Carregant...

L'ofensiva judicial de Convivència Cívica Catalana contra l'ús del català en la contractació pública a Girona ha acabat amb un resultat contrari a les pretensions d'aquesta entitat. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha desestimat íntegrament el recurs que havia presentat contra les clàusules lingüístiques del contracte de neteja dels espais expositius privats del Girona Temps de Flors i ha declarat ajustada a dret l'actuació de l'Ajuntament. La sentència avala que el consistori pugui exigir a les empreses adjudicatàries que utilitzin el català en les relacions derivades de l'execució dels contractes i en les comunicacions vinculades al servei. La resolució, dictada el 17 de novembre pel jutge Adrià Rodés Mateu, posa punt final a la primera instància del procediment que va iniciar l'entitat el gener passat. El magistrat considera que les exigències lingüístiques qüestionades no vulneren el règim de cooficialitat del català i el castellà ni els principis d'igualtat, no-discriminació i lliure concurrència que regeixen la contractació pública. La història es remunta el març passat, quan El Nacional va avançar que Convivència Cívica havia topat amb la primera negativa judicial. Aleshores, el jutjat ja havia rebutjat les mesures cautelars que demanava l'entitat per suspendre les clàusules lingüístiques mentre es resolia el procediment principal. Ara, amb la sentència sobre el fons de la qüestió, el revés judicial és complet: el jutge ha rebutjat tots els arguments de la demanda.

El català, com a mínim

Què és exactament el que volia tombar Convivència Cívica? El plec de condicions del contracte establia que l'empresa adjudicatària havia d'utilitzar el català en les relacions amb l'Ajuntament derivades de l'execució del servei. També havia d'emprar, "almenys, el català" en els rètols, les publicacions, els avisos i la resta de comunicacions de caràcter general relacionades amb la prestació contractada. A més, el consistori havia previst penalitzacions per als eventuals incompliments d'aquestes obligacions lingüístiques, que podien anar del 0,1% al 5% del preu d'adjudicació del contracte, sense IVA.

Convivència Cívica considerava que aquestes exigències eren contràries a dret i que imposaven una obligació general d'utilitzar el català sense una justificació suficient. També sostenia que podien vulnerar la lliure competència entre les empreses que optessin a la contractació. El jutge, però, rebutja aquesta interpretació. Un dels punts que considera rellevants és precisament l'expressió "almenys el català", perquè entén que no exclou en cap cas la utilització del castellà. És a dir, l'obligació de garantir la presència del català no significa que l'altra llengua oficial quedi prohibida.

La sentència ho argumenta expressament quan afirma que "l'obligació d'utilitzar el català en les relacions derivades de l'execució d'un contracte que s'estableixen entre l'Administració pública corresponent i l'empresa adjudicatària no vulnera el règim de cooficialitat lingüística".  El magistrat diferencia així la relació contractual entre l'Administració i l'empresa adjudicatària de la que mantenen els ciutadans amb l'Ajuntament, que poden continuar exercint el seu dret a relacionar-s'hi en qualsevol de les dues llengües oficials.

El jutge descarta que les clàusules siguin arbitràries

Un altre dels arguments centrals de la resolució és que les obligacions lingüístiques s'emmarquen en un contracte administratiu concret i no constitueixen una imposició generalitzada a totes les empreses. El magistrat recorda que els plecs de condicions són vinculants tant per a les empreses que participen en una licitació com per a la mateixa Administració. En aquest sentit, considera que les exigències de l'Ajuntament estan justificades pel marc jurídic aplicable i per l'objecte del contracte, que és la prestació del servei de neteja dels espais expositius privats del Temps de Flors. El jutge és taxatiu quan conclou que les clàusules qüestionades "no es poden considerar una disposició de caràcter general, indiscriminada i no funcional, ni tampoc arbitrària i/o contrària a l'ordenament jurídic, ni limitadora dels drets lingüístics dels ciutadans a relacionar-se amb l'Ajuntament demandat en qualsevol de les llengües oficials". 

Pel que fa a la suposada vulneració de la lliure competència, el magistrat assenyala que Convivència Cívica no ha acreditat que aquestes obligacions impedeixin o limitin la participació d'altres empreses ni que estableixin diferències de tracte entre els licitadors. Per tant, no aprecia cap vulneració dels principis d'igualtat, no-discriminació o lliure concurrència.

Avala les penalitzacions per incomplir les obligacions lingüístiques

La sentència també es pronuncia sobre el règim de penalitzacions que havia previst l'Ajuntament. El contracte establia que, en cas d'incompliment de les obligacions lingüístiques, es podia imposar una penalització d'entre el 0,1% i el 5% del preu d'adjudicació. El jutge considera que aquesta previsió també s'ajusta a dret, però introdueix un matís important: les sancions no es poden aplicar automàticament davant qualsevol incompliment. Cal que l'òrgan de contractació valori les circumstàncies, tramiti el procediment corresponent i garanteixi el dret de defensa de l'empresa afectada.

Una recomanació per fomentar el català en la contractació pública

La resolució incorpora, a més, la Recomanació 1/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya, que defensa la incorporació de clàusules lingüístiques en els contractes del sector públic com una eina per garantir, protegir i fomentar els drets lingüístics. El document considera que aquestes exigències no han de limitar-se necessàriament als serveis que impliquen una atenció directa a la ciutadania. També poden tenir cabuda en contractes d'obres, subministraments o serveis quan hi hagi una vinculació amb l'objecte contractual, com ara en la senyalització, l'etiquetatge, els manuals d'ús o les comunicacions.

El jutge conclou que no hi ha motius per anul·lar les clàusules lingüístiques i ho expressa de manera inequívoca: "No pot prosperar la pretensió de nul·litat de les clàusules analitzades, ja que no incompleixen les obligacions en matèria lingüística ni infringeixen el plec de clàusules administratives particulars". 

La resolució acaba amb una desestimació total de la demanda: "Procedeix, en conseqüència, desestimar íntegrament la demanda i el recurs presentats i declarar conforme a dret la resolució impugnada".  El jutge no imposa les costes judicials a cap de les parts, malgrat la derrota íntegra de l'entitat, perquè aprecia que hi havia seriosos dubtes de dret en la qüestió debatuda.

La sentència, però, encara no és ferma. Convivència Cívica pot presentar un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de quinze dies hàbils des de l'endemà de rebre'n la notificació. De moment, l'intent de l'entitat de fer desaparèixer les obligacions lingüístiques del contracte ha acabat amb una resolució que avala la posició de l'Ajuntament de Girona i reconeix la validesa d'aquestes clàusules en el marc d'una contractació pública concreta.