El Govern ha anunciat la posada en marxa d'una empresa pública d'energia de Catalunya. El president Pere Aragonès ha comunicat que el pròxim 4 d'octubre el Govern aprovarà la creació de l'energètica pública. "Avancem amb determinació cap a un model energètic més verd, democràtic i sobirà. És una prioritat per al Govern i una mesura cabdal per fer front al canvi climàtic", ha manifestat el president de la Generalitat. Ho ha desvelat Aragonès en declaracions conjuntes amb la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en el marc de la Climate Week a Nova York.

Sobre la creació d'aquesta empresa pública d'energia, Aragonès ha assegurat que no ho fan per "acontentar" cap formació política -en referència a la CUP- o per complir amb un expedient del pla de govern. "La impulsem perquè, d'una banda, és bona per a la ciutadania, i de l'altra, és necessària per al país. És una peça fonamental del nostre compromís amb els reptes globals del planeta, com és la lluita contra el canvi climàtic", ha conclòs el president de Catalunya. A part d'esperar el suport dels anticapitalistes a la nova energètica pública, Aragonès ha assegurat que continuen treballant amb "tota la confiança i complicitat" per "culminar" un acord de pressupostos que "si pot ser" incorpori la CUP.

Panells solars al 2023

Sobre una de les mesures que s'impulsen en paral·lel a la creació de l'energètica pública, Aragonès ha assenyalat que per al 2023 "volem fer un salt cap endavant pel que fa a la instal·lació de panells solars en els teulats dels edificis institucionals de la Generalitat de Catalunya. Aquesta, segurament, serà una de les actuacions més visibles", ha definit el cap de l'executiu català. Les conseqüències d'aquesta instal·lació de plaques fotovoltaiques, segons ha subratllat el polític, "es veuran en l'impacte directe pel que fa a l'estalvi. Un estalvi important en la factura energètica de la Generalitat de Catalunya".

Les raons per les quals ha conduït el Govern a prendre aquesta decisió són, entre altres, l'augment de l'ús d'energia que ha crescut un 9% en el darrer any a la factura de l'executiu i, a més a més, s'ha doblat el cost. "Veiem com evoluciona el conjunt del mercat i els preus a nivells global que tenen un impacte molt directe en empreses i ciutadans", ha conclòs Pere Aragonès. La mesura que es propulsarà l'any entrant, afectarà gran part dels més de cinc milions de metres quadrats dels 1.542 edificis propietat de la Generalitat, i dels més d'un milió de metres quadrats de sol no urbanitzat. "Posarem tot el patrimoni públic immobiliari de la Generalitat al servei de la lluita contra el canvi climàtic i per millorar l'eficiència energètica dels serveis públics", ha emfatitzat el president.

"Estem endarrerits"

La nova empresa pública d’energia també gestionarà les centrals hidroelèctriques a mesura que vagin exhaurint les seves concessions actuals. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica liderat per Teresa Jordà ja va anunciar a finals de maig l’inici de l’expedient per recuperar la gestió de les tres primeres centrals hidroelèctriques: Can Trinxet, Cúbia i Vilana. La consellera d'Acció Climàtica ha admès que s'han de posar les piles en aquesta matèria. En declaracions a RAC1 ha reconegut que "no estem a la cua, però sí que estem endarrerits. Venim d'una dècada d'una especulació increïble i el que hem fet és trencar aquesta bombolla", ha remarcat Jordà.