El PSOE, Podemos i PP han tombat aquest dimarts una proposició de llei que pretenia fer més transparent el CNI. Amb 300 vots en contra —pràcticament tot el Congrés dels Diputats— i només 37 vots a favor, la cambra baixa ha donat llum vermella a una proposició del PNB en resposta als espionatges de Pegasus. El diputat Aitor Esteban ha defensat la proposició del seu partit a primera hora de la tarda, i els diversos grups parlamentaris han estat negociant fins a última hora per mirar si el projecte podia tirar endavant per presentar-hi esmenes posteriorment. De fet, la diputada socialista Zaida Cantera ha fet un discurs amb tints d’ambigüitat que obria la porta a trobar un acord durant les hores posteriors. No ha estat així. Un dels arguments per defensar el vot en contra per part dels socialistes ha estat que una reforma del CNI ha de sortir del Consell de Ministres per tal de comptar "amb majors garanties de rigorositat tècnica"; Pedro Sánchez ja es va comprometre el passat mes de maig a reformar l'òrgan.

El PNB ha dut aquest dimarts al Congrés aquesta proposició de reforma de llei per tal que fos el president del govern espanyol qui designés el director del Centre Nacional d’Intel·ligència. La intenció era que, d’aquesta manera, el director dels serveis d’intel·ligència de l’Estat quedés més vinculat políticament al cap de l’executiu. Es tracta d’una proposta que també contemplava un reforç del control judicial a les activitats dels serveis del CNI.

Es tractava d’una iniciativa que es va registrar al Congrés el mes de maig d’aquest any, quan va esclatar la polèmica per l’espionatge amb Pegasus que havien patit desenes de líders independentistes i, suposadament, membres del govern espanyol com el president Pedro Sánchez i els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles. Aquell escàndol va desencadenar el cessament de Paz Esteban, directora del CNI. La va substituir en el càrrec Esperanza Casteleiro, mà dreta de Robles, ja que era secretària d’Estat de Defensa. 

La proposta del PNB no només demanava que fos el president del govern espanyol —i no un ministre— qui designés el director dels serveis d’espionatge espanyols. També demanava que els diputats del Congrés Diputats fossin informats a través de la Comissió de Despeses Reservades sobre quins són els mitjans que empra el CNI per realitzar espionatges. De fet, els diputats no poden confirmar a través d’aquesta comissió si el CNI ha disposat de Pegasus. És més, el ministre de l’Interior ho ha negat sempre.

La intenció del PNB també era que passin a ser tres jutges, i no només un, els que donin permís per espiar. Com que es tracta de jutges del Tribunal Suprem i, per tant, no hi ha una segona instància, també es volia que la decisió es prengués per unanimitat. Els magistrats haurien de ser informats prèviament de quins seran els mètodes utilitzats pel CNI, per tal que poguessin avaluar quin seria el nivell d’intromissió i de risc de vulneració de drets en cada espionatge. El partit basc també apostava per obligar el CNI a explicar a posteriori el grau d’execució de les activitats autoritzades, un control per permetre saber si s’ha ajustat l’autorització prèvia i que seria útil a l’hora de decidir sobre possibles pròrrogues.