el cap d’estat del govern pronazi de Vichy, va ser enviat a Barcelona el mateix 1939 per negociar amb les autoritats franquistes de Catalunya la “devolució” dels milicians que el règim franquista considerava més perillosos. L’esclat de la Segona Guerra Mundial (setembre de 1939), la invasió alemanya de França (juny de 1940) i la incorporació de molts d’aquests milicians a la resistència comunista francesa ho impediria.
La situació als camps de concentració francesos va quedar reflectida el 2021 en la producció franco-catalana d'animació Josep, que l'Acadèmia de cinema francès va distingir amb el Cèsar (la versió francesa dels Òscars) a la millor pel·lícula d'animació. La producció va ser dirigida pel dibuixant de premsa Aurel Froment, amb música de Sílvia Pérez Cruz i les veus de la mateixa Pérez Cruz, Sergi López, Valérie Lemercier, David Marsais i Alba Pujol. El film, ambientat el 1939, explica la història d'un gendarme francès que coneix i fa amistat amb l'il·lustrador català Josep Bartolí en el camp de concentració d'Argelers, a la Catalunya Nord, on s'amuntegaven els refugiats republicans que fugien de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil Espanyola. La producció va ser un èxit de taquilla a França i a finals de gener de l'any passat el film va guanyar per partida doble als Premis Lumière, on es va endur el guardó a millor pel·lícula animada i també a millor música per la compositora Sílvia Pérez Cruz.