Francisco Camps continua recorrent el seu camí després que fa gairebé un any fos absolt en l’última causa judicial que tenia pendent. Va ser president de la Generalitat Valenciana entre el 2003 i el 2011 i va dimitir després que el jutge l’enviés a judici per la causa dels vestits vinculada a la trama Gürtel. Va acabar absolt. En quinze anys, se l’ha relacionat en deu investigacions, però totes han acabat amb arxivament o absolució. I els últims mesos s’ha anat activant: ha irromput de nou en la vida pública i ha organitzat trobades, actes i xerrades amb militants del PP d’arreu del País Valencià. La culminació d’aquest periple és aquest dissabte, 10 de maig, en un acte que, oficialment, es presenta com un “homenatge” als 30 anys de la “consolidació” del PP valencià: just a finals de mes es compleixen 30 anys de la primera victòria del PP a unes eleccions valencianes amb Eduardo Zaplana, que repetiria el 1999. Posteriorment, Francisco Camps encadenaria tres majories absolutes consecutives. Ahir mateix, en una entrevista a Telecinco, ell mateix va negar que avui hagi d’anunciar la seva candidatura a presidir el PP valencià i va emmarcar l’acte en la voluntat de “celebrar” els governs populars. Això sí, va reconèixer que el seu objectiu és “mirar cap al futur” amb “esperança i expectatives”.
💬 Francisco Camps: “Estic en disposició de posar en marxa un projecte d’esperança per als valencians”
L’acte se celebrarà a Veles e Vents, un edifici inaugurat el 2006 per acollir convidats, patrocinadors i espectadors de la Copa Amèrica i un dels símbols de l’etapa de Francisco Camps com a president valencià. Després que l’estiu passat ell mateix celebrés l’última absolució amb un sopar al qual van assistir més de 600 persones, la seva esperança ara és reunir més de 1.000 persones. Li faran costat “persones que han deixat empremta” en la construcció del País Valencià en un moment que Camps considera que és “clau per recuperar l’energia col·lectiva”. Hi intervindran Emilio Llopis (exalcalde de Genovés), Sonia Castedo (exalcaldessa d’Alacant) i Vicente Aparisi (expresident de la Diputació de Castelló). A ningú se li escapa que la irrupció amb força de la seva figura arriba a dos anys vista de les eleccions autonòmiques i en un context en el qual Carlos Mazón està fortament qüestionat internament i externament per la gestió de la DANA.
Vol tornar a ser president? Està preparant la seva candidatura? Vol ser el successor de Mazón? La realitat és que, els últims mesos, navegant entre la indefinició i els eufemismes, Francisco Camps no ha volgut verbalitzar obertament quina és la seva voluntat i si acabarà fent el pas endavant. Però se li entén tot. “Tinc la il·lusió de mirar cap al futur. Estic en disposició de posar en marxa un projecte d’esperança sobre la base del que han fet alcaldes, regidors, presidents de diputacions provincials i membres dels governs del Partit Popular”, va verbalitzar Francisco Camps fa un mes en una entrevista a ElNacional.cat.
Tant ell com un grup de militants fa setmanes que reclamen a la Direcció Nacional del PP que convoqui el congrés ordinari del partit el juliol, que és quan s’hauria de celebrar. Són quatre anys després de l’elecció de Carlos Mazón com a líder del PP valencià. “El congrés és revulsiu i els revulsius són molt importants per a la vida interna d’un partit. És bo que els valencians decideixin quatre anys després quina direcció i quin discurs polític volen per al partit”, va justificar Camps a aquest mitjà.
“Veurem exactament on correspon el desenvolupament que a mi em vindria de gust com a compromís personal”
Públicament, Francisco Camps ha evitat en tot moment aclarir si ambiciona de tornar a presidir la Generalitat Valenciana. Preguntat i repreguntat per ElNacional.cat, es va presentar com un “lleial i disciplinat militant més” i va defensar la seva voluntat d’aportar al PP “dinamització, força i potència”. Ara bé, no s’ha d’oblidar que, després de ser absolt va dir obertament que volia tornar a la “primera línia política”. Quan i com ho farà? De moment, està construint un “discurs de força, de potència i de vida col·lectiva” per fer possible que el PP “torni a ser el partit central” de tots els valencians i “torni a guanyar les eleccions amb majoria absoluta”.
Ara, està centrat en la “construcció d’un projecte polític” per “revitalitzar la vida” del PP valencià. “I després, quan passi el temps, exactament veuré com es van succeint les coses”, va reconèixer. “Veurem exactament on correspon el desenvolupament que a mi em vindria de gust seriosament i veritablement, com a compromís personal, d’aquesta primera línia en la vida institucional de govern i de gestió”, va insistir.
🔎 El PP continua encallat en el futur de Mazón, marcat per la investigació judicial i la irrupció de Camps
Gènova descarta celebrar el congrés del PP valencià perquè seria una “frivolitat”
Ara bé, malgrat les pretensions d’alguns militants, a la Direcció Nacional del PP tanquen la porta a convocar el juliol el congrés ordinari del PP valencià. “És ridícul, seria una frivolitat”, verbalitza una veu de la direcció consultada per ElNacional.cat, que assegura que a Gènova “no preocupen” els moviments de Francisco Camps. Així mateix, afirma que no hi ha contactes amb l’expresident valencià o el seu entorn i emmarca l’acte a Veles e Vents en un “homenatge” i a una mena de “reconstrucció” de la seva figura. “Cada persona té el seu moment”, insisteixen les mateixes veus.
“Sense més”, repliquen fonts de l’equip d’Alberto Núñez Feijóo en ser preguntades per aquest mitjà sobre l’acte de Francisco Camps. Consideren que són moviments que pot fer “qualsevol afiliat” i reiteren que “no hi ha una data fixada” pel congrés del PP valencià. Així mateix, mantenen que el partit al País Valencià està focalitzat en la reconstrucció i no en qüestions orgàniques. A l’entorn de Carlos Mazón també mostren tranquil·litat. Preguntades per la irrupció de Camps, veus del seu equip repliquen que senten el “suport màxim i convençut” del PP valencià. Sobre el seu futur, descarten gairebé per complet que el congrés ordinari del PP valencià sigui aquest any: “El partit no està celebrant congressos”, al·leguen.
Qui acompanyarà a Francisco Camps a Veles e Vents?
Hi haurà tres persones que prendran la paraula a l’acte. Totes tres van ser investigades per la justícia i van acabar exculpades en tots els causes excepte en una que va comportar una lleu condemna. És el cas d’Emilio Llopis, que va ser alcalde de Genovés. “Fa trenta anys que vam començar aquest increïble viatge i podem tornar a aconseguir tot allò que vam fer amb tanta il·lusió”, va reivindicar aquesta setmana en un vídeo a l’Instargam de Camps. També va ser cap de gabinet d’Alfonso Rus (que era president de la Diputació de València), i tots dos van estar relacionats amb el cas Imelsa, referit als treballadors zombis (que cobraven sense treballar), jutjat per l’Audiència de València. Llopis va ser condemnat a un any de suspensió d’ocupació o càrrec públic com a autor penalment responsable d’un delicte de falsedat i absolt de pertinença a organització criminal, mentre que Rus va ser condemnat a cinc anys de presó per delictes de malversació de cabals públics i falsedat documental.
El segon nom és Sonia Castedo, que va ser alcaldessa d’Alacant entre el 2008 i el 2014 i diputada a les Corts Valencianes del 2011 al 2014. “Que grans vam ser i que grans tornarem a ser a partir del 10 de maig”, va celebrar recentment en un vídeo compartit a Instagram. Va dimitir el desembre del 2014 després que el jutge del cas Rabasa, que investigava el suposat enriquiment il·legal de l’empresari Enrique Ortiz en el marc del pla d’urbanització del barri de Rabasa, la va citar a declarar com a imputada per tràfic d’influències i suborn. Tanmateix, la causa va acabar en no res: el jutge va arxivar-la el maig del 2016 al·legant que no n’hi havia prou amb la transcripció d’unes converses per sostenir una acusació i l’Audiència d’Alacant va ratificar-ho set mesos després esgrimint que no hi havia “cap dada concreta” per mantenir viu el cas.
Més tard, el juliol del 2021 va ser absolta per l’Audiència d’Alacant pel cas Brugal, en relació amb les suposades il·legalitats en el disseny del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Estava investigada per presumptament haver modificat el projecte del PGOU a canvi de regals de l’empresari Enrique Ortiz. El maig del 2024, el Suprem va ratificar l’absolució, però va confirmar la condemna a Enrique Ortiz. Poques setmanes després, Sonia Castedo va sopar amb Francisco Camps, que li va fer “canviar d’opinió” per tornar al PP. “Torno al vaixell amb tu, torno al vaixell per tu”, va reconèixer a Instagram.
Finalment, també hi serà Vicente Aparici, que va ser president de la Diputació de Castelló, senador del 2011 al 2015, alcalde de la Vall d’Uixó del 1995 al 2003 i diputat a les Corts Valencianes entre el 1991 i 1995. “Quina alegria més gran que ens tornem a veure després de tant de temps”, va festejar en un vídeo a Instagram. Va estar investigat en el cas Aerocas per possibles delictes de prevaricació i malversació relacionats amb els contractes de patrocini de 3,6 milions d’euros al pilot Álex Debón. Tanmateix, el 2016 es va acordar el sobreseïment provisional de les diligències per aquests delictes. El judici de la causa principal, centrada en un presumpte delicte de suborn, començarà el divendres que ve, amb Carlos Fabra i Álex Debón com a acusats pel cobrament de comissions indegudes en patrocinis esportius per part de la societat gestora de l’Aeroport de Castelló.
D’altra banda, el 2010 va ser absolt per l’Audiència de Castelló dels delictes contra els recursos naturals i prevaricació mediambiental al cas de l’abocador de La Vall d’Uixó. La sentència va donar per provat que l’estat de l’abocador va arribar a tal punt que la combustió permanent es va convertir en un “potent focus d’emissió de substàncies contaminants i gasos tòxics susceptibles de danyar la salut”, però va concloure que l’Ajuntament no tenia responsabilitat. Ara bé, sí que va condemnar l’empresari que gestionava l’abocador a tretze mesos de presó.