El Consell de Ministres ha decidit aquest dimarts desclassificar els documents que contenen informació sobre l’espionatge a través de Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Entre la documentació que es desclassifica figura la querella del cap de l’executiu català, hi ha la resolució pel magistrat del Suprem, Pablo Lucas, que autoritza la intervenció del dispositiu, que hauria permès enregistrar trucades d'algunes persones implicades en les protestes postsentència de l'1-O. És a dir, no es declassifiquen tots els documents que ha tingut a les seves mans el CNI, ni el mètode de treball d'aquest ens. Aragonès va ser víctima d’aquest espionatge quan era vicepresident del Govern; concretament el gener del 2020, durant el mandat de Quim Torra com a president de la Generalitat.
La desclassificació d'aquesta informació s'havia de produir abans que l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, declari el 26 de gener com a investigada per una denúncia del mateix Pere Aragonès, on podrà argumentar que la intervenció en el terminal del president responia a raons de seguretat nacional, i estava autoritzada pel magistrat del Tribunal Suprem que supervisa les activitats del centre d'intel·ligència.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va obrir la porta a principis de desembre que el govern desclassifiqués els informes del CNI sobre Pegasus si es considerava “oportú, raonable i conforme la llei”. I ja apuntava que era “força probable” que la informació relativa a l’espionatge al president de la Generalitat es desclassifiqués abans que l’exdirectora del CNI hagués de declarar com a investigada.
La querella de Pere Aragonès contra Paz Esteban
El juliol de 2022, Pere Aragonès va presentar una querella contra Paz Esteban i NSO, l'empresa de ciberseguretat israeliana propietària del programari Pegasus. El 5 de maig de 2022, Esteban va reconèixer a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, que el president Aragonès formava part dels 18 dirigents independentistes que el CNI havia espiat amb Pegasus, malgrat que emparant-se en una autorització judicial. Només cinc dies després d'aquesta compareixença va ser rellevada del càrrec. El jutge va citar a declarar Paz Esteban el 13 de desembre, però finalment, va ajornar la seva compareixença a petició de l'advocat de l'Estat, que és qui exerceix la defensa dels espies espanyols. La compareixença d'Esteban va quedar fixada, en principi, per al 26 de gener a través de videotrucada.
El passat mes de juliol, el govern espanyol es va negar a proporcionar informació sobre Pegasus, que li reclamava el Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona, que investiga una querella presentada pel president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu d'ERC a l'Eurocambra, Diana Riba. Tanmateix, va assegurar que cap dels 2 havia estat investigat amb Pegasus. Una informació, que ha quedat desmentida aquest mateix dimarts, ja que segons ha avançat eldiario.es, els Mossos d'Esquadra han corroborat que els mòbils d'ambdós membres d'ERC van ser espiats amb Pegasus.