El govern espanyol ha retirat els escuts franquistes del palau d'El Pardo, residència de Franco. Així ho han confirmat aquest divendres a Europa Press fonts de Patrimoni Nacional, que han afegit que la retirada dels símbols del palau reial es va produir el passat 5 de març, en compliment de la llei de memòria històrica. Entre la simbologia que s'ha retirat hi ha l'escut present a la tanca de l'entrada principal al palau.
La decisió de Patrimoni Nacional ha arribat després d'una denúncia per part de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), que entenia que aquest organisme del Ministeri de Presidència era el responsable de retirar els símbols franquistes. Tanmateix, la Fiscalia Provincial de Madrid havia decidit arxivar la denúncia. En l'escrit, l'associació recordava que la llei de memòria històrica obliga les administracions públiques a prendre les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, del cop d'estat, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
El palau d'El Pardo
El Palau Reial d'El Pardo va ser la residència oficial de Franco durant la dictadura i ara és una de les residències de la família reial. Actualment, serveix per allotjar els caps d'Estat estrangers en visita oficial a l'estat espanyol. S'ubica a prop de Madrid i tant la seva titularitat com administració corresponen a Patrimoni Nacional, l'ens estatal que depèn del Ministeri de Presidència que gestiona els béns al servei de la Corona. Va ser construir al segle XVI, a partir d'un edifici primitiu del segle XV. L'aspecte actual és fruit de les reformes i ampliacions del segle XVIII, fetes per ordre de Carles III. L'edifici presenta una decoració interior representativa de les diferents èpoques històriques i enriquida per les obres d'art que s'hi conserven, com una col·lecció de tapissos entre els quals n'hi ha cinc de les sèries més conegudes de Francisco de Goya.
Un cop acabada la Guerra Civil, el palau va ser sotmès a un seguit d'obres per ser la residència oficial de Franco. El dictador es va instal·lar a les antigues avantcambres del príncep d'Astúries, Carles IV, al voltant del pati dels Borbons. Així mateix, el menjador de Carles II es va convertir en despatx oficial i la capella mortuòria d'Alfons XII en capella familiar. Entre altres obres, va destacar l'habilitació d'un aquarterament per a la Guàrdia mora, que feia les funcions d'escorta. L'antic teatre de cort de Carles III fou transformat en una sala de cinema perquè Franco hi veiés pel·lícules. El palau va acollir la majoria de les grans decisions polítiques espanyoles del franquisme: el dictador hi treballava, celebrava els consells de ministres i les audiències, rebia els caps d'Estat i autoritats. Després de la seva mort, la família va abandonar l'edifici el 2 de febrer del 1976 i va ser obert al públic l'agost d'aquell mateix any, fins que l'any 1980 es van iniciar noves obres per transformar-lo en residència oficial de la família reial.