El Consell de Ministres d'aquest dimarts, el primer des de l'aturada estival, ha aprovat un decret per la creació d'un registre "públic i obligatori" dels grups d'interès amb el qual el govern espanyol pretén garantir més transparència i rendició de comptes per part de l'administració i la seva relació amb els grups de pressió. Aquesta decisió arriba després que el projecte de llei sobre els lobbies, que incloïa la creació d'aquest registre estatal, hagi quedat encallat en el bloqueig del Congrés dels Diputats, amb dificultats per reunir una majoria necessària entre el govern espanyol i els seus socis per poder tirar endavant la norma.
El govern espanyol va presentar la norma al Congrés el mes de gener de 2025 i, a hores d'ara, es troba bloquejada a la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, que ha de redactar i publicar l'informe final sobre el projecte de llei. El govern espanyol recupera la creació d'un registre estatal, públic i obligatori en aquesta norma que atribueix al Consell de Transparència i Bon Govern la gestió del registre i la potestat sancionadora.
En aprovar-se per decret llei, la norma entrarà en vigor un cop es publiqui al BOE i la cambra baixa tindrà 30 dies per convalidar, o no, la versió que ha presentat el govern espanyol. "La regulació substancial inclosa en aquest Reial decret llei parteix del treball realitzat durant la tramitació del projecte de llei de lobbies que es troba al Congrés. Així, incorpora esmenes presentades pels grups durant aquesta tramitació", ha subratllat el Ministeri per a la Transformació Digital i de Funció Pública en un comunicat.
Registre obligatori i públic, descripció de les relacions i les reunions
En concret, la norma a què ha donat llum verda el govern espanyol crea un registre estatal públic i obligatori de grups d'interès, segons ha explicat la portaveu de l'executiu i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Segons ha precisat Saiz, aquest registre serà obligatori i serà gestionat i supervisat pel Consell de Transparència i Bon Govern. Segons el ministre de Transformació Digital, Óscar López, amb la norma, el govern espanyol "compleix el seu compromís amb la transparència, la regeneració institucional i la qualitat democràtica, tres peces indispensables en el puzle de la confiança ciutadana".
Tal com ha explicat la ministra portaveu, el decret detalla qui tindrà consideració de grup d'interès, què és l'activitat d'influència i qui són susceptibles de rebre-la, i regularà les reaccions entre el personal de l'Administració de l'Estat i els grups d'interès. D'aquesta manera, segons la norma aprovada per l'executiu que lidera Pedro Sánchez, són grups d'interès les persones físiques i jurídiques i les agrupacions sense personalitat jurídica, incloses les plataformes, fòrums, xarxes o altres formes d'activitat col·lectiva, tant si actuen per compte propi com d'altri, amb independència de la forma que adoptin o del seu estatut jurídic, i que duguin a terme activitats d'influència sobre el personal o càrrecs públics. Per exemple, les empreses i les ONG que pretenguin exercir la funció de grup d'interès davant de l'Administració General de l'Estat.
D'altra banda, la norma defineix com a activitat d’influència qualsevol comunicació directa o indirecta amb personal o càrrecs públics amb l’objectiu d’incidir en la presa de decisions públiques, el disseny o l’aplicació de polítiques públiques o l’elaboració, modificació o aprovació de normes, en benefici d’interessos propis o de tercers. D'aquesta manera, no és necessari treballar directament per una consultora o presentar-se professionalment com un professional del sector per quedar sotmès a la regulació dels lobbistes. Per últim, el decret especifica que entre les persones susceptibles de rebre aquesta influència s'inclourà els alts càrrecs governamentals, fins al nivell de director general, així com personal eventual, assessors i altres empleats públics amb capacitat d’intervenir en polítiques públiques, processos normatius o decisions administratives.
Afectarà Zapatero?
Segons detalla el ministeri competent, la inscripció al registre de lobbies tindrà caràcter obligatori, serà gestionada i supervisada pel Consell de Transparència i Bon Govern, i les dades que contingui hauran d'estar disponibles i accessibles a través del Portal de Transparència. Aquest registre contindrà informació sobre les persones que exerceixen l'activitat d'influència (incloent-hi de manera específica aquelles que hagin exercit llocs o càrrecs públics durant els darrers cinc anys des del moment de la inscripció del grup al registre), així com el seu domicili o seu social, la identificació del grup d'interès i dels seus representants, l'activitat desenvolupada i les fonts de finançament, entre d'altres.
Aquest capítol afecta, per exemple, les activitats de l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Com a antic càrrec polític, haurà d'explicar, si desenvolupa gestions davant del govern espanyol o de l'administració per defensar els interessos d'una empresa o organització, qui és la persona representada i com ha influït en el govern espanyol.
El personal públic susceptible d'influència estarà obligat a fer públiques al Portal de la Transparència, en el termini d'un mes des de la celebració, totes les reunions i contactes que mantinguin amb grups d'interès inscrits al registre. Per altra banda, les activitats fetes pels grups d'interès amb la finalitat d'influir en l'elaboració i l'adopció de qualsevol projecte normatiu i, si escau, la seva incidència, s'hauran de reflectir en les memòries d'anàlisi normativa de les lleis aprovades.