El Parlament ha commemorat aquest dijous amb un acte institucional el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que cada 27 de gener recorda l'alliberament, el 1945, del camp d'extermini d'Auswitz-Birkenau. A l'acte hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, els consellers Tània Verge, Lourdes Ciuró i Joan Ignasi Elena, a banda de diputats. L'acte ha començat amb una lectura dramatitzada a càrrec de l'actriu Anna Ycobalzeta. Després, representants del poble jueu, del poble gitano, dels col·lectius perseguits per raons polítiques, de les persones amb discapacitat, del col·lectiu LGTBI i de la comunitat israelita de Barcelona han encés les sis espelmes del record, amb una flama que ha lliurat Borràs. Seguidament s'ha fet un minut de silenci. 

 

Durant la celebració de l'acte han intervingut sis alumnes dels centres educatius que aquest any han participat en el projecte educatiu del Parlament sobre el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que la institució va posar en marxa el 2016 i en què els alumnes aprofundeixen el coneixement d'aquells fets amb experts i entitats que representen els col·lectius de víctimes. Ells han estat els encarregats d'explicar les conclusions a les quals han arribat després d'haver analitzat cada col·lectiu.

És en aquesta tasca educativa en el què ha posat èmfasi la presidenta de la Cambra durant la seva intervenció, en la qual ha destacat que a banda de ser-hi presents col·lectius representants de les víctimes, són els alumnes els que prenen la veu, per explicar les recerques i conclusions que han dut a terme. Borràs també ha tingut paraules pels representants dels col·lectius afectats, a qui ha dit que han posat llum a les diferències que el nazisme va voler exterminar, que el nazisme va voler deshumanitzar per l'odi a la diferència.

"Recordar avui aquests col·lectius és la manera també que totes les persones que formen part d’aquests col·lectius reivindiquin amb orgull la seva pròpia identitat, i que tots reconeguem que és precisament en la suma de totes les diversitats on assolim una igualtat en la diferència", ha subratllat Borràs, que ha assenyalat que la societat s'enriqueix a partir del diàleg i l'aprenentatge mutu.

En aquest sentit ha assenyalat que sense memòria i coneixement, hi ha un risc de repetir fets atroços de la història, conflictes arreu del món: "Les millors eines per fer-hi front són el coneixement i l'educació en el respecte", i ha reivindicat que ara que les persones supervivents dels camps cada vegada són menys, és important vindicar la seva paraula, practicar el compromís amb la memòria i la llibertat: "Treballem sense acceptar que ningú ens obligui a acotar el cap. Fem-ho colze a colze amb els companys de viatge perquè, com deia Neus Català, les roses acabin sempre florint.

Holocaust Parlament

Guia per saber-ne més

El Parlament de Catalunya va presentar el passat mes d'octubre en un acte institucional el seu quadern Guia pràctica per a saber-ne més del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, elaborat per la doctora Marta Simó i coordinat per l’Aula Parlament. El quadern, adreçat a estudiants de segon cicle de secundària i de Batxillerat, va néixer amb la voluntat d’apropar les abundants fonts documentals sobre la matèria als joves des d’una visió rigorosa però alhora entenedora. Explica la persecució i el genocidi perpetrat pel nazisme contra el poble jueu, el poble gitano, els presos polítics, amb una atenció especial al cas dels republicans catalans i espanyols, els testimonis de Jehovà, les persones amb discapacitat, les persones LGBTI i les dones.

En aquest sentit, incorpora la perspectiva de gènere del pla d’igualtat del Parlament i dedica un capítol a la doble persecució que les dones van patir durant l’Holocaust, pel seu origen o la seva condició i pel fet de ser dones. En el quadern hi van col·laborar les principals institucions internacionals relacionades amb la memòria de l’Holocaust, com l’Aliança Internacional per la Memòria de l’Holocaust, el United States Holocaust Memorial Museum i el Yad Vashem, a més de Sontheimer, que ha aportat documents inèdits de la seva família perquè hi siguin publicats.