Empresaris i entitats econòmiques de Ceuta van advertir de l'impacte econòmic de la crisi migratòria en els seus negocis i que l'agost va tancar en mínims històrics pel desplom del consum, la falta de turisme i la creixent inseguretat. A més, els auguris per al setembre no són millors.

Davant aquesta situació, que els empresaris han xifrat en unes pèrdues estimades de més de 33 milions d'euros, el govern espanyol ha anunciat un paquet de mesures de xoc per valor d'uns 168 milions. Les ajudes suposen una ampliació extraordinària del pla especial de suport econòmic a Ceuta, que de 2023 a 2026 ja ha mobilitzat 180 milions d'euros, segons dades del Govern.

Aquest dimarts, el Consell de Ministres donarà llum verda a les actuacions que se centren en l'àmbit empresarial i el mercat laboral. Així, té previst aprovar aquest dimarts una bonificació del 75% a la contractació de treballadors tant a Ceuta com a Melilla, en el marc del pla de suport a Ceuta.

Protecció per als treballadors i ajuts per a suspensió de contractes

Juntament amb aquesta mesura, es facilitarà que les empreses que ho necessitin puguin acollir-se a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que, en aquest cas, comptarà amb una exempció del 100% de les cotitzacions empresarials i "màxima protecció" per a les persones treballadores, ja que permetrà accés ple i sense consum a la prestació per desocupació, segons explica el Ministeri de Treball. L'objectiu segons incideix Treball, és "protegir l'ocupació i donar suport a les persones treballadores i les empreses".

Sánchez va apuntar que el pla de suport a Ceuta equival al 8% del PIB de la ciutat autònoma i que inclourà també ajuts directes a pimes i autònoms per revitalitzar l'economia local després de l'entrada massiva d'immigrants els passats 30 i 31 de juliol, dels quals una part roman a la ciutat.

Suport de la patronal

El líder de la CEOE, Antonio Garamendi, va urgir aquest dilluns el Govern a assumir un "lideratge exprés" davant la crisi migratòria a Ceuta, advertint d'un "desgavell econòmic" i demanant a la població peninsular que doni suport als negocis locals visitant la ciutat.

Per aquest motiu, va instar l'Executiu a assumir un "lideratge exprés" que garanteixi la normalitat a la ciutat autònoma. Garamendi va reivindicar la plena igualtat de drets per als ceutins respecte a la resta dels espanyols, destacant l'obligació moral de brindar-los un suport continu.

Les relacions comercials amb Espanya

Els vincles entre Espanya i el Marroc estan marcats per una complexa interdependència que, econòmicament, es tradueix en un comerç bilateral valorat en 22.757 milions d'euros el 2025 i en la presència de grans empreses nacionals, com Gestamp i Antolín (components) o Inditex (tèxtil), en sòl magrebí, segons va informar Efe.

Però aquesta relació, també composta de factors logístics, migratoris i de seguretat que converteixen crisis com la de Ceuta en un assumpte d'abast estratègic, no és simètrica, i una controvèrsia prolongada entre veïns tindria costos previsiblement més costosos per al Marroc, explica a Efe el professor d'EAE Business School Manuel Antonio Fernández-Villacañas.

Històricament, la balança comercial ha presentat un superàvit per a Espanya. Els intercanvis durant la dècada passada van créixer a un ritme molt elevat (12,8% el 2017), encara que a partir del 2018 es van incrementar de forma més moderada, per sota del 3%.

En l'últim exercici, les exportacions espanyoles es van reduir un 4,1%, coincidint amb la baixada de les vendes de combustible per l'entrada més gran de dièsel rus al Marroc; mentre que les importacions es van incrementar un 6%. Amb tot, Espanya continua sent essencial per al país nord-africà.