El Ministeri d'Hisenda ha obert definitivament el meló: la reforma del sistema de finançament. Es tracta del repartiment dels més de 120.000 milions d'euros que les comunitats de règim comú acaben destinant a sanitat, educació i serveis socials. L’actual sistema data del 2009, fa dotze anys, i en fa set que està caducat. Finalment, aquest divendres, la ministra María Jesús Montero ha desencallat la qüestió i ha fet arribar a totes les comunitats autònomes la seva proposta de càlcul de la població ajustada, és a dir, tots els factors que determinen el repartiment. N'estaven molt pendents territoris com Catalunya, el País Valencià o les Balears, amb problemes d'infrafinançament conseqüència del sistema actual. Hisenda assegura que són criteris "més robustos, detallats i realistes".
En el document presentat, de 240 pàgines, s'hi tenen en compte factors estàndard com el padró en relació a la despesa en sanitat i educació, però també altres factors correctius com la superfície de la comunitat autònoma, la dispersió de la seva població, el fenomen de la despoblació o la insularitat en el cas de les Balears i les Canàries.
En la nova proposta de població ajustada es destinen més recursos a la sanitat, que passa d’una ponderació del 38% a una del 40-45%. A més a més, per a determinar millor les necessitats de cada territori, la població passa d’una divisió de set grups d’edat a vint. “D’aquesta manera es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d’edat. La població protegida equivalent té en compte que, en termes de despesa sanitària, l’edat dels ciutadans és rellevant”, asseguren.
El mateix pes guanya l’educació, passant d’una ponderació del 20,5% a una del 25-30%. D’aquests, el 75-80% és per a l’educació no universitària i el 20-25% per a l’educació universitària. L’opció preferent del Ministeri passa per tenir en compte, en el cas de l’educació no universitària, el patró 0-17 anys i les entrades d’alumnes de FP superior des d’altres territoris. I en el cas de l’educació universitària, el padró 18-24 anys i l’entrada d’alumnes universitaris des d’altres comunitats.
Pel que fa a les variables correctives, passen del 3% al 4% de ponderació. Es continua tenint en compte la superfície, la insularitat i la dispersió i s’hi afegeixen dos més: la despoblació i els costos fixos.
"Actualment es disposa de més i millors dades estadístiques que quan es va aprovar el model vigent al 2009", sosté el Ministeri en un comunicat. Per tant, continua, "és possible apostar per un càlcul de població ajustada més realista, sofisticat i amb més estratificació". Conclouen que volen obrir un debat lleial, rigorós, que superi la dialèctica de comunitats guanyadores i perdedores" i que "aposti per un model racional on conflueixin els interessos de totes les comunitats".
"Diàleg multilateral"
A partir d'aquesta proposta, susceptible d'"aportacions i observacions" de tots els territoris, el govern espanyol vol obrir un "diàleg multilateral" amb les comunitats autònomes, fet que considera "un canvi respecte a reformes de models anteriors". Un diàleg "multilateral" que no encaixa amb els plans del president Pere Aragonès, que insisteix que vol negociar de forma bilateral amb l'Estat. Fora de Catalunya, ja s'han començat a formar fronts territorials. Com el que lidera el gallec Alberto Núñez Feijoo, al qual s'hi han sumat altres territoris de diferents colors polítics: Astúries (PSOE), Cantàbria (PRC), La Rioja (PSOE), Castella i Lleó (PP), Extremadura (PSOE), Castella-La Manxa (PSOE) i l’Aragó (PSOE). Aquests vuit territoris han reclamat que no hi hagi cap mena de bilateralitat amb la Generalitat.
Qui hi surt guanyant avui?
La proposta de població ajustada és clau. L’afectació d’aquests factors es pot observar clarament en els resultats finals de l'actual sistema de finançament. Segons l’últim informe anual de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) Madrid, les Balears i Catalunya van ser, per aquest ordre, les tres comunitats que més van recaptar per persona l’any 2019. En canvi, un cop aplicat l’anivellament, van passar ocupar, respectivament, els llocs vuitè, novè i desè. El mateix va passar amb el País Valencià, que va baixar de la sisena a l’avantpenúltima posició. En van sortir guanyant els territoris menys poblats: Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Castella i Lleó, Astúries i Galícia, que van encapçalar el nou rànquing. Per posar-hi xifres: abans d’aplicar els correctors, Catalunya tenia uns recursos de 3.122 euros per càpita; després, de 2.822 euros. Al contrari del que va passar a La Rioja, que va passar de 2.500 a 3.508 euros.