L’independentisme ha intentat consensuar, fins a l’últim minut, una resposta conjunta al suplicatori de Laura Borràs per la causa oberta al Tribunal Suprem per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Finalment, aquesta unitat no serà possible al ple d’aquest dijous, que se celebrarà a porta tancada. Els diputats de JxCat votaran en contra d’aixecar la immunitat a la seva portaveu. Per la seva part, ERC i la CUP no participaran de la votació, com ja van fer els republicans en la comissió de l’estatut del diputat. Com s’ha arribat fins a aquesta nova esquerda? Diverses fonts coneixedores de les negociacions expliquen a ElNacional.cat el seu relat dels fets.

Després de diverses reunions sense èxit, en una trobada ara fa dues setmanes, Laura Borràs va posar damunt la taula una solució imaginativa. Tenint en compte que el suplicatori tiraria endavant igualment, la portaveu de JxCat va proposar que tant ERC com la CUP no participessin de la votació. La mateixa opció per la qual avui s'han acabat de decantar les esquerres independentistes. A partir d’aquí és quan comencen les discrepàncies i els retrets recíprocs.

Segons fonts de JxCat, aquella proposta inicial "no va rebre respostes, només evasives” i alguna declaració desafortunada. El mateix oferiment es va acabar filtrant a la premsa “a les 48 hores”. No només no la van acceptar ni ERC ni la CUP, sinó que fins i tot els anticapitalistes van posar una altra opció damunt la taula: que la portaveu de JxCat dimitís; d’aquesta manera, renunciant a l’escó, perdria l’aforament i no seria jutjada pel Tribunal Suprem. Tot plegat va fer que la formació de Puigdemont tornés a la posició inicial: només s’hi pot votar en contra.

El relat dels fets d’ERC, però, és radicalment diferent: cap evasiva. “El mateix que hem dit en públic li hem dit en privat”, assenyalen fonts republicanes. “Ni blanquejarem una possible irregularitat ni tampoc volem que la jutgi el Tribunal Suprem perquè no tindrà un judici just”, indiquen. Per tot això, afegeixen, van obrir-se a buscar una solució alternativa. Conjugar les seves dues premisses descartava tant el vot a favor com el vot en contra. Insisteixen, com la CUP, que només hi ha una opció per no ser jutjada pel Suprem: renunciar al seu escó.

Des de la CUP mantenen que la “millor opció” era deixar l’acta, però que han estat explorant altres opcions. Fonts anticapitalistes justifiquen que són més lents a l’hora de prendre decisions, però que quan es comprometen a una cosa “és fins al final”. En canvi, lamenten, “JxCat ens van fer la proposta i al final l'han descartat ells mateixos”.

Sigui com sigui, la qüestió és que, finalment, l’independentisme arribarà dividit al ple d’aquest dijous. Les posicions ja estaven massa enrocades, malgrat els contactes d'última hora. Els diputats d’ERC i la CUP no participaran de la votació. Però per a JxCat “el tren de no votar com a resposta unitària ja ha passat”. La formació de Laura Borràs insisteix que, ara per ara, “l’únic vot possible, coherent i digne és el no”.

“No sóc culpable”

El Congrés va fer dijous passat el primer pas per deixar Laura Borràs sense immunitat. Amb els vots del PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, la comissió de l'estatut del diputat va aprovar el dictamen que demà serà votat per la cambra i que avala el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per jutjar la portaveu de JxCat. ERC i EH Bildu no van participar a la votació, mentre que JxCat i el PNB hi van votar en contra. Unidas Podemos va abstenir-se. La sessió va celebrar-se a porta tancada, com també passarà aquest dijous a l'hemicicle. 

Acusada de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Borràs ha negat totes les acusacions des del principi. "Ho dic des de ja: no sóc culpable. No he comès cap dels presumptes delictes dels quals se m'acusa", va defensar fa dues setmanes. Carregada de material documental, va denunciar un ampli "catàleg d'irregularitats processals" i una "absència absoluta de fets susceptibles de ser perseguits penalment". Va denunciar el que considera una “persecució política sense indicis de delicte”.