El Govern instal·larà una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona que entrarà en funcionament en cas que el sistema Ter-Llobregat entri en emergència II, un escenari que no es preveu per abans del proper octubre. Així ho ha aprovat la Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS) amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana en els propers mesos sense necessitat d’aplicar noves restriccions. La dessalinitzadora flotant produirà 14 hm³ anuals, l'equivalent al 6% del consum d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. La instal·lació aportarà 40.000 m³ d'aigua a la xarxa de distribució i, amb aquesta operació, es descarta portar vaixells carregats d'aigua des d'altres territoris.
La fase d'emergència II es declara quan les reserves arriben als 67 hm³ (10,95%). El consum d’aigua es restringeix a 180 litres per habitant i dia. Quan s'entri en aquesta fase, els volums totals d’aigua que entrin al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no poden superar els 180 litres per habitant i dia (incloent-hi activitats econòmiques i comercials) i es prohibeix, entre d'altres, la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la seguretat viària.
Segons ha explicat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, la compra de la dessalinitzadora s'ha fet perquè funcioni durant cinc anys. Tot i això, el conseller ha reiterat que, en cas que Barcelona i la seva àrea metropolitana no necessitin l'aigua produïda des de la dessalinitzadora, el Govern "se la podria vendre". Mascort també ha indicat que la previsió són cinc anys perquè és el termini en què l'executiu preveu que ja estiguin en funcions altres obres clau pel que fa a la producció de recursos hídrics, com són l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la del Foix.
El Port està preparat
La dessalinitzadora flotant generarà 14 hm³ anuals, l’equivalent al 6% del consum de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest tipus d’instal·lacions són embarcacions equipades amb els elements i la tecnologia necessàries per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa. El port de Barcelona ja disposa de les instal·lacions preparades i també s’ha acordat el punt on s’ubicarà la dessalinitzadora i la connexió de la canonada de transport de l’aigua. L’aigua que es produeixi s’enviarà a un dipòsit intermedi que actualment s’està condicionant i que estarà operatiu al juny. Des d’aquest dipòsit, l’aigua s’incorporarà a la xarxa de distribució.
Un sistema més eficient que els vaixells
El volum d’aigua que es podrà incorporar a la xarxa diàriament és superior al que s’hagués aportat al sistema a través del transport en vaixells que s’havia estudiat inicialment. La dessalinitzadora flotant produeix uns 40.000 m³/dia, mentre que els vaixells poden transportar al dia 25.000 m³ de mitjana.
D’altra banda, el cost de producció de l’aigua a través d’una dessalinitzadora flotant és molt més econòmic, gairebé la meitat, del que costaria si arribés a través d’embarcacions. Així el cost se situarà al voltant dels 6 €/m³, mentre que amb vaixells s’eleva fins als 10 €/m³. El Govern ha optat per aquesta alternativa per evitar també possibles contratemps i endarreriments que s’haguessin pogut produir amb l’ús de vaixells.
12 dessalinitzadores a la Costa Brava
D'altra banda, el Govern i el Consorci d’aigües Costa Brava Girona (CACBG) compraran 12 dessalinitzadores mòbils per abastir una dotzena de municipis a partir del juny. Segons l’executiu, s’instal·laran quatre dessaladores a Roses, quatre a les instal·lacions de l’ETAP Empuriabrava (que és l'estació potabilitzadora) i quatre més a la platja d’Empuriabrava. El destí de l’aigua produïda a les dessalinitzadores de Roses serà el mateix municipi, a través d’una connexió amb la xarxa de distribució, mentre que la resta de dessalinitzadores donaran servei als municipis que s’abasteixen de l’ETAP Empuriabrava: Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d’Empúries —que inclou Empuriabrava—, Mancomunitat de Pau, Palau Saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, El Port de la Selva i Selva de Mar.
Les 12 dessalinitzadores mòbils tindran un cost aproximat de 10 milions d’euros i es preveu que cadascuna d’elles, produeixi 1.000 m³ al dia, una producció que cobrirà aproximadament el 35% de la demanda d’aigua de la zona d’abastament de la Costa Brava Nord del Consorci d’aigües Costa Brava Girona (CACBG), l’ens encarregat de la gestió del servei d’aigua a bona part de la Costa Brava. El Consorci d’aigües Costa Brava Girona les adquirirà i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) li atorga una subvenció de 5 milions d’euros per ajudar a sufragar la inversió.
La resta de zones dels municipis de la Costa Brava, els de la zona centre i sud, tenen garantit el servei. Els municipis de la Costa Brava Centre s’abasteixen de la unitat Baix Ter, és a dir, de l’aigua provinent dels embassaments de Sau i Susqueda, i els municipis de la Costa Brava Sud, s’abasteixen de l’aigua provinent de la Instal·ladora de Tractament d'Aigua Marina (ITAM) Tordera i la potabilitzadora de Palafolls (ETAP).