El govern espanyol recorrerà al Tribunal Constitucional un article de la llei catalana antidesnonaments, tal com ha aprovat el Consell de Ministres aquest dilluns. Es tracta de l'article 12, que inclou mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. El motiu? Que aquest precepte "afecta la regulació de la propietat privada i vulnera el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics". El recurs afectarà només aquest article, després d'haver aconseguit un acord parcial amb la Generalitat respecte d'altres apartats de la normativa. Ambdós governs negociaven per evitar el recurs, amb un termini que acaba aquest dimecres 7 de desembre. 

L'article recorregut va ser publicat en el BOE el 17 de març del 2022 i parla de l'oferiment de proposta de lloguer social "per manca de títol jurídic que habiliti l'ocupació de l'habitatge, si el demandant té la condició de gran tenidor d'acord amb l'article 5.9.a i c" — sota circumstàncies concretes. Aquestes circumstàncies són que "l'habitatge estigui inscrit en el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant o sigui susceptible d'estar inscrit en ell; que els ocupants acreditin, per qualsevol mitjà admès en dret, que l'ocupació sense títol es va iniciar abans de l'1 de juny del 2021; que en els últims dos anys els ocupants no hagin rebutjat cap opció de reallotjament social adient que els hi hagi oferit qualsevol administració pública o d'acord amb l'article 5.2; que els serveis municipals emetin informe favorable sobre el compliment dels paràmetres de risc d'exclusió residencial per part dels ocupants i sobre el seu arrelament i convivència en l'entorn veïnal".

Exigeixen no impugnar la norma

El que qüestiona el govern espanyol és la disposició addicional sobre la necessitat d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar demandes judicials o reclamar un deute hipotecari o un desnonament en determinades circumstàncies específiques quan els habitatges pertanyin a grans tenidors. L'executiu estatal considera que aquesta disposició afecta la regulació de la propietat privada (article 33 de la Constitució) i a la competència en matèria de legislació civil, a més de vulnerar el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, la igualtat i la competència exclusiva de l'Estat en legislació sobre expropiació forçosa. El Consell de Ministres també ha recordat que el Constitucional ja va anul·lar aquests preceptes en una sentència del 2021, referida al decret llei de la Generalitat amb mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.

El grup promotor de la llei contra la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya, integrat per l'Observatori DESC, la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, ha exigit al govern espanyol no impugnar la norma. "Seria difícil entendre que un govern format per dos partits progressistes i que el passat mes de març van votar a favor d'aprovar aquesta llei al Parlament siguin ara impulsors d'una possible impugnació de la llei, o d'alguna de les mesures que inclou, al Tribunal Constitucional", ha lamentat el grup.