Deu anys després de la seva mort, el record de Muriel Casals continua estretament vinculat a una de les etapes de més mobilització de l'independentisme català. La seva capacitat de teixir complicitats, escoltar i sumar sensibilitats ha estat reivindicada aquest dilluns a la 58a Universitat Catalana d'Estiu, en una taula rodona titulada Reprendre l'esperit. Als deu anys de la mort de Muriel Casals. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el president del Parlament, Josep Rull, i l'actual president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, han repassat la figura de qui va presidir l'entitat entre 2010 i 2016 i han coincidit a assenyalar la necessitat de recuperar aquella cultura de la suma.
Forcadell ha definit Casals com una persona "molt especial" i ha recordat la relació estreta que van construir a partir del 2010, quan Casals acabava d'assumir la presidència d'Òmnium i Forcadell era vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir. La seva relació es va fer especialment intensa quan Forcadell va assumir la presidència de l'ANC. "Ella estava al meu costat quan li vaig demanar al president Mas que posés les urnes i convoqués eleccions i quan vam anar a Brussel·les per demanar un referèndum", ha explicat. També ha recordat que Casals va ser present quan Artur Mas i Oriol Junqueras els van proposar encapçalar la candidatura de Junts pel Sí. Per Forcadell, aquell període estava marcat per una societat civil "efervescent i en constant ebullició" que, a parer seu, cal recuperar.
Una de les grans virtuts de Casals, segons Forcadell, era la seva capacitat d'escoltar. "La Muriel tenia una capacitat d'escoltar extraordinària sense interrompre i amb molt d'interès", ha explicat. Però escoltar no significava renunciar als seus objectius: "Si ella tenia la idea clara del que volia, per molt que escoltés, ella acabava fent el que creia que s'havia de fer". Forcadell ha reivindicat especialment la convicció de Casals que la independència havia de ser impulsada per la societat civil. "La Muriel tenia molt clar que la independència l'havíem de fer nosaltres i això ens hagués ajudat molt l'octubre del 2017. Els altres potser no ho teníem tan clar", ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat recuperar la unitat entre Òmnium, l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), perquè "amb una societat civil tan forta els partits se senten obligats a canviar".
"La independència l'hem d'aconseguir la societat civil i haurem de tornar a arrossegar els partits polítics, perquè no veig que estiguin gaire per la independència", ha sostingut. I ha tancat la seva intervenció amb una de les frases més contundents de l'acte: "Hauríem de fer més cas a la Muriel amb la unitat. Hem passat de donar-nos la mà sense preguntar res a dir-nos botiflers i traïdors".
Antich: "La Muriel sabia que l'operació més important és la suma"
Xavier Antich també ha posat l'accent en la capacitat d'escolta de Casals, que ha definit com una "virtut política" especialment necessària en l'actual moment de "desconcert" del país. "Recordar la Muriel era recordar que com a moviment érem molt guapos i molt forts. Tot semblava fàcil, anava bé...", ha apuntat. El president d'Òmnium ha recordat que Casals era economista i que sovint repetia que "l'operació més important és la suma". Segons Antich, durant aquells anys es van anar construint consensos cada vegada més amplis a partir de petits acords. "No vam parar de plegar forces durant tots aquells anys", ha remarcat.
Antich ha reivindicat també la manera com Casals va transformar Òmnium. Quan va arribar a l'entitat, el 2010, l'ANC encara no existia i Òmnium no era encara una organització independentista. L'opció fàcil, ha explicat, hauria estat apartar aquells que no compartien l'independentisme. Casals va fer just el contrari: "Va afegir més gent dins la Junta d'Òmnium que no era independentista". Per Antich, aquesta és una de les grans lliçons polítiques de Casals. "Les crides a la unitat moltes vegades volen dir que deixis de pensar el que penses i suma't al que penso jo. I la Muriel això ho sabia", ha advertit. "A vegades els que treballen més per la unitat són els que la criden menys". El president d'Òmnium ha reclamat recuperar "l'ambició de majories" i tornar a treballar "pel conjunt del país", perquè, segons ha lamentat, això s'ha perdut. "No hi ha unitat sense voluntat d'arribar a acords", ha sentenciat.
Rull reivindica la "Catalunya d'un sol poble"
Josep Rull ha recordat que va conèixer Casals en l'entorn d'Opinió Catalana, presentada per Miquel Sellarès. Ell aleshores militava a Convergència Democràtica i Casals havia estat vinculada al PSUC. Malgrat les procedències polítiques diferents, Rull ha explicat que es va quedar "enamorat" de la seva manera de veure el país. En aquell primer sopar van parlar de figures com Paco Candel, Reventós, Jordi Pujol o Josep Benet i de la construcció de la idea de la "Catalunya d'un sol poble". Per Rull, aquesta concepció és essencial per entendre l'èxit de la mobilització independentista. "Sense això no hi hauria nació catalana", ha defensat.
El president del Parlament ha reivindicat la trajectòria de Casals com una persona formada en la lluita antifranquista i acostumada a "lluitar contra l'adversitat absoluta". "Sabia què era perdre i tornar a aixecar-se. Catalunya és una història de resiliència", ha afirmat. I ha afegit un altre concepte que considera essencial: la persistència. "No tenim dret a rendir-nos". Rull ha evocant així la imatge de la "revolta dels somriures", vinculada a les grans mobilitzacions independentistes. "Muriel Casals era un somriure potent amb una fermesa extraordinària", ha dit. També ha recordat la Via Catalana, que ha presentat com l'exemple d'una mobilització on la gent es donava la mà "sense preguntar d'on era, quina llengua tenia, els seus pares ni a qui votava". "La Via Catalana generava optimisme", ha remarcat.
El record de Casals ha servit així als tres participants per contraposar aquella etapa amb l'actual fragmentació del moviment independentista. Forcadell ha parlat directament del pas "de donar-nos la mà" a qualificar-se mútuament de "botiflers i traïdors"; Antich ha reivindicat la suma i els consensos; i Rull ha recuperat la idea d'una Catalunya transversal i inclusiva. En el tram final, Rull ha recordat també el camí que va portar al 9-N i posteriorment a la construcció de Junts pel Sí, inclòs el llarg procés de negociació del full de ruta compartit pels partits independentistes. "Vam estar cinc mesos fins a acabar aquell full de ruta", ha explicat.