El govern espanyol continua eximint el Marroc de l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta a finals del mes de juliol. La pregunta que se li fa a l'executiu de Pedro Sánchez continua sent si, almenys per omissió, no pot culpar-se el país nord-africà de l'entrada de 70.000 persones a la ciutat autònoma. "No hi ha cap informe ni indici que hi hagi participat", ha insistit aquest dimarts la ministra portaveu, Elma Saiz. En privat, fonts de la Moncloa tanquen files amb el govern marroquí i defensen la seva actuació en les darreres setmanes, a banda de confiar que una visita de Felip VI a la ciutat autònoma no obri una nova crisi, com sí que va passar fa gairebé vint anys amb el viatge a Ceuta i Melilla del seu pare, Joan Carles I. De la mateixa manera, insisteixen que les relacions amb la Zarzuela són bones, després que aquest dilluns Sánchez estirés les orelles al monarca i que tots dos mantinguessin una reunió a la tarda.
En privat, fonts de la Moncloa defensen que el comportament del Marroc en les últimes setmanes desmenteix qualsevol relat que l'inculpi: recorden que el país veí va tallar carreteres per les quals circulaven immigrants que es dirigien a Ceuta i que, hores després, va decidir aixecar la frontera i deixar tornar a entrar sense preguntar tots els que n'havien sortit. No hi ha evidència ni prova que el Marroc hi col·laborés, insisteixen també en privat aquestes fonts, que hi afegeixen que de la mateixa manera que no es pot dir que la policia espanyola permetés l'entrada amb la seva inacció, tampoc es pot dir que el Marroc ho permetés; perquè l'única manera d'aturar-ho era amb violència, sostenen. La Moncloa recorda, també, que la "tradició diplomàtica" del Marroc no és ocultar, sinó reivindicar, per la qual cosa consideren poc versemblant que el país amagui una implicació directa en els fets.
Malgrat l'optimisme de la Moncloa, la Zarzuela ha refredat les expectatives sobre una visita imminent de Felip VI a Ceuta. El rei espanyol no ha trepitjat la ciutat autònoma en gairebé dues dècades: el seu pare, Joan Carles I, hi va viatjar una única vegada, el 2007, en una visita que Mohamed VI va condemnar aleshores com "contraproduent" i contrària als "sentiments patriòtics" del Marroc.
Tanmateix, la portaveu del govern espanyol ha assenyalat que la trobada d'aquest dilluns entre Sánchez i Felip VI, que va allargar-se prop de tres hores, confirma la bona sintonia entre ambdues parts. La portaveu ha negat "taxativament" que el govern espanyol hagi impedit mai al monarca visitar Ceuta, i ha insistit que Sánchez no li va fer "cap retret" en apuntar que ja era hora que hi anés, sinó que es va limitar a constatar que Felip VI no ha visitat la ciutat autònoma des que va accedir al tron. Fonts de la Moncloa sostenen que el viatge, que encara no està organitzat, podria incloure també Melilla, tot i que no n'han volgut avançar cap data.
Assenyalament a Rússia i Israel
La ministra portaveu ha tornat a assenyalar Rússia i Israel, als quals ja va apuntar Sánchez dilluns a la Cadena SER, com a actors que van "amplificar" la crisi migratòria "amb intenció de fracturar Europa", juntament amb el que ha descrit com "la internacional ultra" de diversos fòrums digitals. Saiz ha basat l'acusació en informes del Ministeri d'Exteriors.
Tant el ministre d'Exteriors israelià, Gideon Sa'ar, com Rússia han rebutjat les acusacions. Sa'ar ha acusat Sánchez de mentir de forma "descarada" per amagar el "fracàs" de la seva gestió de la crisi, mentre que la portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha exigit a Espanya que aporti proves sobre la seva "suposada implicació", reclamant "informació que permeti verificar-les". Però fonts de la Moncloa asseguren que no entraran en la polèmica i que no respondran de manera formal a Rússia.
Un decret de 309 milions per a Ceuta
Paral·lelament, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un decret llei amb mesures urgents per pal·liar la crisi migratòria, dotat amb 309 milions d'euros. Segons ha detallat el vicepresident primer, Carlos Cuerpo, el paquet —equivalent al 16% del PIB de la ciutat autònoma i que s'injectarà en només quatre mesos— preveu 21 milions per a serveis essencials, més de 90 milions per reforçar la seguretat, 118 milions per a l'acollida de menors i l'atenció humanitària, i 80 milions en ajudes directes a empreses i treballadors, amb l'objectiu de retornar a Ceuta la "tranquil·litat i confiança" perdudes des de l'arribada massiva d'immigrants de finals de juliol.
Concentracions de suport a Ceuta
Saiz també s'ha referit a les manifestacions convocades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per aquest dimecres, 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta, davant dels ajuntaments de tot Espanya. La portaveu ha assegurat que el govern espanyol "respecta" la mobilització, tot i que ha acusat el PP de fer-ne una "utilització partidista". Els populars han confirmat que hi participaran, i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, assistirà a la concentració de Madrid.