El govern espanyol ha rebutjat el pla europeu de reducció del gas, que implica una disminució del 15% del consum de gas fins a la pròxima primavera per preparar-se davant d'un possible tall del subministrament rus. Ho ha fet la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, que ha argumentat que la proposta de Brussel·les suposa imposar "un menú del dia ja dissenyat" sense que ningú hagi preguntat per les "limitacions alimentàries" pròpies. Ribera ha subratllat que l'estat espanyol és "un país europeista i solidari", però ha assegurat que la Comissió Europea no pot demanar "un sacrifici desproporcionat" a Espanya. "A diferència d'altres països, els espanyols no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats des del punt de vista energètic", ha etzibat.

La ministra ha considerat que la idea de l'executiu comunitari "no és necessàriament la més eficaç, ni la més eficient, ni la més justa". És per això que, "passi el que passi, les famílies espanyoles no patiran talls de gas ni llum a les seves llars" i que el govern espanyol "defensarà la posició" de la indústria espanyola. Així doncs, Espanya assistirà al pròxim Consell Europeu d'Energia, que se celebrarà el pròxim 26 de juliol. Ho farà per "defensar els interessos de tots els espanyols amb una proposta solidària, eficaç, eficient i coordinada".

El paper d'Espanya en l'arribada del gas a Europa

I és que un pla d'aquesta mena comportaria que Espanya, França i Portugal tinguessin un "creixement zero", motiu pel qual Ribera ha reclamat un "debat" entre tots els països per pactar les mesures amb "unitat, consens i solidaritat". És a dir, cal instar els socis europeus a "debatre de manera oberta, transparent i respectuosa" sobre la millor manera de donar-se suport en una situació com aquesta. Aquí és on la ministra ha destacat el paper "fonamental" que pot jugar l'estat espanyol com a "porta d'entrada" de més del 30% de gas natural liquat (GNL) a Europa i amb unes infraestructures preparades per donar suport als "veïns".

Ribera ha subratllat la "situació crítica" d'Europa a causa de la guerra de Rússia a Ucraïna, de manera que ha considerat "capital" que hi hagi "una resposta com la que hi ha hagut fins ara, basada en la solidaritat". És "clau" treballar "junts" en l'àmbit europeu i veure "de quina manera els uns podem ajudar els altres", cosa que necessita un "debat sobre el general i sobre les propostes concretes". Malauradament, la ministra ha lamentat la manca "clamorosa" de diàleg que hi ha hagut a l'hora de presentar la proposta d'aquest dimecres. Una proposta que s'ha plantejat "sense orientació prèvia, sense debat d'orientació general al Consell Europeu i quan les conseqüències econòmiques i en termes d'impacte redistributiu són particularment importants".