La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, segueix al centre de la polèmica. En aquesta ocasió, són les universitats públiques, les que se situen en el punt de mira de la popular. Si als Estats Units, el seu president, Donald Trump, té oberta una guerra amb Harvard, a la capital de l'Estat espanyol, els centres universitaris són el nou camp de batalla polític d'Ayuso. Els rectors dels sis campus universitaris madrilenys denuncien una asfíxia econòmica des de fa un any, i ara s'hi suma també un projecte legislatiu que pretén limitar l'autonomia universitària. Segons revela El País, el nou esborrany de la llei d'ensenyaments superiors, universitats i ciència (LESUC) datat el 29 de maig inclou un règim sancionador que restringeix la independència i acadèmia i xoca amb altres normes estatals. Considera com a infraccions "greus" els escarnis o les manifestacions sense autorització per impedir una altra activitat. Aquestes faltes es podran sancionar amb fins a 100.000 euros de multa.
Limitar la llibertat d'expressió
La norma inclou infraccions "lleus", que poden ser de fins a 15.000 euros per posar una pancarta no autoritzada. Però també hi ha una sèrie d'infraccions considerades "molt greus" que implicarien multes d'entre 100.000 i 1.000.000 d'euros i que inclouen conductes com "no garantir, per acció o omissió, la pluralitat i la llibertat al campus, especialment la llibertat d'expressió, i de càtedra". El nou règim sancionador que pretén impulsar Ayuso xoca amb la llei de convivència universitària del 2022, la qual ja castigava les infraccions als campus i amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic (1986), que s'aplica als treballadors dels campus estatals.
Entre les infraccions més greus, que seran castigades amb entre 100.000 euros i un milió pel consell de govern de la Comunitat de Madrid, s'hi inclouen accions com començar les classes a un centre d'educació superior sense autorització, publicitat enganyosa sobre el permís per impartir classe, falsificar documentació per poder accedir a un estudi superior, impedir "l'acció legítima" de les forces i cossos de l'Estat o unes eleccions o permetre la celebració d'un "referèndum il·legal". Segons detalla El País, entre les faltes molt greus està el fet de "no complir o permetre que s'incompleixi la Constitució, es vulnerin o quedin desprotegits els drets fonamentals i el seu ple exercici per part de les persones que es trobin legítimament al campus universitari" així com "no garantir, per acció o omissió, la pluralitat i la llibertat al campus, especialment la llibertat d'expressió, i de càtedra". Així doncs, la nova mesura obriria la porta no només a castigar l'infractor, sinó també la universitat per permetre la falta.
Les faltes greus —amb sancions d'entre 15.000 i 100.000 euros— inclouen evitar la tasca dels mitjans de comunicació al campus, "permetre l'ocupació de qualsevol lloc del campus", que podria afectar les acampades com les convocades contra el genocidi a Gaza, o permetre "la fustigació de membres de la universitat o persones que la visitin", cosa que podria encaixar amb un escarni.
Lluita contra les manifestacions als campus
El nou esborrany de la LESUC inclou multes de fins a 100.000 euros per "permetre que les manifestacions o accions no autoritzades o comunicades impedeixin el lliure i pacífic exercici de les manifestacions o activitats que sí que han estat degudament autoritzades". En més d'una ocasió, alguna acció de protesta ha obligat a suspendre un acte, com la visita a la facultat de Polítiques de la Complutense el passat mes de febrer de l'exdiputat de Vox Espinosa de los Monteros, que va ser boicotejada per un centenar de persones. La nova norma també contempla una sanció de 100.000 euros per la "discriminació o exclusió d'associacions legítimament constituïdes en l'assignació d'instal·lacions, fons, activitats i participació general en la vida universitària".