L'Estat francès no ha donat ni quatre dies de treva als veïns de Banyuls (Rosselló). Després que el diumenge passat un grup de voluntaris apartessin les roques que bloquejaven la circulació a la frontera que separa la Catalunya Nord del Principat, la Prefectura dels Pirineus Orientals les ha tornat a col·locar aquest migdia. França va decidir clausurar la frontera administrativa arran de l'esclat de la pandèmia de coronavirus ara fa més d'un any i mig, però a diferència d'altres, el pas del Coll de Banyuls encara no s'ha reobert. De fet, la prefectura vol mantenir-lo clausurat fins al 30 d’abril de 2022. El motiu, tal com va al·legar l'executiu de Macron, és el control de suposats "tràfics de persones, drogues i la lluita antiterrorista", arguments que no han convençut els veïns i els batlles de la zona transfronterera i que han titllat de "racistes".
Frontera
La clausura de la frontera al Coll de Banyuls, que separa la Marenda de l'Alt Empordà, ha estat motiu de conflicte i protestes pels veïns en els últims mesos. Aquest malestar va arribar a un punt àlgid el passat diumenge, quan un grup de voluntaris dels dos costats de la frontera van lligar amb cordes les pedres que l'Estat francès havia col·locat per barrar el pas, fins a retirar-les. Aquest dimecres al migdia, les autoritats franceses l'han tornat a clausurar.
Els voluntaris que van reobrir la frontera del Coll de Banyuls / ACN - Artemi Bellés
Segons el Col·lectiu per l'Obertura dels Passos Fronterers, "era d’esperar" que l'administració francesa reposés les pedres de grans dimensions que bloquejaven el pas i que diumenge van retirar veïns d'un cantó i l'altre de la frontera, "però no per previsible deixa d'indignar la gent de l'Albera i la Marenda que fan servir la carretera per la seva activitat, i els qui veuen l'impacte del bloqueig en la seva activitat econòmica", ha afirmat l'entitat en un comunicat. El col·lectiu ha exigit l'obertura de tots els passos de frontera que el govern francès manté tancats des del gener de manera "arbitrària". A més a més, la plataforma ha reivindicat que iniciatives com la de diumenge "posen en evidència la incongruència i la impopularitat del tancament": "Mantenir tancades les carreteres va contra l'activitat diària de la població de la zona: contradiu l'esperit de lliure circulació europeu i el dret al refugi", asseguraven aleshores en un comunicat.
Tancat
Aquest no és el primer cop que els veïns de la Marenda i l'Alt Empordà es rebel·len contra la frontera. Un centenar de persones es van manifestar a principis de juny en la mateixa zona. Llavors, la Prefectura de Perpinyà va obrir la frontera a petició de l'alcalde de Banyuls, Jean Michel Soler. L'obertura, però, no va durar més de 24 hores: la Prefectura es va fer enrere i va rectificar explicant que es tractava d'un "error administratiu". Arran d'això, van col·locar pedres de grans dimensions per tal d'impedir-ne el pas. Carles Lagresa, l'alcalde d'Espolla, el darrer poble abans del coll, va traslladar la seva decepció en aquesta manifestació i va assegurar que no entenen per què es manté tancat aquest pas.
Formalment, França argumenta la lluita contra el terrorisme i el tràfic de drogues i persones, però Lagresa va assegurar que estava "més vigilat" quan no hi havia la frontera bloquejada. "Abans, cada cert temps hi passava la policia tant en un costat com en l'altre. Ara per aquí es pot creuar amb moto o bicicleta i no hi ha vigilància", va explicar. Per això, l'alcalde va demanar que es reobri després de recordar que es tracta d'un perjudici per tota la comarca. "Per aquí passa molta gent que va a Figueres o a altres localitats. És un perjudici important". Per la seva banda, l'estat francès ha decidit ampliar el tancament d'aquest pas i de dos més a la Cerdanya fins al 30 d’abril de 2022.
Foto principal: la frontera al Coll de Banyuls torna a estar bloquejada per unes pedres / ACN