Esperanza Aguirre no reapareix per qualsevol cosa. No s’hi posa per poc. Ho ha fet aquesta setmana en una entrevista a El Mundo, per impulsar la candidatura d’Isabel Díaz Ayuso a presidir el PP de Madrid. Una conversa de traca on volen els dards i posa al descobert la guerra oberta. Sobre el sector de José Luis Martínez-Almeida que diu que ha reviscut el partit? Que són uns “niñatos”, uns “chiquiliquatres” que no han guanyat eleccions. I se’n va de la llengua: “No sé a què anomenen ells reviure, però gairebé seria millor que remorin. Perquè des que està la gestora no guanyem una elecció”. I sobre la direcció de Gènova, què hi té a dir l’exlideressa madrilenya? “Que al PP no hi ha ningú de més de 55 anys que es dediqui a pensar”.

Encara falten mesos per als congressos autonòmics del PP, que se celebraran tots durant el primer semestre de l’any que ve. I el madrileny previsiblement serà dels últims a celebrar-se, just abans de l’estiu que ve. Però una cosa són els calendaris que fa servir Gènova en benefici propi i una altre de ben diferent els interessos de la Puerta del Sol. Isabel Díaz Ayuso i la seva mà dreta Miguel Ángel Rodríguez ja han començat a moure els fils. En la discreció, filtrant la seva candidatura a nou mesos vista i fent explotar la guerra interna de la formació. I també a la llum pública, amb la presidenta de la Comunitat de Madrid pressionant perquè s’avanci el cinclave madrileny i poder fer-se amb la joia de la Corona al complet. Res de bicefàlies a la basca: vol controlar el partit i el govern.

I com molts dels moviments d’Isabel Díaz Ayuso, aquest també ha agafat Pablo Casado a peu canviat. Fins i tot ha eclipsat tots els seus plans a curt termini. El cap de l’oposició s’està preparant per un intent de rellançar la marca del PP, impulsada per les enquestes de diaris afins. El 2 i 3 d’octubre celebrarà la convenció estatal a la simbòlica plaça de toros de València, on Mariano Rajoy i José María Aznar van aconseguir bones fotografies. Els dos expresidents l’acompanyaran per a la clausura. I la setmana prèvia Casado té previst recórrer Espanya, des de Santiago fins a València, una mica com quan Pedro Sánchez va ser defenestrat del PSOE. Però sense sortir de la M-30 ja ha trobat el primer obstacle.

És així com José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid i home de màxima confiança de Casado, s’ha vist abocat a la cursa per liderar també el PP de Madrid. El mateix Casado l’ha empès a una batalla que el portaveu estatal no tenia previst lliurar. Tot sigui per evitar que el fenomen Ayuso se’ls acabi cruspint a tots. No debades, qui guanyi aquest congrés serà qui acabi decidint les llistes de les eleccions autonòmiques i municipals que tindran lloc en només dos anys. Casado ha evitat cap mena de posicionament apel·lant a la “neutralitat”.

Dins del PP hi ha molts temors. Alguns dirigents no amaguen el desconcert davant del que pot ser una guerra fraticida que no només desgasti la direcció de Pablo Casado sinó fins i tot, a nivell extern, la pròpi imatge de la formació. A la direcció de Gènova s’hi suma un segon temor: que Ayuso faci escac a Casado. Però és un joc de trons i l’escabetxada ja ha començat a ser televisada. Els punyals volen d’anada i tornada. El mateix secretari general estatal, Teodoro García Egea, va aprofitar la roda de premsa del dilluns per respondre a Aguirre: “El que va destrossar al PP de Madrid va ser la corrupció”. I Ayuso va aprofitar aquesta setmana el ple de l’Assemblea de Madrid per a posar el dit a la nafra: “Tenim algú que guanya eleccions… però ens va la marxa”. Sigui com sigui, ara per ara Ayuso sembla tenir més números que ningú per endur-se el congrés.

Un partit perseguit per la corrupció

Ho va apuntar a mode de punyalada Teodoro García Egea, però el cert és que la corrupció és l’ombra que no deixa de planar sobre els populars madrilenys. En general sobre el PP, però especialment sobre la sucursal de la capital espanyola. Encara s’estan enfrontant als tribunals a quatre grans causes i hi ha desenes d’imputats. En primer lloc, hi ha pendents de jutjar peces del cas Gürtel, com les adjudicacions irregulars a Boadilla del Monte. En segon lloc, el cas Púnica, del qual només s’ha tancat una de les tretze peces obertes. En tercer lloc, el cas Lezo, que persegueix l’expresident Ignacio González i està dividit en quatre línies d’investigació. I també hi ha el cas de la Ciutat de la Justícia, del qual l’Audiència Nacional va obrir el judici oral abans de les vacances d’estiu. Un futur ben negre per a la joia de la corona.

Model exportable?

D’enquestes sobre el PP de Pablo Casado n’hi ha de tota mena. La dels mitjans conservadors afins fa setmanes que el situen a La Moncloa de la mà de l’extrema dreta de Vox. En canvi, el baròmetre del CIS, fet públic aquesta setmana, amplia la distància sobre Pedro Sánchez dels cinc als nou punts. Sobre el que no hi ha enquestes és sobre un hipotètic salt d’Isabel Díaz Ayuso a la política espanyola. La principal incògnita és si un producte tan madrileny, tan centralista, funcionaria a la resta de l’Estat. N’hi ha prou comparant-la amb el lideratge del president gallec Alberto Núñez Feijóo. Els precedents no li juguen a favor. L’intent d’Esperanza Aguirre per catapultar-se va funcionar regular.