Com que l’ànsia de poder forma part de la condició humana, els pares fundadors dels Estats Units van establir un equilibri de contrapoders a la Constitució per limitar les potestats del president, però amb el pas del temps van observar que encara no n’hi havia prou i ara fa 70 anys van aprovar la 22a esmena, que prohibeix la continuïtat d’un president més enllà de dos mandats. La limitació de mandats es va observar arreu com una bona cosa i l’han aplicada països democràtics, organismes i entitats de tots tipus. Sol passar, però, en algun tipus de dirigents que s’acostumen tant al poder que no saben viure sense, i llavors s’entesten a eternitzar-se amb maniobres patètiques per allargar el mandat o per continuar manant des de l’ombra. Exemples no en falten. Vladímir Putin i Nicolás Maduro s’han fet les lleis a mida de la seva il·limitada ambició i José María Aznar li va sortir llufa la designació del mediocre Rajoy com a successor i per això no para de conspirar contra ell tot afavorint els rivals falangistes.

Ara mateix, Joaquim Gay de Montellà, el president de Foment de Treball, que acaba mandat a finals d’any, en comptes d’anar acomiadant-se, porta a terme una inaudita campanya d’autopromoció que qualsevol diria que està fent mans i mànigues per continuar o si més no per deixar-ho tot atado y bien atado. Compta amb poderosos aliats espanyols. El diari El Mundo li ha dedicat aquesta setmana una entrevista i una portada a tot drap com si es tractés d’un president de govern. Com per estatuts no pot continuar com a president de Foment, s’ha tret de la màniga una fundació que li permeti seguir al capdavant manant ell a través d’un president titella.

La continuïtat de Gay seria molt ben vista pel govern de Mariano Rajoy, a qui l’encara president de Foment ha prestat important serveis, posant la patronal catalana a disposició de l’ofensiva política i sobretot econòmica del Deep State. Quan el govern espanyol va comminar les empreses catalanes a canviar de seu per atemorir els catalans, l’actitud de Gay de Montellà va ser de justificar-ho en comptes de denunciar-ho, no va fer cap esforç perquè no marxessin i va atribuir al nou govern de la Generalitat la responsabilitat de frenar la diàspora empresarial. I després de les eleccions, seguint les instruccions del PP, va pressionar Ciutadans per intentar formar un govern unionista a la Generalitat.

Molt significativa resulta la seva posició respecte a l’aplicació de l’article 155 amb què es va destituir el Govern legítim de Catalunya. Nombroses empreses i proveïdors han alertat que s’ha aturat la presa de decisions amb efectes perniciosos per a les empreses i per al país. Tanmateix, en les seves declaracions a El Mundo, Gay de Montellà diu que “està solucionat el dia a dia adequadament”. Ell es posa a favor del 155, i en canvi carrega contra els sindicats catalans per defensar la llibertat dels presos, quan tothom sap que, a més d’una qüestió de justícia, la llibertat dels presos és una condició imprescindible per normalitzar la vida política i econòmica del país. La patronal catalana és una institució important del país i en els temps que corren convindria que la dirigís algun partidari de fomentar el treball i el diàleg, és a dir, algú més dialogant que bel·ligerant.