El govern espanyol ha defensat aquest dimarts la seva actuació davant de l’afer Pegasus. Així es pronuncien fonts de la Moncloa, que asseguren que l’executiu de Pedro Sánchez és “el primer interessat” en esclarir els fets que envolten l’espionatge a líders independentistes, així com advocats i periodistes. “Quan vam tenir coneixement d’accions delictives es va fer el que s’havia de fer”, manifesten les mateixes fonts; tot i l’informe preliminar del comitè de l’Eurocambra que apunta que l’executiu espanyol és el responsable d’aquestes actuacions.
Les mateixes fonts insisteixen en el fet que l’informe europeu és només “un esborrany” i que, per tant, és provisional i no definitiu. Així mateix, s’insisteix des de la Moncloa que el govern espanyol va actuar quan van veure que el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, i els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles havien estat espiats. Ara bé, no tenen res a dir sobre la resta de casos.
El govern espanyol, en el punt de mira per l’afer Pegasus
Després de mesos d'investigació, la Comissió del Parlament Europeu que analitzava l'espionatge amb Pegasus a diferents països d'arreu del continent, també Espanya i Catalunya, ha presentat aquest dimarts les seves conclusions. En un informe, assenyala directament al govern espanyol com a autoritat darrera l'espionatge a 65 líders independentistes en el marc del conegut com a CatalanGate.
L’informe arriba després de diverses crítiques al govern espanyol sobre la poca informació relativa a Pegasus que ha proporcionat, amb justificacions relacionades amb la seguretat nacional que no han convençut a Europa. Ara, l’informe conclou que “la vigilància dels objectius catalans es va dur a terme per part d'autoritats espanyoles, principalment en relació amb l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum d'independència de Catalunya, i esdeveniments posteriors". No només això, sinó que també planteja que el govern espanyol podria haver estat el primer client de la Unió Europea del grup NSO, empresa propietària de Pegasus.
En aquest primer esborrany sobre les conclusions de la comissió parlamentària, a més, queda ben clar que en els casos que afecten els polítics catalans, no es pot establir quina hauria estat l'amenaça a la seguretat nacional que empra el govern espanyol per justificar l'ús de Pegasus contra els independentistes. De les 159 pàgines de l'informe, 12 d'aquestes estan dedicades al cas espanyol, no només sobre el CatalanGate sinó també per l'espionatge amb Pegasus sobre els telèfons de Pedro Sánchez i altres ministres per part del Marroc.
En aquest sentit, en bona part del text dedicat a Espanya s'analitza la tasca del CNI, de qui destaquen que és un cos que en altres moments ja havia estat embolicat en nombrosos escàndols. El text és un cop molt dur per al govern espanyol, que queda totalment assenyalat per part de l'Eurocambra com a responsable de l'espionatge del CatalanGate.