La intenció del Govern de la Generalitat de constituir una banca pública de Catalunya ha estat un dels temes centrals de la reunió que han mantingut avui a Frankfurt el conseller d’Economia, Jaume Giró, i el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luís de Guindos. La trobada ha servit també per analitzar les dades marcroeconòmiques i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna tant al conjunt de la zona Euro com a Catalunya.

El conseller ha traslladat al vicepresident del BCE “la determinació del Govern de fer una banca pública del segle XXI a Catalunya”, segons s’ha informat a través d’un comunicat de la conselleria, on s’afegeix que Giró ha exposat a De Guindos les “diferents vies” en què treballa el departament per fer-ho viable. La creació d’una banca pública és una vella aspiració del Govern de la Generalitat. De fet, tots els governs que s’han anat succeint al Palau de la Plaça Sant Jaume els darrers deu anys han assumit entre els seus compromisos la transformació de l’Institut Català de Finances (ICF) en un banc públic de Catalunya.

El Govern ja va demanar a l’anterior legislatura, amb Pere Aragonès com a conseller d’Economia, l’autorització al Banc d’Espanya perquè l’ICF pogués operar en el mercat minorista. No obstant això, el mes de febrer el Banc d’Espanya va comunicar que havia desestimat la petició de la fitxa bancària. La conselleria va recórrer davant del ministeri d'Economia contra aquella decisió, però Giró va deixar clar que abordaria altres estratègies per tirar endavant la banca pública aquesta legislatura atès que fer-ho a través de l'ICF no és viable ni des del punt de vista material ni jurídic. De fet, el conseller ha exposat aquestes propostes alternatives al vicepresident del BCE sense esperar a tenir resposta al recurs que van presentar al ministeri.

Des del departament se subratlla, per defensar la necessitat d’una banca pública, que Catalunya és un dels territoris que s’ha vist més afectat per la reestructuració del sector bancari, una situació a la qual s’hi va afegir la decisió dels grans bancs catalans de traslladar les seves seus després del referèndum de l’1-O. El resultat, subratllen, és que Catalunya ha passat de tenir dos grans bancs i un sistema de 10 caixes d’estalvi, molt arrelades al territori i en contacte amb petites i mitjanes empreses, a no tenir-ne cap.

Això es produeix, a més, amb un sistema a l’Estat espanyol de molt alta concentració en què el tres grans grups espanyols concentren més del 60% del mercat financer.

Pel que fa el marc marcroeconòmic, segons la nota que ha fet pública la conselleria, Giró i De Guindos han analitzat amb especial atenció a l’increment de preus de l’energia, així com les previsions del BCE sobre l’evolució dels tipus d’interès i les conseqüències de l’aturada de la compra de bons per part del BCE a partir de l’estiu.