La possibilitat que el PP i Vox arribin al govern espanyol després de les eleccions generals del 29 de novembre podria tornar a situar la independència de Catalunya al centre del debat polític. Així ho apunta un article de Politico, que adverteix que una eventual ofensiva de la dreta espanyola contra l'autogovern català podria revifar el moviment independentista, gairebé una dècada després del referèndum de l'1-O i de la crisi constitucional del 2017.
El mitjà europeu considera que, tot i que l'independentisme ha perdut protagonisme en l'agenda política catalana i que el moviment està actualment fragmentat, un govern de PP i Vox podria generar les condicions per recuperar-ne la força. En aquest sentit, recorda que les enquestes pronostiquen una possible victòria de la dreta espanyola en els comicis del 29N i alerta que el seu nacionalisme espanyol podria tornar a alimentar el conflicte territorial. L'article recull les advertències de dirigents independentistes sobre les conseqüències que tindria aquest escenari. Francesc-Marc Álvaro, candidat d'ERC al Senat, assegura que PP i Vox retallarien competències de la Generalitat i intervendrien de manera contundent en la societat catalana. "Això equivaldria a tirar gasolina a la societat catalana", afirma.
Per la seva banda, la candidata de Junts, Míriam Nogueras, sosté que Catalunya "mai no ha estat respectada per cap règim ni govern espanyol" i que el pròxim executiu de Madrid no serà una excepció, independentment del seu color polític. Nogueras considera que l'independentisme recuperarà embranzida perquè "la dependència de Catalunya d'Espanya empobreix tothom".
El retorn del conflicte territorial
Politico contraposa l'actitud que ha mantingut Pedro Sánchez amb la que podria adoptar un govern de dretes. El president espanyol ha negociat amb els partits independentistes i ha fet concessions a canvi del seu suport parlamentari, entre les quals destaca la llei d'amnistia, que ha contribuït a rebaixar la tensió política després de la repressió del procés independentista. En canvi, el PP ha mantingut una posició molt més bel·ligerant. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Sánchez d'impulsar un procés de "separació i desconstrucció del sistema constitucional del 1978" per haver pactat amb els independentistes. Vox, per la seva banda, ha arribat a reclamar la il·legalització dels partits independentistes i la supressió de l'estructura territorial descentralitzada de l'Estat.
El portaveu de Vox, José Antonio Fúster, defensa que cal dificultar tant com sigui possible l'activitat dels partits independentistes i sosté que la unitat d'Espanya no pot ser qüestionada. Tanmateix, Politico assenyala que tant el PP com Vox han moderat el discurs sobre Catalunya durant la campanya electoral. Feijóo ha assegurat que no vol recentralitzar l'Estat, sinó fer funcionar l'autogovern i garantir la presència de l'Estat a Catalunya. També ha reivindicat el seu origen gallec per assegurar que entén la qüestió lingüística i els sentiments identitaris i culturals de les nacions de l'Estat. Malgrat això, manté la intenció de derogar la llei d'amnistia. Vox, al seu torn, ha centrat bona part del discurs electoral en la immigració i ha defensat que cal protegir la identitat catalana de l'islamisme. El mitjà apunta que aquesta moderació també podria respondre a la voluntat de no incomodar els votants d'Aliança Catalana, partit d'extrema dreta independentista que no es presenta a les eleccions espanyoles.
La llengua, un possible nou front de conflicte
El president de la Generalitat, Salvador Illa, és un dels dirigents que desconfia d'aquest canvi de to de la dreta espanyola. "Aquests llops ara es presenten com xais quan parlen de les autonomies", va advertir, abans de reclamar que no es posi en risc l'autogovern construït durant els darrers 47 anys. Una de les principals preocupacions que recull Politico és la possibilitat que un govern de PP i Vox impulsi mesures contra la llengua catalana. Entre les opcions hi hauria eliminar l'ús de les llengües cooficials als debats del Congrés, una decisió que, segons Oriol Bartomeus, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, seria "una declaració de guerra" per a l'independentisme.
Álvaro també augura que un executiu de dretes s'oposaria frontalment al model d'immersió lingüística de les escoles catalanes i podria retallar el finançament i les competències de la Generalitat en àmbits com la seguretat i els Mossos d'Esquadra. El dirigent d'ERC posa com a exemple les polítiques lingüístiques que PP i Vox han impulsat als governs del País Valencià i les Illes Balears. El mitjà també apunta que l'actitud de Feijóo podria dependre de la pressió que exerceixi Vox i dels resultats que obtingui el seu eventual govern. Bartomeus considera que, si el PP no aconsegueix desplegar una política econòmica reeixida, podria recórrer a la confrontació cultural i territorial per mobilitzar el seu electorat.
Junts veu una oportunitat en un govern de dretes
L'article també posa el focus en l'estratègia de Junts davant un possible canvi de govern a Madrid. Segons Bartomeus, el partit de Carles Puigdemont considera que un executiu de PP i Vox podria afavorir la recuperació del moviment independentista. La formació confiaria que un govern espanyol de nacionalisme més dur tornés a generar un escenari de confrontació similar al que va precedir el 2017. En aquest context, Politico recorda les paraules recents de Puigdemont, que ha admès que, nou anys després del referèndum, l'independentisme està "fragmentat i afeblit". Tanmateix, el president a l'exili també ha defensat que les crisis de la política espanyola poden representar una oportunitat per al moviment. "Fins i tot en els moments més difícils per al moviment, Espanya genera crisis que hem d'estar preparats per aprofitar", ha afirmat.
El mitjà també destaca el retorn de Puigdemont a Catalunya, que s'espera després de les eleccions i que podria representar un impuls anímic per a l'independentisme en un moment de possible arribada de la dreta espanyola al poder. Després d'un llarg recorregut judicial, la justícia espanyola ja ha declarat que l'amnistia li és aplicable. Finalment, Politico recorda que, malgrat que un 43% dels catalans encara es declara favorable a la independència, segons les dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), la qüestió ha perdut pes entre les principals preocupacions de la ciutadania, superada per l'habitatge, la immigració i la seguretat. La incògnita és si un nou cicle polític a Madrid podria tornar a capgirar aquesta situació.