La monarquia espanyola obre un mar de contradiccions. El punt 2 del comunicat de la Casa Reial on anuncia que el rei Felip VI retira les assignacions al seu pare Joan Carles I i renuncia a la seva herència, recorda que la decisió es pren "amb coherència a les paraules de Felip VI en la seva proclamació i amb la finalitat de preservar l'exemplaritat de la corona". Una coherència que arriba tard perquè reconeix que tenia constància des de fa un any, el març del 2019, que era beneficiari de l'herència saudí del seu pare. I ara és quan actua pressionat per l'escàndol filtrat a la premsa.
La praxi del Rei no coincideix amb el seu discurs. L'any 2016, Felip VI va pronunciar la seva primera intervenció al Congrés dels Diputats coincidint amb l'obertura solemne de la XII legislatura on va subratllar: "Els valors ètics han d'inspirar la via pública i assentar referències cíviques per al comportament social. Senyories, la corrupció ha indignat l'opinió pública i s'ha de seguir sent combatius amb fermesa perquè acabi sent un trist record d'una xacra a vèncer i superar".
Unes paraules que senyalaven directament les trames corruptes dels partits polítics, però en cap cas la que es vivia a la seva pròpia casa, la Zarzuela. En aquest discurs, Felip VI premiava les forces i els cossos de seguretat que "combaten amb justícia permanent".
Més enllà de renunciar als beneficis d'una societat offshore creada per Joan Carles I, i de la qual el mateix Felip VI tenia coneixement, ara cal veure si també demanarà a la justícia el combat permanent contra la corrupció que va lloar davant dels diputats fa quatre anys.