El Govern comença a posar xifres al nou finançament, tot i que la negociació tot just es posa en marxa. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha apuntat aquest dimarts que la previsió seria que amb el nou acord Catalunya rebés entre 3.800 i 5.000 milions més. Romero, que ahir va participar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es va celebrar a Madrid, assegura que el Govern estaria "satisfet" si el nou model incorpora una quantitat global d'entre 17.000 i 18.000 milions d'euros més.
En una entrevista a TV3, la consellera ha subratllat el compromís de la ministra de garantir la suficiència financera de les comunitats autònomes, és a dir, que estiguin ben finançades per poder dur a terme les polítiques que els correspon. Així mateix, s'ha mostrat "convençuda" que l'Estat respectarà l'ordinalitat, és a dir, que si Catalunya és la tercera comunitat autònoma a l'hora d'aportar diners al sistema, no quedi en la desena posició un cop s'ha repartit els fons entre els territoris. "Que quedem en una posició similar a la tercera", ha demanat Romero, que ha il·lustrat el diferent tracte que reben les diferents comunitats recordant que "en aquests moments un ciutadà d'Extremadura rep 1.000 euros més per habitant, que un ciutadà de Múrcia, i això és injust".
Amb tot, la consellera ha puntualitzat que aquest càlcul es farà a partir de la població ajustada, és a dir, no a partir dels 8,2 milions d'habitants de Catalunya, sinó que, igual com es fa amb l'actual sistema, s'hi aplicaran altres valors demogràfics, com pot ser la insularitat, el despoblament o l'envelliment per determinar els diners que correspon a cada territori. Precisament la concreció d'aquests paràmetres que determinen el càlcul apareix al centre de la discussió entre els diferents territoris.
Infrafinançament
Així mateix, Romero ha valorat positivament que creixin les bestretes, és a dir, els diners a compte que avança l'Estat a les autonomies en previsió als ingressos que han d'obtenir de la recaptació fiscal i que es liquiden dos anys després sobre la recaptació real. La previsió és que les bestretes creixin un 7%, la qual cosa representaria per a Catalunya 120 milions més.
En qualsevol cas, des del Govern se subratlla insistentment que per primer cop l'executiu espanyol ha posat damunt la taula la revisió d'un sistema de finançament caducat des de fa anys i ha admès l'infrafinançament que pateixen alguns territoris. Segons un informe de la Sindicatura de Comptes publicat el passat mes de gener, l'impacte de l'infrafinançament que ha patit Catalunya els darrers 20 anys és de 33.570 milions d'euros. En aquest xifra, segons la Sindicatura, s'hi inclou els diners que li haurien correspost a Catalunya si l'Estat hagués garantit les necessitats de finançament per habitant ajustat que es van pactar en el sistema acordat el 2009 i el deute derivat d'aquest infrafinançament.
L'endemà de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, tant el Govern com el PSC han celebrat com un "primer pas" el plantejament exposat per la ministra d'Hisenda. De fet, la portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz, ha assegurat que els "els passos endavant" en finançament permetran iniciar la negociació dels pressupostos "en un moment o altre". També la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha apuntat a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que el Govern podria disposar a començaments d'any dels pressupostos per al 2026, tot i que ERC ha condicionat la negociació dels comptes a disposar de la proposta de finançament singular pactada amb el PSC.