Des dels temps del president Roosevelt, als nous governs se’ls acostuma a donar 100 dies de gràcia. Però ni això tindrà el nou govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que avui es reuneix per primer cop. No servirà d'excusa l’experiment de la primera coalició des de la Segona República. Ni tan sols en tindrà 15, de dies, els que aproximadament trigarà a constituir-se la mesa de negociació entre l’Estat i la Generalitat. Després de nou mesos en funcions i dues eleccions generals, hi ha molts desafiaments per davant, començant per la carpeta catalana. Sense resoldre aquest factor de disrupció, sense agafar el conflicte polític per les banyes, Espanya no aconseguirà sortir del bloqueig i la inestabilitat. A La Moncloa en són ben conscients. És la prova de foc, que provocarà no poques turbulències en el mateix Consell de Ministres.

L'avenç del nou govern estarà condicionat a l'avenç en el diàleg. Si la primera decisió de Sánchez després de la moció de censura va ser acollir els refugiats de l’Aquarius, aquest cop, després de superar el debat d’investidura, va ser trucar al president Quim Torra, amb qui vol reunir-se abans que amb ningú altre i abans fins i tot que es constitueixi la mesa de negociació acordada amb ERC i observada amb certes reticències per JxCat. El mateix president espanyol vol encarregar-se personalment de l’assumpte, però també hi involucrarà algunes de les seves persones de confiança. La cartera de Política Territorial, que havia ocupat Meritxell Batet, ja passa a ser secundària. En mans de la canària Carolina Darías, gestionarà la resta de contenciosos territorials.

Qui més s’hi involucrarà és la seva mà dreta, la vicepresidenta primera Carmen Calvo, que ha portat les regnes de les principals iniciatives del president Sánchez, des de l’exhumació de Franco fins al primer intent de diàleg amb la Generalitat. La seva interlocució amb el vicepresident Pere Aragonès ha estat constant i fluida durant els últims mesos. Però també serà una persona rellevant el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa. Li han donat el Ministeri de Sanitat, però La Moncloa vol que el seu paper vagi “més enllà”. En tant que membre de l’executiu espanyol té molts números per ser un dels sis que participi de la mesa de negociació de governs. Discret però efectiu, Illa és un dels principals artífexs de l’acord d’investidura entre el PSOE i ERC. Està per veure quina és la quota d’Unidas Podemos.

Pedro Sanchez Quim Torra Barcelona SergiAlcazar 02

Foto: Sergi Alcàzar

El document acordat entre el PSOE i ERC estableix que “la Mesa iniciarà els seus treballs en el termini de quinze dies des de la formació del Govern d’Espanya”. Això hauria de ser abans del dimarts 28 de gener, tot i que fonts de la negociació admeten ara que potser aquest termini de 15 dies no es complirà, perquè cal fer coincidir agendes. Però la intenció es posar-s’hi com abans millor. El nou govern de coalició ja té la vista posada en els pressupostos de l’Estat, i per a aprovar-los continua necessitant Esquerra Republicana. Els republicans exigiran avenços i concrecions abans de validar els comptes públics.

Hi ha molts possibles factors de disrupció, que poden jugar males passades. Per començar, el calendari de la política catalana. Ara per ara, l’interlocutor de La Moncloa a Catalunya és el president Quim Torra, però en qualsevol moment pot deixar de ser-ho si així ho dictamina la justícia espanyola. En segon lloc, l’amenaça d’avançament electoral a Catalunya i la competició entre els dos socis del Govern. Finalment, el PSOE es trobarà en una disjuntiva quan hagi de votar, al Parlament Europeu, sobre el suplicatori per aixecar la immunitat a Carles Puigdemont i Toni Comín. A aquestes turbulències s’hi sumaran els barons més crítics del PSOE, encapçalats pel castellanomanxec Emiliano García Page i l’aragonès Javier Lambán. No desaprofitaran qualsevol escletxa per atacar el diàleg bilateral.

Durant les últimes hores, tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias han subratllat que, malgrat haver-hi “diverses veus” dins l’executiu, hi haurà “una sola paraula”. Ningú no se sortirà del missatge unificat, tampoc sobre Catalunya. Per això han signat un protocol per resoldre diferències. Per això gairebé des del principi van descartar perfils com el de Jaume Asens dins del Consell de Ministres. Però el fantasma continua amenaçant. No faltaran veus dissonants i qui les vulgui explotar. En les últimes hores l’oposició ha recuperat una intervenció del ministre Manuel Castells, dels comuns, dient que el PSOE és un partit “nacionalista espanyol”.

En l’enquesta del CEO feta poc després del preacord de govern de coalició, al novembre, el 69,9% dels catalans aprovava l’entesa entre Sánchez i Iglesias. De moment, el nou executiu té crèdit a Catalunya. Caldrà que passi de les paraules als fets per veure si l’esgota o no.

A cop de titular

La primera decisió que anirà al Consell de Ministres d’aquest dimarts, el primer del govern de coalició, serà la proposta de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. En el discurs d’investidura, Sánchez va comprometre’s a “deixar enrere la deriva judicial”, tot i que ja s’ha vist amb la també progressista Maria José Segarra que hi ha elements que no poden controlar. La reunió del govern espanyol d’avui se centrarà, sobretot, en l’estructura de govern. Tot i així, hi haurà una mesura important: la revalorització de les pensions públiques, congelades fins a la formació de govern.

Deixant Catalunya a una banda, fonts del govern de coalició aposten per una estratègia d’anuncis a cop de titular. No ho faran tot de cop, sinó Consell a Consell. Esperant damunt la taula, com la derogació de la reforma laboral i de la llei mordassa, la llei d’eutanàsia o la reforma del Codi Penal perquè només el sigui pel que fa al consentiment sexual.

felip pedro sanchez possessio EFE

Desjudicialització contra judicialització

Primer durant el debat d’investidura, i ara amb la formació de govern, l’oposició ha deixat clar que no donarà ni un sol dia de gràcia, de treva, al govern naixent. Hores després que es conegués la tria de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, el PP de Pablo Casado, el mateix que es vantava de controlar “per darrere” el Tribunal Suprem, anunciava que recorreria el nomenament davant del Tribunal Suprem. Per la seva part, els ultres de Vox anunciaven una querella contra Sánchez i Delgado per tràfic d’influències.