Aquest dimarts, el Consell de Ministres aprova de nou la nova Llei de Representació Paritària, que obligarà que hi hagi una presència d'almenys un 40% de dones al govern espanyol, els consells d'administració de les grans empreses, les candidatures electorals i els òrgans constitucionals. Aquesta norma actualitza la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes del 2007. Tanmateix, per què és el segon cop que el Consell de Ministres aprova aquesta normativa? La legislatura passada va arribar al Congrés dels Diputats, però va decaure per la convocatòria d'eleccions generals.
El primer text que va aprovar el govern espanyol en primera volta el mes de març passat només afectava les llistes electorals, la composició de l'Executiu, els consells d'administració de grans empreses, les juntes de govern dels col·legis professionals i els jurats de reconeixement públic de personalitats. Tot i això, en el text de la segona volta es va introduir una modificació perquè afecti també els òrgans constitucionals i els òrgans de rellevància constitucional com "el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, el Consell Fiscal, el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè tinguin una representació paritària".
No només l'àmbit polític i jurídic es veu afectat per aquesta nova normativa, també el sector empresarial. Tanmateix, es va flexibilitzar el calendari d'implementació dels objectius previstos a la norma que aniria des del 2024 per a l'Ibex-35 fins al 2028 per a les entitats d'interès públic. A la norma, el règim sancionador és més estricte davant l'incompliment de la presència de dones a què obliga la llei als consells d'administració, mentre que en el cas dels llocs directius, l'empresa haurà d'explicar si no es compleix, establir protocols i revisar-ne els processos per garantir que així es produeix. A més, el règim sancionador serà "més estricte" per a les grans empreses cotitzades, segons va detallar Nadia Calviño, vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Afers Econòmics.
Lluny de l'ombra d'Irene Montero
Aquesta normativa és herència de la legislatura passada, però no neix de l'antic ministeri d'Irene Montero. En la passada legislatura va ser Calviño qui va defensar la iniciativa a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres: a primera volta, a les portes del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i també a segona volta al mes de maig. D'aquesta manera, malgrat que la norma sí que portava el segell de sis ministeris, entre ells el d'Igualtat, dirigit per Irene Montero, la ministra no va ser l'encarregada d'explicar una llei que persegueix la igualtat entre homes i dones tant al sector públic com al privat. La llei va acabar sota l'estela de Calviño i no Montero.