El govern espanyol fa marxa enrere per evitar una nova patacada parlamentària. L’executiu de Pedro Sánchez ha decidit retirar de l’orde del dia del ple del Congrés dels Diputats d’aquest dijous el debat de totalitat sobre la llei del sòl, perquè hauria estat la segona vegada en una sola setmana que el PSOE es queda sol defensant-hi una llei. Junts, ERC i Podemos havien presentat esmenes a la totalitat, Sumar tampoc estava d’acord amb la norma i fonts del PP manifestaven aquest dimecres a ElNacional.cat els seus dubtes sobre si sortir o no al rescat dels socialistes. Però els populars han decidit finalment deixar el PSOE a la intempèrie amb una norma que també porta el segell del PP: fonts del govern espanyol asseguren que en les negociacions d'última hora els populars han mantingut com una incògnita el sentit del seu vot. Per la seva banda, a través de Twitter, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha sostingut que la Llei del Sòl és “especulativa” i “no protegeix el territori”.
Fonts del ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana interpreten que el ‘no’ del PP a la norma es deu al marc de la campanya de les eleccions europees, que comencen aquest mateix dijous. Indiquen que reculen amb la llei per garantir que la norma no es vegi “afectada per la situació electoral” i recorden que és una llei “demandada” pels ajuntaments, per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, per les comunitats autònomes i per tot el sector. Alhora, lamenten la “falta de sentit d’Estat” dels populars i reproven que hagin “primat” els seus interessos electoralistes a una demanda de governs municipals i autonòmics.
El partit d’Alberto Núñez Feijóo, però, celebra el desenllaç d’aquesta llei, perquè considera que, al cap i a la fi, el govern espanyol ha rebut aquest dijous una nova clatellada. “La soledat del president no té precedents”, denuncien fonts del PP, que es recrea així en la fragilitat dels socis d’investidura de Sánchez i en la inestabilitat del govern de coalició amb Sumar. A Génova, opinen que és inversemblant que Sánchez pugui creure’s que serà capaç de governar Catalunya amb el PSC de Salvador Illa i, al mateix temps, mantenir el suport de Junts i ERC al Congrés. Per molt que el PP també estigui darrere d’aquesta llei, donat que li va donar suport a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i que té el control de gran part dels governs autonòmics, el portaveu dels populars, Borja Sémper, ha denunciat aquest dijous que la norma és “poc ambiciosa”. I ha posat el dit en la nafra afirmant que “el govern espanyol té un problema amb el govern espanyol”, en referència a la divisió entre el PSOE i Sumar.
“Confio que el PP reaccioni”
En una compareixença des del pati del Congrés, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha dirigit els retrets directament contra el Partit Popular, aparcant els socis parlamentaris habituals. “Lamento que el PP, que sap de la importància d’aquesta llei i coincideix amb el govern que és una bona llei, hagi deixat a un costat la posició de partit d’estat i hagi aprofitat per fer la traveta al govern espanyol”. Rodríguez ha justificat que l’executiu comptava amb el PP perquè la norma “s’ha treballat amb el vessant institucional del PP” des de la passada legislatura, ja que “part dels socis no tenen implicació en el municipalisme espanyol”. “Confio que reaccionin”, ha verbalitzat. I ha apuntat que posa “la norma a disposició dels grups parlamentaris perquè puguin agafar de referència un bon text”.
Les queixes d’ERC, Junts i Podemos
Junts, ERC i Podemos eren els únics partits que havien presentat esmenes a la totalitat contra la llei, tot i que altres socis, com Sumar i Bildu, hi haurien votat a favor d’elles per fer caure la llei. En el seu escrit, Junts reprovava que la iniciativa presentada pel govern espanyol “no contempla la participació dels ens locals” i “omet que a Catalunya, l’Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han de ser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia”. “Els governs locals de Catalunya tenen competències pròpies sobre l’ordenació i la gestió del territori i l’urbanisme i la disciplina urbanística”, argumentaven des del partit capitanejat a Madrid per Míriam Nogueras. El diputat Josep Maria Cruset ha emmarcat en la “normalitat” la retirada de la llei davant la manca de suports parlamentaris.
Des d’Esquerra Republicana denunciaven que el projecte de llei s’havia elaborat amb “manca de transparència” respecte al Govern de la Generalitat i els republicans. Lamentaven que no hi hagués hagut cap “negociació satisfactòria” del projecte amb l’executiu presidit per Pere Aragonès, que és l’administració competent en matèria d’habitatge al territori. Aquest dijous, Gabriel Rufián ha disparat directament contra el PSOE per haver-se deixat en braços del PP: “Confiar en aquest punt amb el PP veient que ja ensuma sang em sembla una temeritat”. A més, ha opinat que és “normal” que es retiri la llei, però alhora “dramàtic” perquè el PSOE “no vol recórrer el camí de la interlocució”.
Per part de Podemos, la crítica anava en una altra direcció. Els morats censuraven que el projecte de llei impulsat des de la Moncloa implicava una “eliminació injustificada de tràmits i garanties urbanístiques que només col·labora a potenciar l’especulació urbanística”. La secretària general dels morats, Ione Belarra, ha celebrat amb “satisfacció” haver frenat una reforma que estava feta “ad hoc perquè es pugui dur a terme un pelotazo urbanístic”.
Les claus de la llei
Un dels principals objectius de la norma, que el govern espanyol estava obert a millorar durant la tramitació parlamentària a través d'esmenes, era evitar que els plans municipals d’ordenació urbanística decaiguin completament a causa de defectes formals que no siguin substancials. En concret, el text presentat pel govern espanyol diferenciava entre la nul·litat del pla general quan hi ha defectes substancials, que fa que es pugui impugnar i anul·lar sencer de ple dret, i quan hi ha nul·litats parcials que no afecten elements substancials, moment en el qual s’obre un termini d’esmena d’un any prorrogable sis mesos més.
Per recórrer contra les decisions, hi ha les figures del recurs directe, el recurs indirecte, els actes individualitzats, l’acció popular en matèria mediambiental i l’acció pública en matèria urbanística per a persones físiques i jurídiques, organitzacions socials o entitats. Tot això no es modificava en la llei presentada per l’executiu de Pedro Sánchez.