El diari Süddeutsche de Munic, considerat el segon en importància d'Alemanya, ha revelat de forma sagnant en un reportatge com els pactes de la transició política van protegir a la pràctica el franquisme, i carrega contra la llei de transició del 1977. El rotatiu explica que els catalans i espanyols que van anar a parar a camps de concentració nazis reben compensacions d'Alemanya, però no en reben cap d'Espanya tot i la implicació que hi tenia el franquisme, perquè ho impedeix precisament aquesta la llei.
El diari, de tendència liberal, aposta obertament per "una revisió" d'aquestes pràctiques espanyoles que tendeixen a exculpar el franquisme, en equiparar-lo a l'antifranquisme. El reportatge titulat El triangle blau amb l'S brodada, el símbol que lluïen els republicans originaris de l'Estat espanyol segons la complexa simbologia dels camps nazis, està il·lustrat amb una fotografia de l'entrevista que van mantenir Franco i Hitler a Hendaia el 1940.
"Fins a l'actualitat, les autoritats de Madrid han indicat que els presoners espanyols dels camps de concentració alemanys no van ser víctimes del règim de Franco (1939-1975) sinó del Tercer Reich. I la llei d'amnistia que es va aprovar en el període de transició de la dictadura a la democràcia després de la mort de Franco limita de forma severa el marge d'actuació del govern espanyol en aquest sentit", indica. Recorda que a Alemanya i també a França aquests casos queden coberts.
"El triangle blau amb l'S brodada", titula el Süddeutsche. "Com es compensa els descendents d'antifranquistes? Cal una revisió de les iniciatives espanyoles", afegeix
El Süddeutsche recorda que molts republicans van anar a parar al camp de concentració de Mauthausen, on van morir-ne uns 5.100. També van ser destinats allà polonesos oposats al règim nazi, molts d'ells membres de la intel·lectualitat catòlica, entre ells capellans. Però mentre l'any passat el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha proposat a les autoritats austríaques comprar una antiga zona de magatzems per fer-hi una zona commemorativa, el govern espanyol no ha fet mai cap pas similar.
El diari admet que el president José Luis Rodríguez Zapatero va intentar canviar aquestes pràctiques i va intentar obrir una partida econòmica de compensacions a les víctimes del nazisme i el franquisme, però insisteix que va topar amb la llei d'amnistia del 1977. "Ha garantit la impunitat dels criminals de despatx i sequaços del règim de Franco, que en aquell moment encara ocupaven llocs clau a l'exèrcit, els serveis secrets i la policia. Una de les conseqüències greus d'aquesta llei és que no van quedar resoltes qüestions com les indemnitzacions, ni es va poder tirar endavant una reevaluació jurídica i històrica", apunta.
El rotatiu dubta que Pedro Sánchez obri ara un conflicte sobre aquesta qüestió, perquè podria donar impuls a l'oposició.