El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre la setmana passada durant la cimera de l'OTAN a Madrid doblar el pressupost militar fins al 2% del PIB des d'ara i fins al 2029 per fer front a l'amenaça de Rússia després de la invasió a Ucraïna. Això es traduiria en 25.000 milions d'euros anuals com a mínim, un fet que ha tensat encara més les relacions entre els socialistes i Unides Podem. Mentre el PSOE assegura que "complirà amb la seva responsabilitat”, els socis de govern s'oposen a l'increment de la despesa militar i al crèdit extra de 1.000 milions per a Defensa argumentant que es neguen a gastar diners en "armes" per "exigència" d'una "potència estrangera" com els Estats Units. Però, en què es gasta realment el pressupost de Defensa?

El 43% del pressupost se'n va en personal militar; un terç, el 31%, a comprar armament i a renovar i modernitzar tots els mecanismes de seguretat;  un 13% es destina a organismes dependents del Ministeri, però que són autònoms;  un 8% va a les despeses “del dia a dia”; i un 5% a altres qüestions. El problema és que les despeses sempre acaben sent més. Per una banda, perquè s’han d’anar pagant les armes que es van comprar fa anys i que es va decidir pagar a terminis, que enguany són de 2.848 milions. I per altra, perquè és difícil comptar quan costaran les missions a l’estranger. Normalment, per tot això, se sol gastar un 10% més del pressupost. 

El pressupost en Defensa, encara lluny de la resta d’Europa

El cert és que, encara que la xifra pugés fins al 2% del PIB, encara quedaria lluny dels estats veïns. França, per exemple, gasta 50.000 milions cada any; el Regne Unit, 60.000 milions; Itàlia, 30.000 milions i Alemanya, que ha apujat la despesa arran de la guerra ucraïnesa, ja que sempre havia optat per una política més neutra, s'ha convertit ara en un dels països que més inverteix amb 100.000 milions. En tots els casos, la despesa suposa més del 2% del PIB del país. Tanmateix, també hi ha altres països que fins ara han dedicat unes xifres similars a les espanyoles, amb la dedicació del voltant de l'1,5% del producte interior brut, com ara Bèlgica, Àustria, Portugal o la República Txeca. Tot i això, la tendència sembla clara després dels darrers atacs russos: la majoria de països augmentaran el pressupost en els pròxims comptes tal com exigeix l'OTAN. 

Els pressupostos europeus no són comparables amb el que inverteixen les grans potències militars, com la Xina, que acaba d'aprovar un increment fins als 230.000 milions d'euros, o els Estats Units, que és el país del món que més destina a defensa amb 760.000 milions d'euros anuals, el que suposa gairebé el 4% del PIB del país.

Pel que fa a Espanya, el president Pedro Sánchez s’ha compromès a arribar al 2% del PIB “en els propers anys”, però encara no hi ha cap calendari sobre la taula. El que sí que sembla clar és que haurà de ser abans de 2029 i això vol dir que l’Estat haurà de duplicar el pressupost en Defensa en els pròxims set anys. Els socis de govern, Unides Podem, no veuen amb bons ulls la proposta perquè consideren que "hi ha altres prioritats més urgents" a les quals destinar els diners públics, com ara el sistema sanitari, la investigació o la sostenibilitat.