El Govern té com a objectiu "avançar" en l'acció exterior de la Generalitat, i una de les següents passes serà obrir una delegació a Irlanda. Abans, però, es crearà "un enviat" al país "per reforçar relacions". Ho ha explicat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, en declaracions als mitjans des de Dublín, on acompanya el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una visita de dos dies.

Serret ha negat que sigui una concessió de l'executiu d'ERC al PSC pels pressupostos i ha defensat l'impuls d'aquesta figura de l'enviat contribuirà a "la flexibilitat, l’agilitat i l’eficiència de l’acció exterior". Tot i això, ha admès que encara no hi ha un termini per obrir aquesta representació a Irlanda. La Generalitat preveu aprovar en les pròximes setmanes un nou marc per regular i desplegar aquest tipus d'enviats. "La vocació és que, a partir de les bones relacions i sinergies creades per l'enviat, en el futur s'obri aquí una delegació perquè creiem que té sentit després del Brexit", ha subratllat la consellera d'Acció Exterior. 

Aragonès i Serret s'han reunit aquest dijous amb l'exprimer ministre d'Irlanda, Bertie Ahern, que va ser una figura destacada en l'acord de pau de Divendres Sant a Irlanda del Nord, així com en la firma de la Declaració d'Aiete pel procés de pau al País Basc. Aquest divendres es trobaran amb kla presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i la líder d’aquest partit a Irlanda del Nord, Michelle O’Neill.

Aragonès s'emmiralla en Irlanda

En una entrevista a la ràdio pública irlandesa, RTÉ Radio 1, prèvia a la reunió amb Ahern, Aragonès ha afirmat que està en marxa una "negociació amb el govern espanyol" per fer possible un referèndum d'independència pactat a Catalunya. Aragonès ha assegurat que "ha començat un procés de diàleg" i que les primeres passes van ser "alliberar a la gent que hi havia a la presó". El president ha negat que negociar un nou referèndum sigui tornar "a la casella de sortida" després de l'1-O, i ha assegurat que treballa per ampliar els suports en favor de la independència de Catalunya i teixir aliances internacionals.

En aquest sentit, ha valorat l'exemple d'Irlanda i ha assegurat que esperava conèixer el testimoni d'Ahern com "una bona experiència de negociació", donat que l'actuació de l'exprimer ministre va ser clau en el procés de pau d'Irlanda del Nord. També ha assegurat que la Generalitat busca estrènyer les relacions econòmiques amb Irlanda i ha mostrat el seu interès per les fórmules de transició energètica que està desplegant el país i pel procés que va portar al reconeixement de l'irlandès com a llengua oficial de la Unió Europea. 

En ser preguntat per l'espionatge amb Pegasus, el president ha lamentat que l'Estat faci servir "mètodes no pacífics o incorrectes" a través del CNI. D'altra banda, li han preguntat si es reuniria amb algun membre del govern irlandès durant la visita, cosa que Aragonès ha negat, tot i que ha assegurat que "estan parlant amb ells". Els periodistes s'han interessat sobre per què no s'havia pogut concretar aquesta reunió, i Aragonès ha contestat que "de vegades el govern espanyol exerceix alguna pressió", tot i que ha matisat que no sabia si aquest "era el cas".