El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit reobrir la causa que investigava els 'ongi etorris' a presos d'ETA per investigar qui està darrere de dos xats de Telegram presumptament administrats per Sortu —soci de govern d'EH Bildu— i un de la xarxa ciutadana Sare en els quals es donaven "directrius i instruccions" sobre diverses qüestions i àmbits relacionats amb els presos i fugats de l'organització terrorista d'ETA. La decisió del magistrat arriba 3 mesos després de tancar la causa en considerar necessàries les noves diligències d'investigació proposades "a fi d'esclarir els fets instruïts i determinar els subjectes que han participat". El magistrat admet així que el tancament de la instrucció "va ser prematur" i decideix prorrogar-la fins al 29 de juliol per a la pràctica d'aquestes diligències. 

En la interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 accedeix a la petició de l'Associació Dignitat i Justícia —presidida pel diputat del PP, Daniel Portero, en l'Assemblea de Madrid, i a la qual es va adherir l'acusació popular que exerceix el mateix partit— i, en contra del criteri de Fiscalia, acorda prorrogar la instrucció de la causa en la qual investiga en l'organització d'un centenar d'actes d'homenatge (ongi etorri) a presos de la banda entre 2016 i 2019.

Xats de Telegram 

El mes de gener, el Ministeri Públic li va demanar al jutge que acordés el processament dels etarres Antón López Ruiz, àlies 'Kubati', Carlos Sáez de Eguilaz i Felipe San Epifanio, 'Pipe', així com el dels dirigents de Sortu Haimar Altuna i Oihana Garmendia, així com la membre de 'Kalera Kalera' Oihana Sant Vicent. El motiu pel qual s'ha decidit reobrir el cas són uns informes de la Guàrdia Civil que inclou converses de xats de Telegram entre membres de l'esquerra abertzale vinculats al món dels presos. García-Castellón assenyala que de l'anàlisi dels dispositius informàtics de Eguilaz i San Epifanio es desprenen una sèrie d'indicis. En un dels xats administrador per Sortu Eguilaz rebria "abundant informació sobre actes i mobilitzacions i missatges sobre la posada en llibertat dels presos de l'organització terrorista ETA, que després eren difosos per organitzacions com Etxerat o la revista Kalera.info". Per al jutge dues converses de Saez de Eguilaz en el canal de Telegram “Sortu-herritmoa bizitu” (Sortu/avivar el ritme del nostre poble), que estaria administrat pel partit polític Sortu, "resulten rellevants per a la investigació".

El jutge també ha posat el focus en un canal de Telegram, que estaria administrat per la xarxa ciutadana Sare de suport als presos, fugits i deportats de l'organització terrorista ETA. Per la seva banda, San Epifanio es trobaria subscrit com a usuari en un altre canal "on s'imparteixen directrius i instruccions sobre diverses qüestions i àmbits relacionats amb els presos i escapolits de l'organització terrorista ETA, rebent abundant informació i promovent campanyes i mobilitzacions a favor dels presos ETA". Tanmateix, l'instructor assegura que desconeix qui són els administradors dels tres canals de Telegram, considerant un fet essencial conèixer aquesta informació per esclarir els fets investigats. En el marc d'aquesta mateixa causa, el jutjat va decretar el tancament de la revista "Kalerainfo", editada per la comissió a favor dels presos d'ETA de Sortu, i de la pàgina web www.Kalerakalera.eus, en entendre que són un instrument d'enaltiment del terrorisme.