Els pressupostos del Govern per a l'any 2022 ja estan en marxa. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha anunciat que avui mateix ha signat l'ordre d'elaboració dels comptes del Govern per a l'any vinent. "Oficialment des d'aquest dijous 1 de juliol començarà el termini d'aquest tràmits al Parlament", ha assegurat en la seva compareixença davant la comissió d'Economia de la Cambra catalana.

El conseller ha explicat que la voluntat del seu departament és que aquestes pressupostos s'elaborin sota "tres objectius irrenunciables": En primer lloc, una gestió de recursos prudent, que garanteixi la sostenibilitat a mitjà i llarg termini, és a dir, amb disciplina fiscal; en segon lloc, l'eficiència en l'assignació i gestió de recursos, i en tercer lloc, eficiència operativa per garantir "l'obtenció del màxim valor per cada euro públic".

 

Responsabilitat entre tots

Giró ha demanat als grups un "exercici de responsabilitat entre tots" per poder tirar endavant els pressupostos, i amb una mirada de país i "a mig termini".

Ha admès que hi ha escàs marge de maniobra, atès que 81 de cada 100 euros que ingressa el govern procedeixen de transferències directes de l'Estat, i 85 de cada 100 euros que es gasten ja estan assignats abans de començar a preparar el projecte.

Així mateix, ha insistit que el Govern ha descartat elaborar els pressupostos corresponents a aquest any perquè seria "profundament ineficient", per una qüestió de calendari i perquè els pressupostos prorrogats amb què avui treballa l'executiu són prou "eficaços", no han impedit gestionar recursos addicionals i gràcies a l'increment del sostre de dèficit s'ha pogut disposar de 2.630 milions d'euros addicionals.

Fons Europeus

Giró ha protagonitzat una intervenció de 50 minuts en què, inevitablement, els Fons Europeus han ocupat un capítol destacat. El conseller ha recordat que s'ha creat una secretaria econòmica específica per a la gestió dels diferents programes europeus, que s'encarregarà de l'assignació més efectiva, de manera transparent i competitiva, i amb eficàcia i eficiència.

No obstant, ha advertit que queda un cap per lligar en aquest tema, que és l'Estat. "Encara no sabem com ho vol fer l'Estat", ha lamentat.

 

Image 1 (7)

El conseller Jaume Giró en un moment de la intervenció davant de la comissió d'Economia

Institut Català de Finances

Un altre capítol destacat ha estat el dedicat a l'Institut Català de Finances. Ha assegurat que la intenció del Govern és promoure aquest organisme més enllà de facilitar fons a PIMES i autònoms, perquè esdevingui una entitat de crèdit i progressivament vagi obrint el seu perímetre d'actuació. "Tenim molt clar que l'ICF s'ha de consolidar com a banca pública del país i que ha de ser un instrument de referència", ha assegurat.

En aquest sentit, ha anunciat que el Govern ha començat els tràmits per sol·licitar una llicència bancària al Banc d'Espanya.

Tornar als mercats

En el capítol de fiscalitat, tot i admetre les limitacions amb què topa el Govern, s'ha referit a mesures concretes com la fiscalitat verda, esgotar el marc competencial "per recaptar fins el darrer cèntim d'euro que correspon al Govern" o mesures sobre prevenció i control de frau fiscal, per al qual es convocaran noves places d'inspectors.

El conseller ha recuperat una vella aspiració del Govern, tornar als mercats per reduir la dependència dels fons de l'Estat per al finançament de les comunitats autonomies. "En els propers anys, no ho dubtin tornarem a emetre deure als mercats amb una emissió de bons sostenibles, socials o verds", s'ha compromès.

Capacitat econòmica

Aquestes han estat les propostes concretes d'una intervenció que Giró ha dividit en tres eixos, "millorar la capacitat econòmica de la Generalitat", creixement econòmic i la sensibilitat social.

En el primer capítol s'ha referit al dèficit fiscal. Després de recordar que des del 2017, el govern espanyol no dona xifres, ha calculat que el dèficit de Catalunya se situa entre 18.000 i 20.000 milions d'euros, la qual cosa equival entre 2.400 i 2.600 euros per cada persona que viu a Catalunya. 

També s'ha referit al dèficit d'infraestructures. Segons el ministeri d'Hisenda, el que el govern va invertir l'any passat a Catalunya no arriba a 125 euros per habitant, en total 957 milions. La mitjana espanyola va ser de 161,3 euros per habitant, i a algunes comunitats va arribar als 300 euros per habitant, per la qual cosa, ha dit, un dels objectius serà corregir aquest dèficit.

Tribunal de Comptes

Giró ha acabat la seva intervenció referint-se a la persecució del Tribunal de Comptes contra els membres dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Ha reivindicat la vigència dels valors fonamentals de la democràcia. "Valors com ara la tolerància, la igualtat, la solidaritat o el respecte a la diversitat i a les majories democràticament constituïdes", ha subratllant, lamentant que es tracta de valors que avui no passen el seu millor moment.

Govern, "com una seda"

En el torn dels grups, la socialista Alícia Romero ha retret que el país necessita un govern fort i cohesionat amb prioritats clares, i ha reclamat estabilitat "política i jurídica". En relació als pressupostos, ha celebrat que ja s'hagi signat l'ordre d'elaboració dels nous comptes i ha reclamat que es presentin abans que acabi l'any. Romero ha retret a Giró les seves referències al dèficit fiscal i ha comparat els 16.000 milions de dèficit amb el forat que crea frau fiscal. La portaveu socialista ha preguntat al conseller si el Govern participarà en la negociació del nou sistema de finançament.

Giró ha replicat a la diputada del PSC que el Govern és fort i cohesionat. “Tot va com una seda. Crec que molt millor que el Govern que tenim a l’Estat”, ha assegurat.

Negociar el finançament

Pel que fa el finançament, ha assegurat que estarà a totes les taules que calgui per millorar el finançament de Catalunya. "És una necessitat i l'objectiu d'hisenda pròpia i sobirania fiscal plena no treu en avançar en tot els àmbits que puguem", ha garantit.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha alertat sobre del perill que els fons europeus vagin a beneficiar les elits econòmiques amb transferències a les grans empreses. Ha alertat contra el creixement del deute públic i ha subratllat la necessitat de garantir un parc d'habitatge públic.

El conseller ha expressat també l'escepticisme en relació als fons, però, tot i admetre que "no són el manà", ha advertit que són una oportunitat. "Hi haurà menys risc si ho fem des d'aquí que si es fa des de 600 km", ha reblat.

En nom dels comuns, Joan Carles Gallego ha reclamat que la lluita contra el frau fiscal es faci de manera coordinada amb l'agència tributària estatal, la qual cosa permetria utilitzar uns instruments de control molt més potents. Igual com ha fet la portaveu del PSC, Gallego ha apostat per intervenir en la negociació del nou sistema de finançament.

Des de Ciutadans, el diputat Joan Garcia també s’ha sumat a la petició que el govern intervingui en la negociació del nou finançament, a més de retreure que el conseller utilitzi l’argument del dèficit fiscal amb l’Estat.

Socis de Govern

Pel que fa els socis de govern, en nom de Junts, Jordi Munell s'ha sumat a la denuncia que ha fet Giró de la persecució del Tribunal de Comptes contra els responsables de l'acció exterior del Govern. Ha celebrat la posada en marxa dels pressupostos i ha advertit que la necessitat de nous ingressos no es pot traduir en més pressió fiscal

El republicà Lluís Salvadó, que ha advertit a Giró que no és fàcil substituir els tres consellers que l'han precedit, Andreu Mas Colell, Oriol Junqueras i Pere Aragonès, s'ha sumat també a la denúncia de l'acció del Tribunal de Comptes contra "les 30 famílies que vol espoliar" i ha titllat aquest tribunal "d'instrument polític al servei de la repressió". Salvadó ha fet costat a l'aposta del conseller en la lluita contra el frau fiscal.

 

A la imatge principal, el conseller d'Economia, Jaume Giró, en un moment de la seva compareixença a la comissió d'Economia del Parlament