El periodista Roger Mateos ha publicat el llibre "Caso Cipriano Martos" (Anagrama), en el qual reconstrueix la història d'un militant antifranquista mort el 1973 després que l'obliguessin a ingerir un còctel molotov en el transcurs d'un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil a Reus (Baix Camp).
En contrast amb l'escàndol internacional suscitat pel cas Puig Antich, que va esclatar gairebé alhora, la mort de Martos, militant del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), va passar pràcticament desapercebuda davant de l'interès de les autoritats franquistes per silenciar l'assumpte, segons reconstrueix el llibre.
La família no va ser avisada ni de la detenció, el 25 d'agost de 1973, ni de les tres setmanes que va romandre hospitalitzat -amb el tub digestiu corroït pels efectes de l'àcid sulfúric ingerit- fins al dia de la seva mort, el 17 de setembre.
Quan la seva mare i dos dels seus germans van viatjar precipitadament d'Huétor Tájar (Granada) a Reus en ser alertats de la mort de Martos, els agents que feien guàrdia a l'Hospital de Sant Joan els van impedir veure el cadàver, que va acabar sent llançat sense el seu permís a una fossa del cementiri reusenc, segons relata l'autor a partir del testimoni dels familiars de la víctima.
Cas silenciat pel règim
Per reconstruir els fets, Mateos, periodista de l'Agència Efe a Barcelona, recupera documents inclosos al sumari del cas i aporta una cinquantena de testimonis de familiars, amics, excompanys de partit i personal mèdic que el va atendre.
En canvi, mai no ha arribat a haver-hi una explicació oficial de l'ocorregut, perquè el règim franquista va provar de "silenciar" el cas, segons indica Mateos.
Roger Mateos, autor de 'Cas Cipriano Martos' / EFE
D'Huétor Tájar a Sabadell
Nascut a Huétor Tájar (Granada) el 1942 al si d'una família de camperols pobres, Cipriano Martos havia emigrat a Sabadell (Barcelona) a finals dels anys seixanta, i va ser allà on va ingressar a les files del PCE (ml), una escissió maoista del PCE.
Després d'esquivar diverses 'caigudes' de militants de la seva mateixa cèl·lula a Sabadell arran d'un matusser assalt a una armeria, Martos va ser resituat a l'aparell de propaganda del partit a Barcelona, fins que el març de 1973 el partit el va destinar a Reus.
En una missió d'agitació i propaganda, Martos es va desplaçar amb dos companys més fins a Igualada (Barcelona) per realitzar un repartiment de pamflets a les portes d'una fàbrica. No preveien que un confident presenciaria l'escena i apuntaria la matrícula del cotxe en el qual havien viatjat des de Reus, explica el llibre.
Aquest va ser el fil que va estirar la Guàrdia Civil per detenir primer el propietari del cotxe i, després, el propi Martos.
Ingesta d'àcid sulfúric
El llibre es proposa de reconstruir aquelles hores de tancament fins a la ingesta d'àcid sulfúric, a partir de veus que puguin aclarir el dubte de si Martos es va beure el càustic voluntàriament, com diu la versió oficiosa que va circular després de la seva mort, o si va anar torturat i obligat a empassar-se el verí dins de la caserna.
En paral·lel, Mateos rescata el testimoni d'altres detinguts per aquestes mateixes dates a La Selva del Camp (Tarragona), localitat veïna de Reus, que malgrat no tenir connexió amb Martos i la seva cèl·lula relaten com van ser víctimes de pallisses i tortures a la caserna.
Després d'incorporar el 2014 aquest cas a la macroquerella per crims del franquisme presentada davant de la justícia argentina, Antonio Martos, germà de la víctima, va poder denunciar per primera vegada la mort de Cipriano davant d'un jutjat espanyol.
Va ser el 30 d'agost de 2016 quan Antonio Martos va anar a declarar davant del Jutjat d'Instrucció número 4 de Sabadell, a requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la causa per crims de genocidi i lesa humanitat comesos durant el franquisme.