L'espai de tortures que va ser la prefectura de Via Laietana ha de tancar. És un clam compartit per una multitud de veus, tant socials com institucionals. Des de fa anys, diverses cambres com ara l'Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés dels Diputats han aprovat mocions per tal de resignificar aquesta comissaria de la Policia Nacional que durant el franquisme i també la transició va ser l'escenari de la repressió de l'Estat contra la dissidència. I no cal anar gaire lluny per trobar l'última ofensiva de la societat contra l'espai: fa menys d'un mes es va presentar la primera querella criminal per tortures durant la dictadura i 176 entitats de 20 països van reclamar el tancament de la prefectura per ser un "vestigi del terror" d'aquella època fosca.

Malgrat que aquesta demanda l'ha recollida també el Govern de la Generalitat, fins ara s'ha avançat poc en aquest camí. Però la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha confirmat avui que el tancament de la prefectura de Via Laietana serà una de les seves prioritats de la legislatura. "L'objectiu és, en aquest mandat, fer realitat la resignificació i el tancament de la comissaria", ha confirmat. I no només s'ha limitat a paraules, sinó que també ha assegurat que l'executiu ja ha posat en marxa "contactes" amb altres actors per tal d'avançar en aquest sentit.

"Amb la necessitat del tancament de la comissaria de Via Laietana ens hi trobem gairebé tota la cambra", ha sentenciat, recordant que fins i tot els socialistes s'han posicionat a favor en el passat, també al Congrés dels Diputats. Enfront de les crítiques de la dreta, Ubasart ha recordat que prendre una decisió d'aquest tipus i tancar una prefectura de la Policia Nacional "no seria res estrany". "És el que han fet altres països d'Europa", ha remarcat. Això sí, per aconseguir l'objectiu no serà suficient l'empenta del Govern: "les diferents institucions catalanes, municipals i espanyoles han d'anar a l'una", ha subratllat, urgint els actors a treballar conjuntament per fer realitat aquest reclam.

545 individus recuperats en fosses des de 2017

D'altra banda, la consellera també va pronunciar-se aquest dimarts sobre una altra prioritat del seu departament, que són les polítiques de fosses. Ubasart va lamentar l'endarreriment a l'hora de descobrir les persones enterrades en fosses comunes, però tot i això ha celebrat que el balanç de feina feta és "positiu". Amb les dades en la mà, ha explicat que a Catalunya ja s'ha identificat 887 localitzacions, una xifra que puja fins a 943 si es tenen en compte els espais en superfície. En aquestes fosses s'han pogut recuperar ja 545 individus des del 2017, si bé només s'han identificat 30. "Això són centenars de famílies que no han pogut enterrar els seus familiars. Hem de continuar avançant", ha advertit. Precisament aquesta setmana ha saltat a la primera plana de l'actualitat el cas de Cipriano Martos, militant antifranquista de qui ara s'han iniciat els treballs per desenterrar les seves restes a Reus.