La Fundación Francisco Franco té els dies comptats. El Govern de Pedro Sánchez està decidit a posar fi a l’organització que lloa i preserva el llegat i la memòria del dictador. Així ho ha anunciat el ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, durant la seva visita a Canàries, on es troba precisament per convertir la colònia agrícola penitenciària de Tefia en un lloc de memòria, per restituir la dignitat de les persones LGTBI que van ser sotmeses pel franquisme. "Nosaltres no il·legalitzem la Fundació, el que fem és extingir-la. Si una Fundació rememora i vanaglòria algú, no té cap sentit en una democràcia", ha dit Torres durant una entrevista a la SER hores abans de la seva visita a Fuerteventura. A la pregunta: estem davant dels darrers dies de la Fundació Francisco Franco? Torres ha respost categòricament: “Sí”.
En el punt de mira de Sánchez
Ja fa temps que el Govern té la Fundación Nacional Francisco Franco en el punt de mira i està estudiant com liquidar-la a través de l’aplicació de la llei de memòria democràtica. Va ser una de les promeses electorals de Pedro Sánchez que encara no ha pogut complir. Segons la llei de memòria democràtica, concorrerà "causa d'extinció quan les fundacions no persegueixin fins d'interès general o hi facin activitats contràries. A aquests efectes, es considera contrària a l'interès general l'apologia del franquisme que exalci el cop d'estat i la dictadura o enalteixi els seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d'estat, de la guerra o del franquisme, o incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra aquestes per la seva condició d'aquests”.
Canvi en els estatuts per burlar la llei
La notícia, però, es dona un dia després que OK Diario publiqués aquest dijous que el Govern de Pedro Sánchez “no il·legalitzarà la Fundació Francisco Franco perquè ara, conclouen, compleix la llei de memòria democràtica. El Consell de Ministres reconeix implícitament que no tenen possibilitat de limitar el dret d'associació als membres d'aquesta fundació”. El diari digital del periodista pròxim a la ultradreta, Eduardo Inda, ho argumenta en el fet que, “recentment, l'organització franquista ha fet un canvi clau als seus estatuts per adaptar-se a les possibles implicacions de la llei de memòria democràtica. Ha inclòs a l'article sobre els seus objectius, un paràgraf on blinda el seu ‘màxim respecte a les víctimes de qualsevol significació d'Espanya entre el 1931 i el 1955’. Davant d'això, el full de ruta legislatiu de l'Executiu de PSOE i Sumar, que incloïa un compromís d'acabar amb aquesta organització, ha estat modificat. El 2024 el Consell de Ministres ha deixat per escrit que no farà nous passos per acabar amb aquesta fundació”. Amb aquesta inclusió en el que mostra “respecte” a les víctimes entre 1931 i 1955, la FFF pretén burlar la llei.
En els estatuts de la Fundación Francisco Franco s’explicita que la seva missió és "difondre i promoure l'estudi i el coneixement sobre la vida, el pensament, el llegat i l'obra de Francisco Franco Bahamonde, en la seva dimensió humana, militar i política, així com sobre les realitzacions dels anys del seu mandat com a cap de l'estat espanyol, capità general i generalíssim dels exèrcits; difondre i promoure l'estudi i el coneixement de l'Estat que va regir les destinacions d'Espanya entre els anys 1936 i 1977".
Lluitar contra el blanquejament de la dictadura
Però sembla, pel que ha dit aquest divendres el ministre Torres, que no serà així. El camí del govern socialista no és il·legalitzar l’organització, sinó liquidar-la, o “extingir-la”, com assegura qui va ser president de Canàries, en un moment polític on, precisament, la proliferació de governs autonòmics on hi ha presència del PP i de Vox (a l’Aragó, País Valencià i Castella i Lleó) s’està produint un “blanquejament” de la dictadura i de la figura de Francisco Franco. De fet, Torres així ho ha dit en la mateixa entrevista, on ha criticat durament al Govern d'Aragó i la ultradreta per l'impuls a unes lleis que considera un blanquejament del franquisme. "Aragó parla de la llei de concòrdia alhora que deroga els reconeixements a les víctimes del nazisme", arriba a dir el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. Aquest intent de blanquejament és la llei de la concòrdia que impulsa el president del govern del PP a l’Aragó, Jorge Azcón, (el Parlament ja ha donat llum verda) al que li pensa seguir Carlos Mazón al País Valencià, i Alfonso Fernández Mañueco, a Castella i Lleó. Segons Torres, aquestes lleis "envaeixen clarament el dret internacional i la defensa dels drets humans", explicava el ministre de Memòria Democràtica, defensant clarament que "durant la dictadura franquista hi va haver repressió, desaparicions, tortures i marginació per qüestions polítiques que va desenvolupar un cop d'estat militar contra un ordre democràtic que era la Segona República”.
La Vall de Cuelgamuros
El ministre també s'ha referit a la situació de la Vall de Cuelgamuros, antigament conegut com a Valle de los Caídos, que el govern vol resignificar per convertir-lo en un indret de memòria democràtica. "No exhumem tombes del bàndol vencedor, perquè no n'hi ha, ja van ser exhumades", ha explicat Torres sobre les crítiques de la dreta a les intencions del ministeri de Memòria Democràtica. El pròxim 23 d'abril el Consell de Ministres debatrà la composició de tres comissions, però també altres assumptes relacionats precisament amb la Vall de Cuelgamuros. "La llei es desenvoluparà, li hem donat un impuls absolut", explica Torres, que també ha anunciat l'adjudicació de 100.000 euros per a la creació d'un centre d'interpretació a l'antiga colònia agrícola penitenciària de Tefía a Fuerteventura com un dels llocs de memòria previstos a la Llei.