França jutjarà el consistori d'Elna (Rosselló), per impulsar l'ús del català als plens municipals. El judici tindrà lloc el 18 d'abril al Tribunal administratiu de Montpeller i, segons el batlle Nicolas Garcia, servirà per constatar "si la Justícia francesa accepta la diversitat lingüística i cultural històrica i futura". El batlle ha aclarit que no se'l jutja a ell ni als regidors, sinó la decisió presa pel ple. "El que serà jutjat i potser trencat és el reglament del ple i la nostra decisió. Nosaltres personalment no som amenaçats ni de presó, ni de multa, com ho han sigut els companys del sud", ha precisat en al·lusió a la Justícia espanyola.

Pocs mesos després de convertir-se en el primer municipi de la Catalunya Nord a reconèixer el dret a parlar en català als plens municipals, Elna es va trobar amb una denúncia de l'Estat francès. Malgrat que França ha creat mecanismes com l'oficina pública de la llengua catalana per fomentar-ne teòricament l'ús, en aquesta ocasió va optar per denunciar-lo. La justificació que es recollia a la citació plantejava que "qualsevol element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals" es considera com una "reivindicació de la identitat cultural" que topa amb els postulats de les assemblees deliberatives de les comunitats.

El 21 d'abril del 2022, Elna es va convertir en el primer municipi de la Catalunya Nord a reconèixer l'ús del català en els plens. El mateix consistori va ressaltar el fet de ser pioners en aquesta mesura quan va ser aprovada: "El primer municipi dels Pirineus Orientals que ho fa de manera oficial", van indicar. La proposta no va ser ben acollida per totes les forces municipals, perquè cinc regidors van votar en contra. Malgrat tot, la ciutat va reconèixer aquest dret lingüístic en el si de l'Ajuntament. 

Des de feia mesos que la mesura de fer oficial l'ús del català es gestava. La gota que va fer vessar el vas va ser quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va fer una intervenció en català que va provocar que els regidors de l'oposició marxessin del ple. En aquest punt el govern municipal va decidir regular-ho. Abans van consultar amb juristes si aquesta nova normativa era viable i van rebre una resposta afirmativa: "Com que nosaltres som tossudament catalans, vam preguntar i vam demanar ajuda i ens van dir que ens enganyaven, que teníem aquest dret", va exposar en el seu moment Garcia. Ara, però, aquest dret es posa en dubte davant dels tribunals.