Un any després de l'aprovació al Congrés de l'anomenada llei ELA, el govern espanyol ha impulsat un finançament de 500 milions d'euros per reforçar el sistema de dependència i atendre 24 hores i de manera personalitzada els prop de 4.000 afectats per aquesta malaltia neurodegenerativa al conjunt de l'Estat. El text, que s'aprovarà aquest dimarts al Consell de Ministres, busca el "desenvolupament integral" de la llei a través del Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), com exigien des de feia molt de temps els col·lectius de persones afectades.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, destaca la dotació econòmica i la creació del 'Grau III+', amb atenció 24 hores per a persones amb ELA i altres malalties complexes. "Enfront de les retallades del PP, que van expulsar més de 175.000 persones del sistema, el Govern progressista avança tant en finançament com en qualitat del sistema de dependència. Per un país que cuida tots i totes. Seguim avançant en drets", ha assegurat el mandatari socialista en una publicació a la xarxa social X, aprofitant per llançar un dard als populars d'Alberto Núñez Feijóo.
Fonts de l'executiu espanyol sostenen que amb aquesta partida econòmica "es compleix dins el termini i en la forma escaient" amb el mandat de la llei ELA d'adaptar el sistema de la dependència a les necessitats de les persones amb ELA o altres malalties d'alta complexitat i curs irreversible, alhora que es garanteix el finançament necessari per a això. Segons la Moncloa, aquest nou decret suposa una "fita històrica" en la protecció social i és un "pas decisiu" per al compliment de la llei. "Per primera vegada es reconeix de forma específica la realitat de les persones amb ELA i altres malalties d'alta complexitat i caràcter irreversible", apunten des del govern espanyol.
Junts lamenta que el govern espanyol fa tard: "Els malalts han vist des de la desesperació que no arribaven els recursos"
El reial decret llei s'haurà de convalidar al Congrés dels Diputats, que preveu votar-lo el dijous 13 de novembre. Ara bé, de moment, Junts per Catalunya és caut amb el text anunciat pel govern espanyol i espera a llegir-ne la lletra petita: "Volem veure el que diu exactament perquè, a hores d'ara, no sabem del cert ni quants diners es destinaran concretament a l'aplicació de la llei, ni quan arribaran aquests diners", ha verbalitzat Pilar Calvo. La diputada juntaire ha lamentat que la mesura "arriba un any tard", cosa que ha suposat "1.000 morts de persones afectades que han vist que des de la seva desesperació que no arribaven els recursos". Així mateix, ha subratllat que la manera "més eficient" de fer arribar els recursos a les persones amb ELA és "fer-ho a través de les comunitats autònomes" i ha recalcat que la participació dels governs autonòmics "ha d'estar absolutament garantida". "Nosaltres hem estat pressionant des de fa pràcticament un any perquè les persones amb ELA tinguessin els recursos necessaris", ha postil·lat.
Una fita per als malalts
La llei ELA, que es va aprovar fa un any per unanimitat entre tots els grups parlamentaris del Congrés, recull per primera vegada l'atenció 24 hores a pacients d'ELA en estat avançat i la formació específica en els cursos per a cuidadors professionals que treballen en el sistema de dependència. I estableix que les persones que interrompin la seva activitat laboral per exercir com a cuidadors de persones en situació de dependència podran mantenir la base de cotització de l'últim exercici. El 50% del cost d'aquest increment va a càrrec del cuidador, i l'altre 50% per l'IMSERSO. A més, la llei estableix que les persones amb ELA amb electrodependència seran considerades com a consumidors vulnerables, i actualitza la cartera de serveis del sistema de salut per incorporar la fisioteràpia a domicili.
El text, aprovat després d'una intensa campanya dels col·lectius afectats i de figures conegudes que la pateixen com l'exfutbolista Juan Carlos Unzué, estableix un procediment d'urgència per a la revisió del grau de discapacitat en el cas de persones amb ELA. El termini màxim de què disposa l'administració és de tres mesos. El text defineix un procediment específic per a la qualificació d'aquest grau de dependència i del dret a prestacions del sistema.
Demandes per incompliment de la llei gairebé un any després
Malgrat l'aprovació de la llei fa un any, encara no s'havia desplegat plenament, de manera que malalts d'ELA no poden encara gaudir d'aquests drets que els hauria de garantir l'administració. Aquest mateix juliol, de fet, un jutjat de Barcelona va admetre a tràmit la primera demanda contra el Servei Català de la Salut per no donar assistència domiciliària a un malalt d'ELA. La Fiscalia i l'Advocacia de la Generalitat van demanar que no s'admetés la demanda, per extemporània. No obstant això, la magistrada, Montserrat Fernández, l'ha admès a tràmit, en assegurar que "existeix una obligació de les administracions a la prestació d'una atenció pal·liativa a malalts terminals".