L'Estat espanyol segueix la premissa d'altres països i també ha oficialitzat, davant el risc d'un conflicte armat imminent, sortir d'Ucraïna. José Manuel Albares, ministre d'Assumptes Exteriors ha declarat: "El que està en joc en aquests moments és la pau a Europa. L'ordre amb què s'ha basat la pau i l'ordre des de la Segona Guerra Mundial". I llança un avís: "Que els espanyols no viatgin a Ucraïna i els que hi són, abandonin de forma temporal el país fins que no es recondueixi aquesta situació".

L'avís de la Moncloa ja es remet al passar 24 de gener però avui ja estat més contundent. Aleshores, el Ministeri d'Afers Exteriors tan sols va aconsellar no viatjar a Ucraïna “excepte per motius essencials” a causa de la “volatilitat” de la situació amb Rússia, i recomanava als que es trobessin en territori ucraïnès que no romanguessin allà “més enllà del temps imprescindible”. A més, se centrava en l'avís a la república autònoma de Crimea i les províncies de Donetsk i Lugansk. Avui s'ha fet extensiu a tot el país. Els Estats Units van ser els primers i despres es van sumar el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud o Noruega, que ja van demanar divendres als seus ciutadans que sortissin d'Ucraïna en 48 hores davant la possibilitat d'una invasió imminent, a més de retirar el personal no essencial de les ambaixades.

El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat el reconeixement de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk i això té unes implicacions. Algunes, tenen forma de sancions però no només. De fet, els Estats Units creuen que Rússia podria estar preparada per envair Ucraïna amb la força de prop de 190.000 soldats que s'han acumulat a les fronteres. Les regions de Donetsk i Lugansk, conegudes col·lectivament com el Donbass es van separar del control del govern ucraïnès l'any 2014 i es van autoproclamar repúbliques populars independents. Fins ara, no estaven reconegudes, però la cosa ha canviat en les últimes hores. Des de llavors, es calcula que podrien haver mort en combat unes 14.000 persones.

El reconeixement rus implica que els Acords de Minsk del 2014 i 2015 queden en un punt mort. No s'han implementat mai de manera definitiva, però fins ara havien estat vistos per les dues parts, fins i tot per Moscou, com la millor oportunitat per una solució. Els acords ja contemplaven un grau d'autonomia per a les dues regions dins d'Ucraïna. No és la primera vegada que Rússia reconeix altres territoris, ja ho havia fet amb Ossètia del Sud i Abkhàzia, dues regions de Geòrgia. Uns fets que van passar després d'una curta guerra amb el país l'any 2008. Ambdues han rebut suport econòmic i passaport russos.