Violant Cervera, consellera de Drets Socials, ha reclamat aquest dimarts que el conveni bilateral per gestionar el bo de lloguer per a joves estableixi una flexibilització en la prestació en funció de les necessitats territorials del país. En aquesta línia, Cervera ha subratllat que els 250 euros que contempla aquesta ajuda per a les persones d'entre 18 i 35 anys destinats al pagament del lloguer de l'habitatge no són el mateix per a la ciutat de Barcelona que per a un poble del Pallars Sobirà, justament per la diferència de preus entre els diferents municipis catalans.

La titular del Departament de Drets Socials ha expressat que desitja que el conveni bilateral amb el govern espanyol no sigui un "encàrrec de gestió" i que simplement s'utilitzi a la Generalitat com a "gestoria". Cervera insisteix en la necessitat de poder distribuir des del Govern aquests ajuts segons criteris territorials i necessitats dels joves.

Sobre l'aprovació d'aquest bo, la consellera ha emfatitzat que "qualsevol ajuda és benvinguda". Alhora, Violant Cervera ha afirmat que un dels eixos del seu full de ruta al capdavant del Departament és "lluitar contra la despoblació". Amb aquesta mesura, la màxima responsable de Drets Socials diu que treballarà per "fer compatibles totes aquestes ajudes amb els grans objectius que tenim com a país".

 

El bo jove d'ajuda al lloguer: com funciona?

Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha donat llum verda al Pla Estatal d'Accés a l'Habitatge 2022-2025, dotat amb 1.717 milions d'euros. Aquesta estratègia també contempla el fet que l'Executiu ha tirat endavant el bo jove d'ajuda al lloguer, consignat amb uns altres 400 milions. L'ajuda està destinada a joves que tenen entre 18 i 35 anys que cobrin un salari inferior a tres vegades l'IPREM (24.318 euros) i constarà d'una quantia de 250 euros mensuals per a dos anys destinats a pagar el lloguer d'un habitatge. Paral·lelament, el bo inclou ajuts de 300 euros, que poden arribar fins a un màxim de 450, per poder sufragar el lloguer d'una habitació.

La ministra de Transports, Habitatge i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha detallat que convocarà una conferència sectorial per acordar els criteris de repartiment dels ajuts amb les comunitats autònomes. D'aquesta manera, els ajuts quedaran aprovats definitivament en un mes i mig o dos.

 

Sobre el bo jove de lloguer, cal puntualitzar que el govern espanyol estima que només tindrà uns 60.000 o 70.000 beneficiaris. Ara bé, serà compatible amb altres ajuts. El pla estatal contempla que les comunitats tinguin marge per concedir una ajuda addicional que arribi al 40% de la renda. Per poder rebre el bo jove de lloguer, la renda ha de ser d'un màxim de 600 euros. Si la comissió de seguiment ho considera oportú, podria arribar fins als 900.

Drets Socials construirà 60 habitatges socials a Mataró

La consellera de Drets Socials ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita a uns terrenys a Mataró on la Generalitat construirà quatre promocions amb un total de 60 habitatges destinats a ús social i de lloguer assequible. En total, el Govern destinarà 7,58 milions d'euros per a fer aquests edificis. Seran habitatges de dos i tres dormitoris.

L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha convocat el concurs per a la redacció del projecte i la direcció de les obres per fer realitat aquestes promocions. Drets Socials preveu que el projecte bàsic estarà llest a principis del 2023. A partir d'aquí, els passos que es donaran serà l'obtenció de la llicència d'obres i la licitació i adjudicació de les obres. Des del Govern treballen amb la perspectiva que les obres es posin en marxa el primer trimestre de 2024 i que durin dos anys.

Per a Violant Cervera, aquest projecte és una mostra "del canvi de model i l'aposta del Govern pel lloguer social". En concret, ha afirmat que "tradicionalment, la Generalitat havia realitzat promocions de protecció oficial de compravenda d'habitatges. Això fa que el parc públic d'habitatge destinat a lloguer social sigui només de l'1,7% del total. Nosaltres apostem per un parc públic de lloguer social assimilable a la mitjana europea i arribar al 7% del total destinat a lloguer social". En aquesta línia, la consellera ha fet una crida a les administracions per a establir una "col·laboració" i, particularment, ha enviat un missatge als ajuntaments per tal que "posin a disposició de la Generalitat sòl públic per a dedicar-lo a la construcció d'habitatges" d'ús social.